Nacionalitat històrica

De Viquipèdia

Nacionalitat històrica ^[1], realitat nacional ^[2], caràcter nacional ^[3] o, simplement, nacionalitat ^[4] són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya com a eufemisme de nació i per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, bé per història o bé per un sentiment generalitzat entre la ciutadania de la comunitat.

Els termes tenen una difícil interpretació legal i en la Constitució espanyola de 1978 s'utilitza l'expressió «les nacionalitats i regions que integren [...] la nació espanyola». El terme «nacionalitat» s'empra, segons alguns, per a no equiparar a les comunitats amb la «nació», terme que es reserva per a Espanya (segons alguns juristes exclusivament i segons altres no).

Actualment, les comunitats autònomes que tenen reconeguda la característica de «nacionalitat» són:

• Andalusia: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica, però en la reforma en marxa en 2006, s'està considerant el terme realitat nacional.
• Aragó: utilitza el terme «nacionalitat» a partir de les modificacions de 1996.
• Illes Balears: usa el terme «nacionalitat històrica» al primer article de l'estatut d'autonomia del 1983^[5]
• Canàries.
• Comunitat Autònoma de Catalunya: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica, encara que en la reforma de l'Estatut en marxa en 2006, al preàmbul apareix el terme nació.
• Galícia: utilitza el terme «nacionalitat històrica» al primer estatut de la restauració democràtica, però en la reforma que es preveu posar en marxa el 2006, s'està considerant el terme caràcter nacional.^{[cal citació]}
• Comunitat Autònoma Basca: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica.
• País Valencià: a partir de l'Estatut d'Autonomia de 2006.

[edita] Referències

1. ↑ Estatut d'autonomia de Galícia de 1981 [1]
2. ↑ Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 [2]
3. ↑ "Acord sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", signat pel Partit Socialista de Galícia i el Bloc Nacionalista Gallec [3]
4. ↑ Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 [4]
5. ↑ Estatut d'autonomia de les Illes Balears