Moviment obrer

De Viquip??dia

El moviment obrer ??s el conjunt d'agrupacions, moviments i pr??ctiques de la classe obrera creats amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotaci?? capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjan??ant una revoluci?? social.^[1]

El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialitzaci?? i el capitalisme. Mitjan??ant un llarg proc??s de lluita, en qu?? es va adquirir la consci??ncia col???lectiva de pert??nyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicaci??, tant a nivell nacional com a nivell internacional.

Taula de continguts 1 Socialisme Ut??pic 2 Aportacions brit??niques al moviment obrer 3 Socialisme revolucionari (Marxisme) 4 Anarquisme 5 La Primera Internacional - AIT 6 Refer??ncies 7 Bibliografia

[edita] Socialisme Ut??pic

Tend??ncia d???ordenar la societat d???una manera col???lectiva en oposici?? de les idees liberals que defensen les llibertats individuals com a norma suprema d???organitzaci?? social. El concepte socialisme ut??pic va ??sser posat per Marx per tal de definir les teories socialistes anteriors al marxisme com un intent bonic de canviar la societat per?? inefica??, el de Marx en canvi era un socialisme cient??fic.

Col???lectivitzaci??:tend??ncia en ordenar la societat d???una forma col???lectiva en oposici?? de les idees liberals com a norma suprema de organitzaci?? social. Petites col??nies on els seus habitants o comparteixen tot.

Socialitzaci??: Gesti?? dels b??ns i mitjans de producci?? per part de l???Estat

Socialistes ut??pics:

• Saint Simon: D???origen arist??crata, el seu punt de partida es trobar el principi de ordenar la nova societat industrial. Creu que l???Estat a de deixar de estar governat per militars i advocats i ha de passar a ser-ho per a les classes productores entre elles els obrers i empresaris. Defensa la propietat privada, per?? tamb?? l???obligaci?? de la seguretat social i la retribuci?? del obrer d???acord amb el seu treball.

• Charles Fourier: Fill de comercial, el seu punt de partida per an??lisi sociol??gic es el caos que es troba emergida aquesta societat, el culpable del caos es la infelicitat humana i la destrucci?? de les lleis de la naturalesa causada per les institucions com: la fam??lia, la p??tria i la religi??. Fourier busca la soluci?? de l???harmonia i la pau entre les maneres diferents de ser les persones. Cal organitzar la societat en falansteris, que consisteix en la creaci?? d???una

comunitat de vida i de producci?? en la que la propietat sigui col???lectiva i les tasques rotat??ries. Les 1600/1800 persones seleccionades d???acord amb la compatibilitat dels seus car??cters.

• Proudhon: Fill de fam??lia pobra pagesa es pot considerar el te??ric precursor del anarquisme i en alguns casos del premarxisme. Considera que la propietat es un robatori, que l???home es nom??s lliure quan actua mogut pel seu principi de ra??, mai accepta un partit organitzat on les ordre vinguin de dalt. Defensa l???organitzaci?? federal.

• Robert Owen: ??s l???anima d???un projecte innovador; ??s la col??nia t??xtil New Lanak, on tots els seus treballadors tindran part dels beneficis generats per la f??brica, a dem??s aquesta col??nia gaudia de molts serveis dirigits a satisfer les necessitats del obrer, gaudir?? tamb?? d???escoles amb m??todes molt moderns a l?????poca.

[edita] Aportacions brit??niques al moviment obrer

Ludisme

L???any 1779 Ned Ludd, un obrer del sector t??xtil va destruir les m??quines d???on treballava acusant-les de la provocaci?? del atur. El parlament Brit??nic reacciona amb duresa: va prohibir les associacions de obrer i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort a consequ??nica Bretanya per?? aviat es difondr?? arreu de Europa. A Catalunya els primers atemptats foren a la f??brica de Bonaplata.

Trade Unions

Organitzaci?? sorgida a Londres l???any 1720 que organitza els obrers t??xtils amb una caixa de resist??ncia, enregistrament d???afiliats i reivindicacions laborals. Varen aconseguir m??ltiples millores, com augment de sous, disminuci?? de la jornada. Aconsegueixen la primera llei laboral que consistia en reduir la jornada de treball dels nens a 12 hores. Tamb?? sorgeixen els primers l??ders obrers que aconsegueixen l???abolici?? de les combination laws. Tamb?? obligaven el descans els dissabtes i al 1832 s???aprova la llei dels burgs podrits; des d???ara podran votar 800.000 brit??nics m??s, disminu??a les zones rurals i augmentaven les cuitats cosa que significa el triomf de la mentalitat burgesa. Per aquestes dates es va aconseguir novament disminuir les jornades dels infants aquest cop a 9 hores.

Cartisme

Moviment sorgit a Gran Bretanya pels volts de 1838 que reivindicava les millores laborals, drets pol??tics dels obrers, millores socials.... Ben aviat per?? aquest moviment es divid?? en dues parts: Pac??fics i violents. Va ??sser per aquesta ra?? que al 1848 va fracassar.

[edita] Socialisme revolucionari (Marxisme)

Marx era fill d'un jueu alemany que s???exili?? a Par??s, on coneix a Engels, Bakunin i Proudhon. Marx funda un diari que aviat ser?? prohibit i marxa a B??lgica amb Engels i poc abans d???esclatar la revoluci?? de 1848 publica el manifest comunista, despr??s fou expulsat de b??lgica i marx?? cap a Alemanya per intentar atreure a la burgesia amb les seves idees. A 1865 s???instal???la a Londres a un dels barris m??s marginals i a 1865 escriu ???el capital??? on explica la seva teoria sobre el proc??s de transformaci?? del sistema capitalista al socialista:

- Materialisme hist??ric: Segons Marx la hist??ria evoluciona seguint un esquema dial??ctic. El moviment inicial s???anomena tesi: situaci?? que en el decurs del temps marxa cap a la situaci?? oposada anomenada ant??tesi fins anar a parar a una situaci?? final anomenada s??ntesi, la qual actua com a nova tesi per a la fase hist??rica seg??ent. El motiu de canvi entre una fase i altra s??n les tensions entre posse??dors i desposse??ts. En un moment determinat apareixen obstacles per a un normal desenvolupament de les forces de producci?? i fa que s???obri una nova ??poca d???evoluci?? social, aix?? doncs per a moure el motor de la hist??ria ??s l???odi i la lluita entre classes. Per Marx la revoluci?? industrial ser?? un fet de tesis en el qual les forces de producci?? tindrien la situaci?? oposada en la burgesia i els obrers. L???ant??tesi s???esdevindria en el moment que en que mitjan??ant la lluita de classes es faci possible la situaci?? contraria es a dir la dictadura del proletariat. Marx analitza la societat des de la hist??ria i veu diferents moments on es veu la teoria tesi-ant??tesi; Antiga Roma (esclaus-lliures), Edat mitjana (senyors feudals-vasalls) i la Edat Moderna que toca el seu fi entre burgesia-proletariat ser?? el final de la edat moderna i segons ell l?????ltim episodi de la societat de classes.

- Dictadura del proletariat: Transici?? entre la societat capitalista i la comunista que busca una societat sense classes socials, l???abolici?? de la propietat privada i la socialitzaci?? dels mitjans de producci?? per tal de eradicar la plusv??lua.

- Plusv??lua: En l???an??lisi de la societat capitalista Marx va descobrir l???origen de les desigualtats socials: l???enriquiment dels empresaris motivat per l???apropiaci?? individual en una part del benefici produ??t i no retribu??t pel obrer.

- Socialisme cient??fic: Socialisme proposat per Karl Marx en haver descobert que les lleis que regeixen la hist??ria humana tindran les claus que presentin el futur.

[edita] Anarquisme

Teoria revolucionaria socialista que rebutja qualsevol manera d???autoritat tant de l???Estat com de l???esgl??sia. Volen la supressi?? de l???activitat privada mitjan??ant la col???lectivitzaci??. Pensa que la societat es pot dirigir per si sola. Els anarquistes creuen en la lluita espont??nia de les masses obreres per tal de destruir l???Estat. Es Considera que l???educaci?? ??s una de les eines que cal tenir en compte per aconseguir el canvi social. Bakunin fou el principal te??ric i activista del moviment anarquista.

[edita] La Primera Internacional - AIT

A Londres a 1864 els delegats de les delegacions obreres de diferents pa??sos van organitzar la primera internacional o AIT (Associaci?? Internacional de Treballadors) Marx fou l???encarregat d???escriure el manifest inaugural i els estatuts que i va incloure aspectes fonamentals del seu pensament. 1- la emancipaci?? havia de ser obra dels treballadors. 2- la classe obrera no es podia mantenir al marge de la participaci?? de la vida pol??tica. Per?? Bakunin es va ingressar al 1868 i es van produir les primeres difer??ncies ja que Bakunin rebutjava la organitzaci?? de partits pol??tics obrers. Alguns guanys de la Primera AIT foren la creaci?? de s??mbols com ara la celebraci?? del primer de Maig i el himne de la internacional.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• Robert N. Stern, Daniel B. Cornfield: The U.S. labor movement:References and Resources, G.K. Hall & Co, 1996.
• John Hinshaw i Paul LeBlanc (ed.): U.S. labor in the twentieth century : studies in working-class struggles and insurgency, Amherst, Nova York: Humanity Books, 2000.
• Philip Yale Nicholson: Labor's story in the United States, Filadelfia, Pa. : Temple Univ. Press 2004 (Series ???Labor in Crisis???), ISBN 1-59213-239-1.
• Beverly Silver: Forces of Labor. Worker's Movements and Globalization since 1870, Cambridge University Press, 2003, ISBN 0-521-52077-0.
• St. James Press Encyclopedia of Labor History Worldwide, St. James Press, 2003, ISBN 1-55862-542-9.
• Lenny Flank (ed): IWW: A Documentary History, Red and Black Publishers, St Petersburg, Florida, 2007. ISBN 978-0-9791813-5-1.