Charles Fourier
De Viquipèdia
Charles Fourier (Besançon 1772 - París 1837) fou un filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme. Fourier fou un crític ferotge del capitalisme de la seva època, i se'l considera un dels satírics més grans de tots els temps.
Taula de continguts |
[edita] Crítica del seu temps
Fourier va comparar la misèria moral i material del món amb les promeses fascinadores dels vells enciclopedistes. Els enciclopedistes havien pronosticat un món on hi regnaria la raó, on existiria la felicitat general i una il·limitada perfectibilitat humana que Fourier no veu enlloc. De fet, el pensament de Fourier presuposa una mena de negació dialèctica de la Il·lustració. Fourier també va denunciar l' explotació que eren objecte els obrers i les dones i la desigualtat social en la seva època. Fou el primer que va arribar a afirmar per exemple que "el grau d'emancipació de la dona en una societat és el baròmetre general pel qual es mesura l'emancipació general".
[edita] El cooperativisme com alternativa
Davant aquest panorama Fourier plantejava una alternativa cooperativista. Per a Fourier els homes són naturalment bons. I les suposades perversions dels homes, són només perquè la societat és antinatural. Si es permetés als individus realitzar lliurement les seves inclinacions naturals, s'organitzarien espontàniament en forma harmoniosa. Fourier assegurava sobre la base d'aquesta tesi que era possible establir una societat justa, i va proposar la fundació de Falansteris (Comunitats); els beneficis obtinguts fóren repartits entre els membres de la falange i els capitalistes que haguessin aportat diners per a la seva construcció. Potser la cooperativa més famosa que va impulsar fou la Coopérative des bijoutiers a Doré. Fourier pretenia convèncer als capitalistes perquè proporcionessin els recursos necessaris per a la construcció de Falansteris, però cap d'ells va acceptar la seva proposta.
[edita] Obres
- Théorie des quatre mouvements et des destinées générales (1808) on divideix tota la historia anterior en quatre fases: salvatgisme, barbàrie, patriarcat i civilització. Coincideix aquesta última fase amb el capitalisme burgès del segle XIX i remunta el seu origen al segle XVI, tot afirmant que aquest "ordre civilitzat eleva a una forma complexa, ambígua, equívoca i hipòcrita tots aquells vicis que la barbàrie practicava enmig de la major senzillesa". També afirma en aquesta obra que "en la civilització, la pobresa brolla de la mateixa abundància"
- Traité d'association domestique et agricole (1822)
- Le nouveau monde industriel et societaire (1829)
- Pièges et charlatisme des deux Saint-Simon et Owen (1831)
- La fausse industrie (1835)
[edita] Influència
El treball de Fourier ha influït significativament en los escrits de Gustav Wyneken, Guy Davenport, Hakim Bey, i Paul Goodman. El seu deixeble principal fou Victor Prosper Considérant. Pel que fa a Espanya, els primers articvles seus es van publicar al periòdic El Vapor de Barcelona, signats per Proletario (entre novembre de 1835 i gener de 1836). El 1841 s'edità a Barcelona la primera traducció seva: Fourier, o sea explanación del sistema societario. De tota manera, el fourierisme tingué com a principals nuclis Cadis (amb Joaquín Abreu) i Madrid (Fernando Garrido, Sixto Cámara, etc), mentre que a Catalunya durant el 1835-1850 la influència de Saint-Simon i d'Étienne Cabet.
[edita] Referències
- F. Engels (1892): Del socialismo utópico al socialismo científico.
- E. Screpanti & S. Zamagna (1993): An Outline of the History of Economic Throuht.
