??tienne Cabet
De Viquip??dia
??tienne Cabet (1788-1856) fou un fil??sof franc??s i socialista ut??pic. Va exposar les seves idees a Voyage en Icarie (1839), una novel??la de g??nere ut??pic, inspirada en la Utopia de Thomas More, en el Code de Nature de Morelly i en el Manifest dels Iguals, proposat per Babeuf.
Taula de continguts |
[edita] La utopia
A Ic??ria, l'illa imaginada per Cabet, les m??quines eviten que la gent hagi de dedicar-se a tasques penoses o desagradables; les cases dels seus habitants s??n magn??fiques ja que la comunitat proporciona a tothom, primer all?? que ??s necessari, despr??s les coses ??tils i, si ??s possible, tot all?? agradable. Segons les normes establertes al principi pel legislador ??car, en homenatge al qual, l'illa es diu Ic??ria, no hi ha propietat, ni moneda, ni comer??; tots els icarians s??n iguals, excepte en all?? on resulti impossible la igualtat absoluta, tothom treballa igualment per a la comunitat, que ho reparteix tot a parts iguals sense aplicar distincions de major capacitat o de major igualtat, els m??s treballadors ??nicament reben honors i distincions p??bliques. Hi existeix la fam??lia, per?? sense ni dots matrimonials ni dret d'her??ncia, la puresa de costums innata en els icarians els impedeix cometre adulteri o fornicaci??. D???altres pensadors socialistes criticaren el model d'Ic??ria per mantenir la instituci?? familiar, Cabet va respondre-hi que mantenia la fam??lia perqu?? aix?? resultava m??s f??cil la instauraci?? del comunisme, per?? la fam??lia era una instituci?? que es podria abolir sempre que fos necessari.
[edita] Principis
Els icarians no gaudeixen pas del dret de llibertat d'impremta; ning?? no pot publicar res sense pr??via autoritzaci?? per una llei especial; totes les publicacions, fins i tot les obres de ficci??, es duen a terme sota control del Govern, en tallers nacionals on hi treballen tots els pensadors; les obres nom??s es poden publicar en la llengua oficial del pa??s.
A les criatures i als adolescents d'Ic??ria no se???ls pot pas parlar de D??u fins que arribin als setze anys; aleshores, un funcionari fil??sof els explica totes les diferents religions; a l'illa, hi ha un culte p??blic oficial amb sacerdots i sacerdotesses, sense pr??ctiques ni cerim??nies, limitant-se a l'adoraci?? en com?? de l'Autor de tot all?? creat i a instruccions morals i filos??fiques; es toleren totes les altres religions, i a les que tinguin un cert nombre d'adeptes, la comunitat els proporcionar?? temples.
La novel??la explica com ??car va instaurar el socialisme a l'illa; una revoluci?? va establir una Rep??blica democr??tica, defensada per ciutadans armats; en un principi, ??car respect?? les desigualtats de fortunes, per?? aplic?? un principi de desigualtat decreixent i d'igualtat progressiva amb el qual arrib?? a la igualtat total.
Al final de l'obra, Cabet respon a objeccions com ara qu?? passaria amb aquells icarians que per mandra no volguessin treballar; la seva resposta fou, simplement, que a Ic??ria no hi ha pas mandrosos; ara b??, si fos necessari, caldria sotmetre tothom a la disciplina comunista.
[edita] Nova Ic??ria
El 1847, Cabet f??u una crida a construir una Ic??ria real; el 3 de febrer de 1848, un grup d'expedicionaris, entre els quals n???hi havia alguns de catalans, part?? de Fran??a cap a Texas, on se???ls havia prom??s una terra de 404???671 hect??rees, situada al Red River; en realitat, per??, aquestes terres es trobaven a 400 km del riu i en una regi?? molt inh??spita, on, malgrat tot, els expedicionaris es posaren a treballar per construir Ic??ria.
Molts dels expedicionaris moriren de mal??ria i, a m??s, es desmoralitzaren quan els arrib?? la not??cia ???falsa- de la mort de Cabet; els supervivents es traslladaren, amb moltes penes i treballs, a Nova Orleans, on hi trobaren quatre-cents nous icarians vinguts d'Europa; finalment, Cabet i dos-cents vuitanta deixebles m??s es dirigiren cap a l'antiga ciutat mormona de Nauvoo (Illinois), en una terra m??s hospital??ria, i hi establiren la col??nia d'Ic??ria, sota govern de Cabet qui li don?? una constituci?? on s???hi preveia el govern per part d'un comit?? elegit; al cap de cinc anys, la col??nia va arribar a tenir sis-cents habitants i un patrimoni valorat en 65.000 d??lars.
Tanmateix, van sorgir disputes entre els icarians, el rebuig a una proposta de Cabet de canviar la constituci?? substituint el comit?? per un president, elegit cada quatre anys, va dur a la seva expulsi?? i de cent vuitanta dels que seguiren la seva proposta. Cabet va morir a Saint Louis (Missouri) el 1856; els escindits d'Ic??ria fundaren una col??nia industrial a Cheltenham, que hagu?? de dissoldre???s el 1864 perqu?? havia fet fallida.
La col??nia de Nauvoo va entrar en crisi; el 1861, nom??s hi quedaven trenta-cinc habitants i, a m??s, s???hagueren d'hipotecar el terreny; malgrat una certa represa posterior, el 1874 el seus habitants eren nom??s seixanta-cinc. El 17 d'abril de 1876, en una assemblea de la col??nia, un sector descontent va demanar retirar-se???n; el cas va arribar als tribunals de l'Estat d'Illinois els quals, el 17 d'agost de 1878, dictaren l'anul??laci?? dels estatuts que la col??nia s???havia donat el 1860 i nomen?? una comissi?? liquidadora; aleshores, els descontents pogueren abandonar la col??nia i aconseguir una compensaci?? en diners; la col??nia va aprovar una nova constituci?? el 1880, per?? la mala conjuntura econ??mica f??u dif??cil la subsist??ncia, i buscaren un nou empla??ament a Corning (Iowa); l'experiment dur?? fins 1895, abans, per??, el 1884 un sector format per joves partidaris del socialisme marxista emigraren a Calif??rnia, on fundaren la comunitat Icaria-Speranza.
[edita] Repercusi?? a Catalunya
El projecte icari?? va tenir ress?? en els medis obreristes i esquerrans de Barcelona; Narc??s Monturiol va fundar el setmanari La Fraternitat ???publicat entre novembre de 1847 i mar?? de 1848- per tal de difondre l'ideari de Cabet, el qual comptava amb les simpaties del dirigent republic?? Abd?? Terrades. Els anys 1846-1847, un grup de cabetians catalans crearen una comunitat denominada Ic??ria a Poble Nou, una barriada de la zona costanera de Sant Mart?? de Proven??als ???vila annexionada a Barcelona el 1897-; en record a aquesta comunitat, el Pla Cerd?? va preveure anomenar Avinguda d'Ic??ria la via abans dita Cam?? del Cementiri; el 1939, el r??gim franquista va imposar-hi el nom d'avinguda del Capit??n L??pez Varela, per?? en restablir-se la democr??cia, la via torn?? a dir-se Avinguda d'Ic??ria.
