Televisió de Catalunya
De Viquipèdia
Televisió de Catalunya o TVC és una empresa pública catalana que gestiona diferents canals de televisió: TV3, K3, 33, TVCi, 3/24, Canal 300 i TV3i (tots ells formen part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El Canal K3/300 i el 33 Digital s'emeten únicament per TDT. Fou creada per una llei del Parlament de Catalunya, el 1983. El 10 de setembre d'aquell any s'iniciaren les primeres emissions en proves i el gener de 1984 començaren les emissions regulars. Tot i que es creà com a una empresa de televisió autonòmica exclusivament per a Catalunya, reinvindicacions populars han forçat a TVC a oferir les seves emissions també a les Illes Balears, País Valencià, Franja de Ponent i Andorra. En aquests llocs les emissions són possibles gràcies a repetidors instal·lats i gestionats per empreses privades de subscripció popular. D'aquesta manera, els anys 80 es possibilità que comunitats catalanoparlants sense mitjans de comunicació propis poguessin gaudir d'una televisió en català.
A partir d'aquest mitjà audiovisual s'ha aconseguit un gran avenç en la normalització de la llengua catalana en els mitjans de telecomunicació, tot i que sovint se l'acusa d'utilitzar un català light, fortament dialectalitzat de barceloní. Actualment és líder d'audiència a Catalunya.
TV3 també va ser la cadena que va descobrir o va rellançar les carreres de periodistes i showmans televisius catalans com a Xavier Sardà, Andreu Buenafuente, Jordi González, Alfons Arús, Júlia Otero, Àngels Barceló, Josep Maria Bachs, Manel Fuentes, Jordi Estadella, Jordi LP, etc.
Les seves instal·lacions centrals estan localitzades a la carrer de la TV3 s/n, Sant Joan Despí, Baix Llobregat.
[edita] Tancament al País Valencià
TV3 i tots els altres canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), emeten al País Valencià a través de la freqüència digital (canal 47 a Castelló, i canal 55 a València i Alacant) que els hi va cedir el Ministeri d'Indústria quan José Montilla, en aquell moment ministre en cartera, va concedir a la Sexta, la banda analògica que va ocupar la televisió pública catalana durant 17 anys.
El 14 de març de 2007, en un entorn proper a la commemoració del 300 anys de la batalla d'Almansa i a dos mesos de les eleccions a la Generalitat Valenciana, el govern autonòmic del Partit Popular amenaçà d'expedientar a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors de TV3 al País Valencià, i Abertis Telecom, operadora encarregada del seu manteniment, amb una sanció d'un milió d'euros si seguien emetent sense llicència. Cal recordar que al País Valencià existeixen una trentena de televisions en una situació d'al·legalitat semblant, com ara Punt 2, la qual, en moltes comarques, no disposa de freqüència legalment assignada. Aquesta acta sancionadora feia referència als repetidors instal·lats al mont Bartolo (Plana Alta), a la serra de Perentxissa (Horta Oest), a Montdúver (Safor) i a la serra de Carrasqueta (Alacantí).
El 15 de març de 2007, tres entitats de la Federació Llull emeteren una roda de premsa a la seu nacional d'Òmnium Cultural per informar de la situació i avançar les iniciatives previstes per aturar el tancament dels repetidors i garantir així, el dret a la lliure informació en català. La conferència es desenvolupà al número 276 del carrer Diputació de Barcelona, i hi intervingueren Eliseu Climent -president d'ACPV-, Jordi Porta -president d'Òmnium- i Jaume Mateu -president de l'OCB-.
El 22 de març de 2007, dos funcionaris de la Generalitat Valenciana acudiren a la seu d'ACPV per tal que l'entitat permetera voluntàriament l'accés dels funcionaris autonòmics a les seves instal·lacions per dur a terme el tancament definitiu de les emissions, petició que fou rotundament inacceptada.
El 27 d'abril de 2007, tres-centes persones, entre les quals hi havia representants polítics i culturals, es van concentrar davant del repetidor de la Carrasqueta i van impedir que hi accedís un funcionari, acompanyat d'agents de la Guàrdia civil i de tècnics d'una empresa per forçar l'entrada. Eliseu Climent, i l'advocadessa Mercè Teodoro, van parlar amb el funcionari perquè desistís. El funcionari va fer signar al president d'ACPV i l'advocadessa, un document en què assumien l'obstaculització de l'accés al centre emissor.
L'1 de maig de 2007, el portaveu del govern valencià, Vicente Rambla, va reiterar la voluntat institucional de tancar els repetidors de TV3 de Castelló, València i Alacant, i alhora, imposar una sanció econòmica de 300.000 euros a ACPV. Mentre que el Jutjat d'Alacant va autoritzar el tancament, el Jutjat de València el va denegar després d'estudiar un informe provisional. Segons Rambla, l'executiu ja té enllestit l'informe definitiu que permetria efectuar la clausura de les emissions a València. El mateix dia, el col·lectiu Criteri va anunciar l'inici d'una nova campanya contra el tancament, consistent en l'enviament de formularis al President del Parlament Europeu i als comissaris de Mitjans de Comunicació i de Cultura perquè actuïn sobre l'afer, en defensa de la llibertat d'expressió i d'informació.
El 2 de maig de 2007, el govern de Francisco Camps notificà a ACPV la proposta de resolució d'expedient sancionador que remetria al jutge per fer efectiva la multa i la clausura dels repetidors, un cop hagués passat el termini de quinze dies d'al·legacions. Mentrestant, ACPV va reiterar novament al Ministeri que anunciés el seu posicionament tàcit en la concessió, inspecció i sanció d'emissions en TDT, competència exclusiva del govern central i no pas de la Generalitat Valenciana. El catedràtic i titular de Dret administratiu de la UAB, Manuel Ballbé i Ramon-Jordi Moles, van elaborar un estudi jurídic que avala precissament aquesta tesi. Glòria Marcos, cap de llista de la coalició Compromís pel País Valencià, va anunciar a última hora que la seva formació anul·laria la sentència si després de les eleccions a Corts Valencianes formessin part del govern autonòmic.
El 8 de maig de 2007, el ministre d'Indústria, Joan Clos es va comprometre públicament a atorgar quatre canals nous de TDT a la Generalitat Valenciana per garantir les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià. Clos va manifestar el seu compromís a la Comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats, en resposta a les preguntes dels diputats Jordi Vilajoana (CiU), Agustí Cerdà (ERC) i Isaura Navarro (EU). En un hipotètic pacte de reciprocitat, acord proposat pel mateix ministre, el govern valencià únicament cediria dos canals a TVC.
El 9 de maig de 2007, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va desestimar el recurs presentat per ACPV contra l'expedient sancionador que la Generalitat Valenciana va sotmetre al jutge, el 30 d'abril, per a tancar les emissions de TVC i imposar una multa de 300.000 euros a l'entitat, propietària dels repetidors. Per desestimar el recurs, el tribunal va invocar la situació d'al·legalitat en la que es trobaven els receptors i els seus perjudicis sobre les cadenes que emetien dins del marc legal. ACPV va anunciar que convocaria al dia següent una roda de premsa per explicar els passos que seguiria en endavant, vist que un dels tres jutges que havien estudiat el cas havia donat la raó a l'entitat, a la vegada que, el ministre d'Indústria, s'havia compromés a resoldre el conflicte.
El 10 de setembre de 2007, la Generalitat va informar a ACPV que havia desestimat el recurs presentat contra l'expedient sancionador del Consell i havia ratificat la multa de 300.000 euros a l'entitat. Aleshores Acció Cultural va anunciar que interposaria un nou recurs davant el Tribunal Suprem.
El 25 de setembre de 2007, Acció Cultural va rebre de nou un comunicat de la Generalitat Valenciana que establia un ultimàtum per tancar els repetidors abans del 10 d'octubre, i que en cas contrari es procediria a l'execució forçosa de la resolució. ACPV anuncià noves mobilitzacions per frenar el tancament il·legal del centres de retransmissió radial.
El 17 d'octubre de 2007, amb el termini ja expirat i amb el risc de tancament en qualsevol moment, es presentà a Barcelona i a València la nova campanya contra el tancament dels repetidors. La roda de premsa presentada al Col·legi de Periodistes de Catalunya, van assistir-hi per donar suport: Joel Joan, Miquel Calçada, Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Grasset, Carles Capdevila i Xavier Torres. En la presentació es mostrà una carta sotscrita pels expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep Maria Soler i Josep Alegre, donant suport per escrit a les emissions de TVC al País Valencià i reclamant la involucració d'ajuntaments, partits, sindicats, associacions i entitats. A la vegada, Antoni Tàpies anuncià la col·laboració a la campanya mitjançant la cessió d'una obra original. D'aquesta obra, se'n feren reproduccions per vendre a deu euros i sufragar la multa imposada a ACPV per part de la Generalitat Valenciana.
El 22 d'octubre de 2007, ACPV va presentar a Palma de Mallorca la campanya a favor del manteniment de les emissions al País Valencià. Concretament, es presentà un manifest al rectorat de la Universitat de les Illes Balears signat per personalitats rellevants de la societat insular com Montserrat Casas, rectora de la UIB; Alexandre Forcades, president del Cercle d'Economia de Mallorca; i Jaume Reynés, prior del Santuari de Lluc. En la presentació hi participà Eliseu Climent juntament amb Tomeu Martí, vice-president de l'OCB. A més a més, el portaveu del Bloc per Mallorca, Biel Barceló, donà suport a la campanya adduint que els territoris de parla catalana han de cooperar per tal que l'oferta audiovisual en català arribi a tots els ciutadans. Va assegurar que "impedir la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià és un greu atemptat contra la pluralitat informativa i contra la cohesió de la comunitat catalanoparlant".
El 16 de novembre de 2007, el Jutjat del Contenciós núm. 1 d'Alacant va ordenar (notificació A i B) a la Generalitat valenciana que procedís a l'execució forçosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l'apagada i precinte dels equips corresponents del repetidor de la serra de Carrasqueta (Xixona) en un període no superior a quinze dies.
El 20 de novembre de 2007, la Generalitat anuncià a ACPV mitjançant carta que la setmana vinent (dilluns 26, dimarts 27 o dimecres 28) provaria de tancar el repetidor de la Carrasqueta. No serà fins unes poques hores abans que la Generalitat comunicarà a ACPV el dia i l'hora exacte en la que es vol dur a terme el tancament. Representants del PSPV, el Bloc, EUPV i ERPV van criticar durament la decisió de l'Executiu de limitar la llibertat d'expressió.
Al dia següent, el conseller de la Presidència, Vicente Rambla, va refusar assistir a la compareixença de la comissió de coordinació de les Corts valencianes on havia de donar explicacions sobre l'intent de tancar els repetidors de TVC a instàncies del grup parlamentari Compromís pel País Valencià (veure ordre del dia de la comissió). El president de la comissió va justificar l'absència de Rambla per problemes d'agenda, segons va explicar la coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, qui va expressar la seva indignació (veure comunicat d'EUPV) i va recordar que la clausura de TV3 suposava un atac a la llibertat d'expressió.
El 25 de novembre de 2007, una cinquantena d'excursionistes se sumaren a la crida feta per la Colla Muntanyenca del Campello i altres centres excursionistes i casals del sud del país, com el d'Ontinyent, Cocentaina, Alcoi o la Torre de les Maçanes, per dur a terme una passejada per la serra dels Plans. Concretament s'inicià a les 10h del matí al port de la Carrasqueta i finalitzà al cim dels Plans dues hores més tard. Les entitats que hi van participar, van voler mostrar així, el seu rebuig al tancament del repetidor de la Carrasqueta, centre d'emissions de TVC a les comarques meridionals dels Països Catalans. Durant el recorregut, s'explicaren les actuacions urbanístiques i d'infraestructures que amenaçaven el territori, com el radar d'AENA al cim de la serra, o els PAIs en els municipis de Xixona i Alcoi.
El 17 de desembre de 2007, ACPV presentà les al·legacions judicials contra el tancament del repetidor de Mondúver (Safor).
El 18 de desembre de 2007, ACPV presentà les al·legacions contra el tancament del repetidor del mont de Bartolo (Plana Alta), deixant el contenciós pendent de resolució judicial. El coordinador de l'entitat, Toni Gisbert, reafirmà en declaracions que la Generalitat no tenia competència legal per tancar les emissions. A més a més, instà a la participació de les concentracions de dissabte 22 de desembre a les 19h. per protestar contra el tancament de TV3 al País Valencià, previstes al carrer Major de Castelló de la Plana, davant la Casa dels Caragols, i a la plaça de l'Ajuntament de Gandia.
El 19 de desembre de 2007, la Generalitat valenciana demanà permís per tancar els repetidors del Mondúver i del Bartolo, pendents de resolució judicial, sense haver d'avisar prèviament el dia i l'hora a ACPV, segons consta en aquest escrit de la direcció general de Promoció Institucional. Aquesta estratègia s'emmarca en evitar que es produïssin concentracions populars per evitar la seva clausura, tal i com va succeir l'abril passat a la Carrasqueta.
El 22 de desembre de 2007, es duren a terme dues concentracions per reclamar la recepció de tots els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al País Valencià. Una de les mobilitzacions reuní tres-mil persones durant el vespre davant del carrer Major de Castelló de la Plana, mentre que l'altre es dugué a terme davant de l'Ajuntament de Gandia aplegant-hi sota la pluja mig miler de persones.[1] Les mobilitzacions convocades per ACPV van rebre el suport de tots els partits polítics (el PSPV, EUPV, el Bloc, IdV i ERPV), tret del PP, i dels sindicats UGT, CCOO i la Intersindical Valenciana, juntament amb altres entitats locals. D'altra banda, l'Ajuntament de Morella va aprovar una moció a favor de les emissions de TV3 al País Valencià. Paral·lelament, Mercè Teodoro, advocada d'ACPV, va presentar un recurs davant dels Jutjats demanant la nul·litat del tancament de la Carrasqueta. Segons Teodoro, la Generalitat valenciana va sobrepassar el permís judicial, ja que només autoritzava a tancar i precintar els equips d'emissió, mentre que a la pràctica les infraestructures foren desmuntades.
