Ripoll

De Viquip??dia

Ripoll ??s la capital de la comarca del Ripoll??s i cap del partit judicial de Ripoll a la prov??ncia de Girona, Catalunya. El municipi ocupa les ribes de l'aiguabarreig del rius Ter i Freser.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Demografia 3 Pol??tica 4 Agermanaments 5 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Els primers testimonis de pres??ncia humana a Ripoll daten de l'edat del bronze (1500-600 aC.), quan sabem que un petit nucli hum?? de poblaci?? vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de Dones Mortes o de Pardinella.

La zona fou utilitzada com a zona de pas entre la depressi?? central catalana i l'altre part dels Pirineus des de temps hist??rics. Una mostra d'aquesta utilitzaci?? n????s el Dip??sit d'armes de bronze de Ripoll, provinent de la cultura atl??ntica. Hi ha indicis d'ocupaci?? durant l'etapa tardo-romana o visig??tica, unes tombes trobades sota el creuer del monestir s??n testimoni d'aquest nucli poblacional.

Amb la reconquesta del territori entre la Cerdanya i el Barcelon??s fet pel comte Guifr?? el Pel??s (840-897). A partir de l'any 879, aquest comte va iniciar la repoblaci?? de la zona, utilitzant com a element d'atracci?? dos cenobis: Santa Maria de Ripoll i monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).

A partir d'aquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat; per citar les m??s importants, esmentarem la del 888 (consagraci?? d'una nova esgl??sia i donaci?? del fill de Guifr??, Rudolf, com a monjo), i les de 935, 970 i la del 1032, any en qu?? el cap de la comunitat mon??stica era l'abat Oliba. Especialment important ??s l'obra realitzada durant l'abaciat d'Arnulf que va comen??ar una nova esgl??sia de cinc naus, un claustre i que va construir una muralla que tancava el monestir i un canal per agafava aigua del riu Freser i la portava fins Ripoll. Aquestes obres estaven estretament lligades a un augment del poder pol??tic, econ??mic i jurisdiccional del cenobi sobre el territori catal??. A red??s d'aquesta monestir va comen??ar-se a formar una comunitat de servents que configuraren progressivament un poble en la intersecci?? dels dos rius.

Ja el segle XIV va dur a terme l'aixecament d'una muralla per garantir a la seguretat de la poblaci??. Ben aviat tamb?? s'instaur?? la celebraci?? d'un mercat. El canal va esdevenir el motor econ??mic de la poblaci??, que es dedicava a treballar el ferro, el teixit, la fusta??? Aquesta ??poca es vei?? estroncada moment??niament pel terratr??mol de Catalunya de 1428, que caus?? greus desperfectes a l'esgl??sia i a altres depend??ncies del monestir i del poble. La reconstrucci?? que s'hi va fer al llarg del segle XV supos?? l'adopci?? de l'estil g??tic a l'hora d'aixecar arcs i voltes, per?? no es modific?? l'estructura de l'esgl??sia olibana. Tot i aquest contratemps, continua el creixement del nucli urb??, que comen???? a fer-ho fora muralles, i es crearen dos ravals o barris. Fou precisament el raval que qued?? a l'altra banda del riu Ter l'indret escollit per l'abat Climent Mai per fundar, el 1573, un hospital destinat a guarir els ripollesos. Tot i aquesta defer??ncia, el cert ??s que durant l'edat moderna sovintejaren els enfrontaments entre el monestir i els vilatans, perqu?? aquests darrers volien deslliurar-se del vincle que els unia a l'abat, cosa que no arrib?? a materialitzar-se, per?? ajudava a desgastar el poder abacial.

Aquesta situaci?? s'agreuj?? amb la implicaci?? en conflictes b??l??lics (Guerra dels Segadors, pres??ncia continuada de l'ex??rcit franc??s a Ripoll i Guerra de Successi??). Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econ??mic excel??lent gr??cies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires -que feien claus-, serrallers, ferrers??? De tots els productes que es fabricaven els m??s importants van ser les armes de foc, proc??s en el qual intervenien tres oficis: encepadors, canoners i panyetaires. La fabricaci?? d'armes f??u de Ripoll un dels principals centres productors de l'Estat espanyol i un dels millors d'Europa. Per?? no tota la poblaci?? es dedic?? al ferro; aix??, hi havia gent dedicada al t??xtil, a la fabricaci?? de xocolata, farina??? Aquest panorama es va mantenir fins a principis del segle XIX. Durant la Guerra del Franc??s (1808-1814) els francesos freq??entaren Ripoll i van malmetre la muralla; a m??s, els ripollesos, el 1812, aconseguiren independitzar-se del poder de l'abat, al qual estaven subjectes des del s.IX. El cop definitiu que pos?? fi a la supremacia del monestir i al per??ode d'esplendor econ??mica es produ?? en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840).

La desamortitzaci?? propugnada pel ministre Mendiz??bal supos?? que els b??ns mon??stics passessin a mans de l'Estat, que l'abat i els monjos abandonessin el monestir i marxessin de Ripoll, i que el recinte mon??stic fos saquejat i incendiat per individus descontents amb els impostos que fins aleshores havien hagut de pagar. Aix?? passava l'any 1835, per?? per als ripollesos el moment m??s dolent no arrib?? fins al maig de 1839, quan el comandant carl?? Charles d'Espagnac atac?? la poblaci??. Despr??s de durs combats, el 27 de maig els carlins ocuparen la poblaci?? i, no prou satisfets amb la vict??ria, incendiaren i aterraren cases, ponts i altres construccions. A Ripoll hi havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la guerra nom??s eren un miler. Finalitzat el conflicte, alguns dels habitants tornaren i van emprendre la tasca de reconstrucci?? de les seves cases amb material (pedres i fustes) que en alguns casos anaren a buscar als edificis abandonats que integraven el monestir. Alhora, l'Estat proced?? a la venda per subhasta de depend??ncies mon??stiques entre els anys 1844 - 1850. La guerra, a m??s d'aquests canvis, en l'aspecte econ??mic va fer de frontera entre un passat metal??l??rgic i un futur que vindria marcat pel predomini del sector t??xtil. L'aprofitament de les aig??es dels rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comport?? l'establiment de nombroses f??briques gr??cies a l'empenta d'industrials forans, els quals, a m??s, es van beneficiar de les millores urban??stiques que experiment?? la vila en aquell per??ode: instal??laci?? de la xarxa d'aigua potable (1882), d'enllumenat el??ctric (1892), i l'arribada del ferrocarril (1880), fruit de la necessitat de transportar a Barcelona el carb?? que s'extreia de les mines d'Ogassa. Aquests canvis suposaren un augment de poblaci??, que pass?? a viure a la perif??ria, en especial a les zones pr??ximes a la via f??rria i a les carreteres que condu??en a altres poblacions.

??s en aquest moment de creixement econ??mic que s'ha de situar la restauraci?? de l'esgl??sia del monestir de Santa Maria, gr??cies a l'inter??s del bisbe de Vic, Dr. Josep Morgades, i de fam??lies ripolleses compromeses amb la cultura. Si b?? durant la segona meitat de segle XIX se succe??ren diverses obres, el 1886 s'inici?? la reconstrucci?? pr??piament dita, que no finalitz?? fins al 1893. La vila de Ripoll, fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936), experiment?? un cert dinamisme, ja que hi va haver millores en diversos ??mbits de la societat; en l'aspecte arquitect??nic destac?? la construcci?? d'edificis d'estil modernista, alguns obra de Joan Rubi??, col??laborador d'Antoni Gaud??. La connexi?? f??rria entre Ripoll i Fran??a s'establ?? per mitj?? del ferrocarril transpirinenc inaugurat el 1929. En l'??mbit cultural tamb?? es viuen moments de bonan??a, amb la pres??ncia de nombroses associacions, orquestres, grups de teatre, societats corals, publicaci?? de peri??dics, creaci?? de l'Arxiu-Museu de sant Pere (1929)??? Aquesta prosperitat es vei?? estroncada amb la guerra i les seves conseq????ncies: la desaparici?? de qualsevol manifestaci?? de catalanitat i la imposici?? d'un nou tipus de r??gim pol??tic. Passats els dif??cils anys de la postguerra, Ripoll torn?? a gaudir d'una ??poca de progr??s i expansi??. En l'??mbit industrial es recuper?? el sector t??xtil i va cr??ixer de manera destacada el metal??l??rgic.

Aquest per??ode de benestar an?? molt lligat a un espectacular augment demogr??fic, provocat principalment pels fluxos migratoris que portaren a Ripoll persones d'arreu de l'Estat. Si el 1950 hi havia 7.451 habitants, al cap de vint anys ja s'havia assolit la xifra de 10.000. Per fer front a aquesta arribada de persones, es constru??ren habitatges a la perif??ria de la poblaci??, la qual cosa provoc?? un creixement urb?? fora del nucli antic. Des de la mateixa fi de la dictadura, l'any 1975, la vila experiment?? de manera continuada un seguit de canvis encaminats a dotar-la dels equipaments necessaris per afrontar amb garanties el segle XXI.

[edita] Demografia

Entitat de poblaci??	Hab. (2006)
Brucs	756
Col??nia de Santa Maria, la	20
Lla??s	15
Ordina	142
Rama	29
Remei, el	44
Ripoll	9.577
Rocafiguera	113
Sant Antoni	5
Sant Bartomeu	42
Sant Bernab?? de les Tenes	18
Sant Roc	71
Font: Municat

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 163 207 270 1.346 4.780 3.611 3.694 4.549 5.887

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 6.150 7.476 8.560 8.163 8.566 10.254 11.198 12.055 11.577

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 11.374 11.289 10.908 10.953 10.733 10.842 10.717 10.832 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

El 1787 incorpora Sant Vicen?? de Puigmal; el 1857, Lla??s; i el 1975, la Parr??quia de Ripoll.

[edita] Pol??tica

Resultats electorals de Ripoll, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Converg??ncia i Uni??	Jordi Munell i Garcia	2.433	8
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Teresa Jord?? i Roura	1.673	6
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal	Jaume Camps Bov??	847	3
	Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progr??s Municipal		238	-
	Partit Popular		183	-
	Candidatura d'Unitat Popular		77	-
	En blanc		166	-
Total		5.645		17

[edita] Agermanaments

• Prada (Conflent, Catalunya del Nord)
• Capranica (Viterbo, Laci, It??lia)

[edita] Enlla??os externs

• P??gina web de l'Ajuntament
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
• WebCAM i condicions meteorol??giques a TEMPS REAL de Ripoll
• La Farga Palau al Sistema Territorial de museus del mNACTEC

editar	Municipis del Ripoll??s
Campdev??nol | Campelles | Camprodon | Gombr??n | Llanars | les Llosses | Moll?? | Ogassa | Pardines | Planoles | Queralbs | Ribes de Freser | Ripoll | Sant Joan de les Abadesses | Sant Pau de Seg??ries | Setcases | Toses | Vallfogona de Ripoll??s | Vilallonga de Ter