Mukurra
De Viquip??dia
Mukurra (Al-Mukurra o Al-Makurra) fou un regne de la part central de N??bia entre Nob??tia i ??loa.
Taula de continguts |
[edita] Uni?? amb Nob??tia
Devia existir ja abans del 600 i per aquesta data va quedar unit amb Nob??tia. Els experts no han pogut establir la data d'uni?? que no fou anterior al 600 ni posterior al 690, durant el regnat de Mercurius (va governar despr??s del 675 i fins vers el 710), segons el que es pot desprendre de les dades dels escrits de Isaac patriarca d'Alexandria (690-692) i d'una inscripci?? del esmentat rei. Isaac fa esment dels problemes entre el rei de Nob??tia (que Isaac anomena Maurot??nia, probablement derivat de Maris) i el de Macuria; la inscripci?? de Mercurius, que regnava Dongola (Dunqula) fa esment de la construcci?? de dos esgl??sies a Nob??tia, una a Faras i una a Taifa. Un document del 759 dona al rei Cir??acos (probablement va governar del 759 al 768) el t??tol de senyor de Mukurra i de N??bia.
[edita] ??rabs i coptes
El 640 Amr Ibn al-Aziz, comandant en cap dels ??rabs, va conquerir Egipte. El patriarca melquita (cat??lic) Jordi d'Alexandria va fugir a Constantinoble i la seu va restar vacant durant cent anys. Els coptes, al contrari que els cat??lics, es van aliar al ??rabs i van rebre a canvi les esgl??sies cat??liques; el patriarca copte va passar a tenir jurisdicci?? sobre tot Egipte i N??bia. Els bisbes designats arreu de N??bia foren monofisites i aquesta tend??ncia es va imposar r??pidament. Es te const??ncia de nombrosos bisbes a diverses parts de N??bia, entre ells a Faras. Sembla que foren uns 9 bisbats a Mukurra (i sis m??s a ??loa); la tradici?? n'esmenta 17. En aquest temps alguns ??rabs vivien a N??bia.
Els reis de Mukurra van pagar el bakt (tribut) als governants d'Egipte el que implicava una certa depend??ncia a m??s a m??s de la depend??ncia religiosa del patriarca d'Alexandria. Vers la segona meitat del segle IX el rei de Mukarra va atacar Assuan pero fou derrotat i molts soldats foren fets pressoners; els fatimites van avan??ar al sud fins Abreem i la regi?? d'Assuan va restar a les seves mans fins a la desaparici?? de la dinastia vers el 1169, quant el rei de Makurru va aprofitar l'aband?? del govern per entrar a la zona i la va ocupar.
El historiador ??rab Al-Makrizi esmenta que Mukurra anava des d'Assuan a ??loa (en ??rab Alua o Alwa). En general els ??rabs es refereixen al regne como "N??bia" (Nuba) o com a Dunkula, per?? queda const??ncia en una carta de Kasr Ibrahim al patriarca Marc III d'Alexandria (1166-1169) del nom de Makurra i la seva regi?? del nord, i el regne del sud, que all?? s'esmenten com Nob??dia, Makuria i Alodia; en aquesta carta el sobir?? mameluc s'atribueix jurisdicci?? sobre aquestos territoris.
[edita] Ai??bides i Mamelucs
El 1173 el germ?? de Salad??, Shams al-Dawla Turanshah, des del Iemen, va entrar a N??bia, va destruir esgl??sies i es va emportar algun bisbe i 70.000 nubis, mentre la part nord era ocupada pels ai??bides (ho fou fins vers el 1210). El 1272 el rei David va atacar Aydhab, en territori egipci (port a la Mar Roja, prop de l'actual frontera entre Egite i Sudan), i aix?? va provocar la resposta mameluca. El 1274 el soldat mameluc Baybars va enviar un ex??rcit a N??bia i va conquerir Dongola, d'on va fugir el rei cristi?? David, i els cristians del pa??s van haver de pagar una taxa per evitar la conversi?? for??osa. Va seguir (1276-1290) una ??poca convulsa amb canvis freq??ents de rei per les lluites entre els favorables als mamelucs i els seus enemics. Es creu que alguns territoris van independitzar-se vers el 1290 i un regne, amb capital a Dau (Daw), apareix com independent. Se sap tamb?? del regne de Dotawo, que probablement era abans tributari, centrat a la regi?? de Djebel Adda, per?? alguns creuen que el regne de Dau i el de Djebel Adda foren el mateix.
El 1293 el rei de Makurru es va fer tributari dels mamelucs, i tamb?? el seu successor, per?? el 1304 el pa??s tornava a ser independent. El 1315 els mamelucs van entrar al pa??s i van instal??lar al tron a un partidari seu, Bershambo, que es va convertir a la religi?? musulmana i va prendre el nom de Saif al-Din Abdallah (1316). Els seg??ents reis foren mers instruments dels mamelucs i van perdre tot poder a la meitat del segle XIV. L'??ltim rei esmentat ??s Nasir, sobir?? nominal el 1397. Despr??s desapareix tota tra??a del regne.
El 1377 la tribu n??bia islamitzada dels Kanuz, sotmesa als mamelucs, es van apoderar d'Assuan, que era de Makurru, per?? com que estaven revoltats contra els mamelucs la van conservar fins vers el 1403. Llavors es va produir una baixada del nivell del Nil que va portar la gana a la zona i Assuan fou abandonada per tots. El 1410 la tribu dels nubis islamitzats Hawwara va derrotar els Kanuz.
Dels petits estats que van anar sorgint entre el 1290 i finals del segle XV, el principal fou el de Sennar fundat el 1484 i continuat per la tribu negra dels Funj que el 1504 va dominar Mukurra.
[edita] Llista dels reis de Mukurra
- Reis desconeguts fins el 651
- Qaliduru 651-652
- Zacaries I v. 645-655
- Rei o reis desconeguts 655-675
- Mercurius v. 675-v. 710
- Rei o reis desconeguts 710-722
- Cir??acos I v. 722-v. 738
- Zacaries II v. 738-v. 744
- Sim?? v. 744-v. 748
- Abraham v. 748- v.755
- Marc v. 755- v. 759
- Cir??acos II v. 759-v. 768
- Rei o reis desconeguts v. 768-v. 790
- Miquel v. 790-v. 810
- Joan v. 810-v. 822
- Zacaries III Israel v. 822-v. 831
- Qanun el usurpador v. 831
- Zacaries III Israel (restaurat) v. 831-v. 854
- Ali Baba v. 854-v. 860
- Israel v. 860-v. 870
- Jordi I v. 870-892
- Asabisos .892-v. 912
- Esteve v. 912-v. 943
- Kubri ibn Surun v. 943-v. 958
- Zacaries IV v. 958-v. 969
- Jordi II v. 969-v. 980
- Sime?? v. 980-v. 999
- Rafel v. 999-v. 1030
- Jordi III v. 1030-v. 1080
- Salom?? v. 1080-v. 1089
- Basili v. 1089-v. 1130
- Jordi IV v. 1130-v. 1158
- Mois??s v. 1158-v. 1174
- Una part als aiubites d'Egipte v. 1174-v. 1210 (en l'altra part del pa??s reis desconeguts)
- Iahia v. 1210-v. 1268
- David I v. 1268-v. 1274
- David II v. 1274-1276
- Shakanda 1276-v. 1277
- Meskedet v. 1277-1279
- Berek 1279-1286
- Shamumun 1286-1288
- Rei desconegut 1288- ?
- Shamumun (restaurat)
- Rei desconegut v. 1290
- Shamumun (restaurat) 1290-1293
- Als Mamelucs d'Egipte 1293-1304
- Anni (vassall mameluc 1293-?)
- Budeminah (vassall mameluc ?-1304)
- Amai 1304-1305
- Kudanbes 1305-1312
- Kerembes 1312-v. 1315
- Als Mameluc d'Egipte vers el 1315-1323
- Bershambo (Saif al-Din Abdallah) (vassall mameluc 1315-1320 )
- Kanz al-Dawla (vassall mameluc 1320-1323)
- Ibrahim 1323 (rei vassall mameluc per uns tres dies)
- Kerembes 1223 (restaurat com a rei independent)
- Als Mamelucs d'Egipte despr??s de 1323
- Kanz al-Dawla 1323-? (restaurat com a vassall mameluc)
- Mahmud v. 1350 (vassall mameluc)
- Nasir v. 1397 (vassall mameluc
- reis vassals dels mamelucs
- Annexi?? despr??s de 1397
[edita] Bibliografia
- U. Moneret de Villard, Storia de la Nubia cristiana, Roma 1928
- Y. F. Hasan, The arabs and the Sudan, Edimburgh 1967
- Jakobielski, Faras III. A history of the Bishops of Pachoras, 1972
- G Vantini, Oriental sources concerning Nubia, 1975; The Excavations at Faras, 1970
