Funj

De Viquipèdia

El Funj foren un poble negroide que ocupava el sud de Núbia entre el Nil Blanc i el Nil Blau, i que es va establir allí abans del segle V procedent de l'oest. Estaven emparentats amb els actuals Shilluk del sud del Sudan amb els que avui estan barrejats. Van assimilar els costums àrabs i religió musulmana amb facilitat i es van barrejar amb els àrabs mitjançant matrimonis mixtes.

Vers el 1484 Abdullah Jamma, que havia acumulat riqueses en el comerç per la Mar Roja, va aconseguir el poder a les restes dels regnes de Makurru i Àloa (Makurru havia esclatat en petits regnes o entitats tribals i Àloa estava debilitat). Al cap de pocs anys els Funj van pujar del sud, es van fer amb el poder sota Amara Dunkas i van establir un regne que va tenir per capital a Senar o Sennar. Van governar la Núbia cristiana, inclòs la Gezira, Butana, Bayuda, i el Kordufan fins el segle XIX. Al principi eren cristians però amb barreja d'animisme, però el 1523 el seu rei va adoptar oficialment el islam i el regne va passar a ser un Sultanat. El regne d'Àloa fou ocupat i es van estendre per la regió. La frontera amb els otomans va quedar fixada i cada part es va abstindre d'envair l'altra. En canvi van esclatar conflictes amb Axum o Aksum. La capital d'Aksum va passar a Gondar, més propera a territori Funj, per assegurar la influència entre els petits regnes. Inicialment van combatre amb els seus parents Shilluk però mes tard s'hi van aliar per combatre junts als Dinka. Abans del 1600 els antics prínceps d'Àloa, que formaven el clan anomenat Abdallah, es van revoltar dirigits per Ajib el Gran que va obtenir diverses victòries i finalment el 1606 va dominar Sennar completament. Els Funj es van reorganitzar sota Adlan I i van derrotar a Ajib en dos batalles decisives. Finalment es va permetre a Ajib i els seus successors governar sobre la regió de Dongola amb molta autonomia.

Vers el 1650 el rei Badi II va fer tributari al regne de Taqali, a l'oest, i va arribar a la cimera del seu poder. Però al segle XVIII va començar a declinar. Shendi, Berbera i Dongola pagaven tribut al rei dels Funj, però el seu poder no passava de ser nominal. El 1762 Badi IV fou enderrocat per un cop d'estat dirigit per Abu Likayik del clan Hamaj del nord-est del país. Un membre de la dinastia va ser col·locat com a rei sense poder i ell va actuar com a regent. Els sultans funj van intentar recuperar el poder i el Hamaj van intentar mantenir-lo, cada un amb els seus partidaris. Això va debilitar al Sultanat doncs les lluites entre ambdós partits van durar bastants anys. Finalment els sultans van recuperar tot el poder.

El 1821 els egipcis van entrar el país i gairebé no van trobar resistència, i van posar així fi al sultanat. Els funj com a poble gairebé van desaparèixer i van sorgir noves tribus.

El 1772 el viatger James Bruce que va travessar la regió va dir que eren antropòfags. Tot i ser musulmans el 1862 encara practicaven ritus pagans a la Muntanya Gula. Ernest Marno deia que una tribu dels Funj, els Boruns, eren caníbals vers el 1870. Avui resten molt pocs funj.

El 26 de desembre de 1845 la santa seu va erigir un vicariat a Khartum que pensava que podia servir de cap de pont per estendre el cristianisme cap a l'Àfrica Central. El vicariat fou confirmat per Gregori XVI el 3 d'abril de 1846. Es va establir una missió protegida per la família imperial austrohongaresa (econòmicament) i pel consolat austrohongarès a Khartum. Els jesuïtes Ryllo i Knoblecher van treballar a la zona i van fundar algunes estacions com la de Santa Maria a Gondokoro el 1851 i la d'Heligenkreuz a Al-Abiad, el 1855. Aquestes missions foren transferides el 1861 als franciscans. El 1880 el Kordufan fou conquerit pel el Mahdi (Muhammad Ahmad) que el 1883 va desfer a l'exèrcit egipci i el 26 de gener de 1885 va entrar a Khartum. El seu successor Abdallah al-Khalifa fou derrotat per Lord Kitchener el 2 de setembre de 1898. Després l'antic sultanat dels Funj va formar part del Sudan Angloegipci i del Sudan independent.

[edita] Llista de reis i sultans Funj de Senar

• Abdullah Jamma 1484-1504
• Amara Dunqas ibn Adlan v. 1504-v. 1546 (sultà des 1523)
• Nail v. 1546-1550
• Abdul Qadir I 1550-1557
• Amara Abu-Sakaikin 1557-1568
• Dekin 1568-v. 1580
• Tabl I, v. 1580-v. 1590
• Unsa I, v. 1590-1603
• Abdul Qadir II 1603-1606
• Ajib Abdallah el gran 1606-1607
• Adlan I 1607-1611
• Badi I Sid al-Qum 1611-1616
• Rubat 1616-1644
• Badi II Abu-Daqan 1644-1680
• Unsa II 1680-1692
• Badi III al-Ahmar 1692-1716
• Unsa III 1716-1720
• Nul 1720-1724
• Badi IV Abu-Shulukh 1724-1762
• Nasr 1762-1769
• Ismail 1769-1777
• Adlan II 1777-1789
• Awkal 1789
• Tabl II 1789
• Badi V 1789
• Hassan Rabbihi 1789-1790
• Nuwar 1790
• Badi VI 1790-v. 1796
• Ranfi v. 1796-1803
• Badi VI (segona vegada) 1803-1821
• A Egipte 1821

[edita] Llista de Regents

• Abu Likayik - 1769-1775/6
• Badi walad Rajab - 1775/6-1780
• Rajab 1780-1786/7
• Nasir 1786/7-1788