Estruç
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Struthio camelus massaicus
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Struthio camelus Linnaeus (1758) |
||||||||||||||
 Distribució dels estruços salvatges
|
||||||||||||||
L' estruç (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gran. Fa fins a 2,5 metres d'alçada, no pot volar i pertany a la família dels estrutiònids.
Altres membres del grup són els nyandús, els emús, els casuaris i l'ocell més gran que mai ha existit, l'Aepyornis, actualment extingit. Els estruços tenen el coll i les cames molt llargs i poden córrer fins a 65 km/h.
Els estruços es troben, de forma natural, a les sabanes i als semideserts d'Àfrica, tant al nord com al sud de la zona tropical boscosa. La raça d'Orient Mitjà (S. c. syriacus) està extingida.
Les seves plomes no li serveixen per volar, però varen ser molt populars com ornaments per als capells de les dames, i similars. Els estruços són prou grossos perquè un humà petit els pugui cavalcar i han estat usats en certs llocs del nord d'Àfrica i Aràbia com animals de curses.
Es crien per a carn a molts països, inclús en climes tan freds com el de Finlàndia. El gust de la carn d'estruç s'assembla al de la vedella.
A la mitologia popular, l'estruç és famós per amagar el cap dins l'arena al primer senyal de perill. No s'han registrat observacions d'aquest comportament, encara que se sap que els ocells posen el cap i el coll en terra per parèixer més poca cosa quan s'acosta un predador. Quan se senten amenaçats els estruços poden arribar a ferir greument, amb coces de les seves podereoses potes, als seus atacants.
Els estruços nien comunitàriament. Un cert nombre de femelles ponen els ous dins el mateix nierò, on són covats per la femella dominant, durant el dia, i pel mascle, durant la nit. Els ous d'estruç són els més grossos d'entre tots els ous.
[edita] Enllaços externs
- Videos d'estruç a Internet Bird Collection
