Regne de l'Algarve
De Viquipèdia
El Regne de l'Algarve (en portuguès: Reino do Algarve; en àrab: al-Gharb al-Ândaluz; en català: "a l'occident d'Al-Àndalus"), va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la Corona Portuguesa. Així mateix, durant segles fou un territori disputat no nomès per Portugal o els musulmans sinó també per la Corona de Castella.
Aquest era considerat un regne de jure separat de Portugal, encara que de fet no disposés d'institucions, fòrums o privilegis propis, ni tan sols autonomia, i en la pràctica era només un títol honorífic sobre la regió de l'Algarve. Ara bé, mai cap rei portuguès va ser coronat com a "rei de l'Algarve", sinó que ho fou com a "rei de Portugal i de l'Algarve" (fins el 1471) i posteriorment com a "rei de Portugal i dels Algarves".
Taula de continguts |
[edita] Primera conquesta
El títol de "Rei de l'Algarve" va ser utilitzat per primera vegada per part de Sanç I de Portugal després de la primera conquesta de Silves l'any 1189. Aquesta població era una petita ciutat de l'imperi almohade, que en aquells moments dominava tot l'Al-Àndalus. Sanç I va utilitzar alternativament en les seves actes les fórmules "Rei de Portugal i de Silves", o "Rei de Portugal i de l'Algarve", i excepcionalment va acumular els tres títols en els de "Rei de Portugal, Silves i de l'Algarve". L'únic motiu que pot justificar aquesta nova intitulació règia es correspon amb la tradició peninsular, d'agregar al títol del monarca al de les conquestes efectuades[1]. Amb la reconquesta musulmana de Silves, ocorreguda l'any 1191, el rei va deixar d'usar aquest títol.
[edita] La Reconquesta
- Vegeu també: Reconquesta i Història de Portugal#Ocupació musulmana
L'imperi almohade es va disgregar l'any 1234, dissolent-se en diversos regnes de taifes. El sud de Portugal encara en mans musulmanes va ser annexionat per la taifa de Huelva, i el seu emir, Musa ibn Mohammad ibn Nassir ibn Mahfuz, es va proclamar poc temps després "Rei de l'Algarve" (amir al-Gharb), encara que el seu estat comprenia, de fet, la regió més occidental de l'Al-Àndalus musulmà. Al mateix temps, les conquestes portugueses i castellanes vers el sud continuaven, així durant el regnat de Sanç II de Portugal es van conquistar les últimes places de l'Alentejo i la major part de l'actual Algarve, el situat al marge dret del riu Guadiana. En el moment de la seva deposició i posterior abdicació restaven a l'Algarve petits enclavament musulmans com Aljezur, Faro, Loulé i Albufeira, que per la seva discontiuïtat territorial i distància es van fer independents.
Sanç II fou el segon rei en utilitzar el títol de "rei de l'Algarve", seguint els passos del seu avi Sanç I, segurament per reafirmar-se en el poder donada la seva permanent lluita amb el seu germà Alfons de Boulogne. Aquest, en ascendir al tron amb el nom d'Alfons III, es va encarregar de la conquesta dels últims enclavaments islàmics a l'Algarve, assumint el 1249 el títol de "Rei de Portugal i de l'Algarve", que ja no deixaria de ser utilitzat pels seus successors fins a la fi de la monarquia a Portugal. El rei de la taifa de Huelva i emir de l'Algarve, per a obstaculitzar les conquestes efectuades pels portuguesos en els seus territoris, es va fer vassall d'Alfons X de Castella, el qual va assumir també el títol de "Rei de l'Algarve" entre les seves múltiples conquestes. Així, molt probablement, la intitulació d'Alfons III de Portugal fou una reacció a aquesta presa de posició pel veí rei castellà, destinada a enfortir els drets del monarca portuguès sobre la regió en litigi[2].
La qüestió va acabar per ser dirimida entre els sobirans de Castella i de Portugal, així mitjançant la signatura del Tractat de Badajoz de 1267 el rei Alfons X desistia de les seves pretensions sobre el Regne de l'Algarve i cedia tots els seus drets al seu nét Dionís I. El rei castellà, però, es reservà la utilització del títol de "rei de l'Algarve" per a si mateix i els seus descedents donada la conquesta de la totalitat d'aquest regne als musulmans l'any 1262. Això feu que els següents reis de Castella, i posteriorment d'Espanya, utilitzesin aquest títol fins a l'ascens al tron d'Isabel II d'Espanya, la qual ja no s'intitulà "reina de l'Algarve".
[edita] Modificació del nom
A Portugal el nom del Regne de l'Algarve (i el títol regi, per consegüent), van sofrir alguns petits canvis oficials amb les conquestes nord-africanes, el territori de les quals era considerat la pròrroga natural del Regne de l'Algarve. Així, Joan I va afegir al seu títol "Rei de Portugal i de l'Algarve", el nom de "Senyor de Ceuta"; el seu nét Alfons V es va anomenar successivament "Senyor de Ceuta i d'Alcázar-Quivir d'Àfrica" (després de 1458), i el 1471, amb la conquesta d'Arzila, Tànger i LArache, va reunir les places nord-africanes en el títol d'"Algarve d’além-mar em África" ("Algarve d'ultramar a Àfrica), restant per l'Algarve continental el nom de Algarve d’aquém-mar ("Algarve d'aquest costat del mar"). Així a partir de 1471 el Regne de l'Algarve va esdevenir el Regne dels Algarves, a causa de l'elevació dels senyorius nord-africans de la corona portuguesa a la condició de regne.
Els reis de Portugal van adoptar el títol que vindrien a usar fins a la caiguda de la monarquia: Reis de Portugal e dos Algarves d’aquém e d’além-mar em África o "Reis de Portugal i dels Algarves d'aquest costat i d'ultramar a Àfrica", nom que restà tot i la pèrdua de l'última plaça nord-africana de Mazagão el 1769.
En la configuració del nou regne l'any 1815, després de la fugida de la família reial portuguesa a Rio de Janeiro davant l'ocupació napoleònica del regne de Portugal i la posterior signatura del Congrés de Viena, s'adoptà el nom de Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve, elevant la condició d'aquest territori a categoria de regne. A la independència del Brasil l'any 1822 el nou regne adoptà novament el nom de Regne de Portugal, incloent en aquest el territori de l'Algarve.
[edita] Notes
- ↑ Cal tenir present que, per exemple, els sobirans dels Regnes de Castella o Lleó eren també coronats "Reis de Toledo", "Reis de Sevilla", etc.
- ↑ El títol i l'estatut de regne no corresponien ni a furs, privilegis o autonomia pròpia dintre de la uniformització cultural, idiomàtica i administrativa que va ser sotmès tot l'actual territori portuguès
