Khanat de Khiv??

De Viquip??dia

El Khanat de Khiv?? (usbec: Xiva Xonligi) fou el nom d???un estat d?????sia Central que exist?? en la regi?? hist??rica de Cor??smia de 1510 a 1920. Fou governada pels Kungrads, una branca del Khanat d'Astrakhan, que es consideraven descendents de Gengis Khan, i la capital era Khiva.

Bandera del Khanat de Khiva abans del 1917

El 1873, Khiva esdevingu?? un protectorat rus i, el 1920, el Khanat fou abolit i substitu??t per la Rep??blica Popular Sovi??tica de Cor??smia. El 1924, el territori fou incorporat a la Uni?? Sovi??tica i avui forma part de Karakalpakistan i la Prov??ncia de Xorazm a Uzbekistan.

[edita] Hist??ria

Fou un estat de majoria ??tnica usbec i turcman, fundat per Ilbar'sa el 1512-1525 en l???antiga capital del khanat de Cor??smia. Estava compost per diversos begliks (dominis feudals) units per lligams laxos i els seus hakims (senyors) reconegueren l???autoritat del khan, per?? el seu poder unitari depenia de la seva puixan??a personal.

Els principals monarques foren, d???antuvi el xaib??nid Arab Muhammad (1603-1626), qui dessec?? el marge dret de l???Amyr Darja per Urgenc i instal??l?? la capital a Khiva. Els monarques Ibn Arab Muhammad Isfandar (1623-1642), Abul Ghazi Bahadur (1642-1663) i Abu al Muzzafar Anushe (1663-1674) van viure una ??poca d???esplendor en la que s???aliaren amb el khanat de Bukhara per a combatre els expansionistes perses. Fins i tot, Anushe va conquerir Mashdad i prengu?? el t??tol de Xah, adoptat tamb?? per Mohammed Arank (1674-1688).

Per?? del 1686 al 1763 el khanat fou dominat per Bukhar?? i P??rsia, i atacat el 1700 per Pere I de R??ssia, el 1740 per Nadir Xah i el 1740-1770 pels turcmans yomuts. Finalment, Muhammad Amin (1763-1804) recupera la independ??ncia de Khiva i inici?? a la mort del darrer arabshanid, Abu'l Ghazi III 81770-1804), la dinastia kungrat, d???origen usbec, que det?? la invasi?? turcmana, per?? el poder real del regne est?? en mans dels inak (caps tribals).

Iltazar (1804-1806) es proclam?? xah i domin?? la desembocadura del Syr Darja fins Kala-i-Mawr, i evit?? que Bukhara domin??s l???oasi de Merv. Muhammad Rakhim I (1806-1825) va fer incursions a territori kazak, va sotmetre els karakalpak i destru?? Khorasan.

Per?? Allah Quli (1825-1842) hagu?? de defensar-se dels atacs de Kokand i Bukhara, aix?? com dels primers intents de penetraci?? russa el 1839 que l???obligaren a acceptar les primers condicions econ??miques i diplom??tiques. D???aquesta manera es van veure obligats a acceptar el vassallatge i protectorat rus el 1873, afeblits pels atacs de Bukara i dels turcmans, i els deixaren governar al marge dret del Syr Darja. Els russos van obtenir el dret de resid??ncia, exempci?? fiscal dels mercaders i una indemnitzaci?? de 202 milions de rubles a pagar en 20 anys.

Bandera del Khanat de Khiva, 1917-1920

El khan Asfandiyar (1910-1918) intent?? recuperar el poder perdut i fou assassinat pel capitost turcm?? Junaid Khan, qui deix?? el successor, Said Abdallah (1918-1920) com a un titella que fou deposat el 26 d???abril del 1920 pels bolxevics, que aboliren el feudalisme i l???esclavatge. Els mladobukartsy declararen aleshores la Rep??blica Popular Sovi??tica de Cor??smia, que s'incorporaria posteriorment a la Rep??blica Socialista Sovi??tica de l'Uzbekistan.