Khanat de Khivà
De Viquipèdia
El Khanat de Khivà (usbec: Xiva Xonligi) fou el nom d’un estat d’Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920. Fou governada pels Kungrads, una branca del Khanat d'Astrakhan, que es consideraven descendents de Gengis Khan, i la capital era Khiva.
El 1873, Khiva esdevingué un protectorat rus i, el 1920, el Khanat fou abolit i substituït per la República Popular Soviètica de Coràsmia. El 1924, el territori fou incorporat a la Unió Soviètica i avui forma part de Karakalpakistan i la Província de Xorazm a Uzbekistan.
Taula de continguts |
[edita] Història
Fou un estat de majoria ètnica usbec i turcman, fundat per Ilbar'sa el 1512-1525 en l’antiga capital del khanat de Coràsmia. Estava compost per diversos begliks (dominis feudals) units per lligams laxos i els seus hakims (senyors) reconegueren l’autoritat del khan, però el seu poder unitari depenia de la seva puixança personal.
Els principals monarques foren, d’antuvi el xaibànid Arab Muhammad (1603-1626), qui dessecà el marge dret de l’Amyr Darja per Urgenc i instal·là la capital a Khiva. Els monarques Ibn Arab Muhammad Isfandar (1623-1642), Abul Ghazi Bahadur (1642-1663) i Abu al Muzzafar Anushe (1663-1674) van viure una època d’esplendor en la que s’aliaren amb el khanat de Bukhara per a combatre els expansionistes perses. Fins i tot, Anushe va conquerir Mashdad i prengué el títol de Xah, adoptat també per Mohammed Arank (1674-1688).
Però del 1686 al 1763 el khanat fou dominat per Bukharà i Pèrsia, i atacat el 1700 per Pere I de Rússia, el 1740 per Nadir Xah i el 1740-1770 pels turcmans yomuts. Finalment, Muhammad Amin (1763-1804) recupera la independència de Khiva i inicià a la mort del darrer arabshanid, Abu'l Ghazi III 81770-1804), la dinastia kungrat, d’origen usbec, que deté la invasió turcmana, però el poder real del regne està en mans dels inak (caps tribals).
Iltazar (1804-1806) es proclamà xah i dominà la desembocadura del Syr Darja fins Kala-i-Mawr, i evità que Bukhara dominès l’oasi de Merv. Muhammad Rakhim I (1806-1825) va fer incursions a territori kazak, va sotmetre els karakalpak i destruí Khorasan.
Però Allah Quli (1825-1842) hagué de defensar-se dels atacs de Kokand i Bukhara, així com dels primers intents de penetració russa el 1839 que l’obligaren a acceptar les primers condicions econòmiques i diplomàtiques. D’aquesta manera es van veure obligats a acceptar el vassallatge i protectorat rus el 1873, afeblits pels atacs de Bukara i dels turcmans, i els deixaren governar al marge dret del Syr Darja. Els russos van obtenir el dret de residència, exempció fiscal dels mercaders i una indemnització de 202 milions de rubles a pagar en 20 anys.
El khan Asfandiyar (1910-1918) intentà recuperar el poder perdut i fou assassinat pel capitost turcmà Junaid Khan, qui deixà el successor, Said Abdallah (1918-1920) com a un titella que fou deposat el 26 d’abril del 1920 pels bolxevics, que aboliren el feudalisme i l’esclavatge. Els mladobukartsy declararen aleshores la República Popular Soviètica de Coràsmia, que s'incorporaria posteriorment a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.
[edita] Khans de Khivà
- Abu al-Ghazi ibn Gha'ib (1791–1804)
- Iltazar Inaq ibn Iwaz Inaq Biy (1804–1806)
- Abu al-Ghazi ibn Gha'ib (1806)
- Muhammad Rahim Bahadur (1806–1825)
- Allah Quli Bahadur (1825–1842)
- Muhammad Rahim Quli (1842–1846)
- Abu al-Ghazi Muhammad Amin Bahadur (1846–1855)
- Abdullah (1855)
- Qutlugh Muhammad Murad Bahadur (1855–1856)
- Mahmud (1856)
- Muhammad (1856–Set 1864)
- Muhammad Rahim Bahadur (10 Set 1864–Set 1910)
- Isfandiyar Jurji Bahadur (Sep 1910–1 Oct 1918)
- Sayid Abdullah (1 Oct 1918–1 Feb 1920)
