Khivà
De Viquipèdia
Khivà (uzbek: Хivа, Хива; rus: Хива (Khiva); persa: خیوه (Khiveh), antigament anomenada Coràsmia, Khorazm o Khwarazm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un khanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924. És la capital de l'actual regió uzbeka de Khorazm, hereva de l'antiga Coràsmia. Té 55.500 habitants (estimació del 2005).
[edita] Història
[edita] Història antiga
La regió de Khivà és un dels antics pilars de les activitats culturals i de l'arquitectura iranianes. Històricament, els seus habitants eren d'arrel iraniana, de la branca coràsmica. Parlaven una llengua irànica oriental anomenada coràsmic. Com a conseqüència dels constants atacs i de les migracions dels turcs, la regió té ara una població barrejada i ha perdut la llengua persa.
Més endavant Khivà va esdevenir la capital d'un khanat turcman, situat en una ruta estratègica que condueix d'Europa a l'Índia. La descoberta d'or a les ribes de l'Oxus durant el regnat de Pere el Gran de Rússia va motivar una expedició armada a la regió, comandada pel príncep Aleksandr Békovitx, que consistia en 4.000 homes.
El khan va rebre els homes i els va oferir un campament com a mostra de bona voluntat, però en realitat els havia parat una emboscada i els va massacrar tots excepte deu, que van poder tornar per donar la notícia al tsar. Pere I, molt endeutat després de les guerres amb l'Imperi Otomà i Suècia, no va reaccionar.
El tsar Pau I també va intentar de conquerir la ciutat, però la seva expedició, de pocs homes i mal equipats, fou requerida a tornar arran de l'assassinat de l'emperador. El tsar Alexandre I no va tenir cap ambició en aquest sentit, i és sota els tsars Alexandre II i Alexandre III que es dugueren a terme esforços seriosos per annexionar-se la ciutat.
En ple segle XIX es va donar un episodi curiós, en el decurs de la lluita entre l'Imperi Rus i l'Imperi Britànic per la supremacia a l'Àsia central. El 1839 es va dur a terme una nova expedició russa per alliberar els esclaus capturats i venuts per assaltants turcmans que havien entrat dins els territoris russos de la mar Càspia, però també en un intent d'eixamplar les pròpies fronteres mentre els britànics estaven embrancats en la Primera Guerra Angloafganesa. L'expedició, encapçalada pel general Perovski, que comandava la guarnició d'Orenburg, consistia en 5.200 soldats d'infanteria i 10.000 camells. A causa de la mala planificació i a una mica de mala sort, van partir el novembre de 1839, en un dels pitjors hiverns que es recorden, i es veieren obligats a tornar l'1 de febrer de 1840; van arribar a Orenburg al maig, havent sofert un miler de baixer sense haver disparat un sol tret.
Al mateix temps, els britànics, desitjosos de posar fi a les pretensions russes d'annexionar-se Khivà, van llançar la seva pròpia temptativa per alliberar els esclaus. Un sol oficial establert a Herat, el capità James Abbott, disfressat d'afgà, va partir la nit de Nadal de 1839 cap a Khivà. Hi va arribar a la fi de juny del 1840, i si bé el khan recelava de la seva identitat, va aconseguir que li deixés portar una carta al tsar per solucionar la qüestió dels esclaus. El 7 de març de 1840, doncs, va sortir cap a Fort Aleksandrovsk, i fou traït i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinació de la carta. Aleshores, els seus superiors de Herat, no tenint notícies seves, van enviar un altre oficial, el tinent Richmond Shakespear, a buscar-lo. Shakespear va tenir molt més èxit que Abbott, ja que no només va acordar amb el khan alliberar tots els súbdits russos que hi hagués sota el seu control, sinó que el fet de posseir esclaus russos fos un crim castigat amb la mort. Els esclaus alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el 15 d'agost de 1840, i Rússia va perdre, de moment, la seva primera motivació per a la conquesta de Khivà.
Fou el 1873, després de la conquesta russa de les ciutats veïnes de Taixkent i Samarcanda, quan el general Konstantin Kaufmann va llançar un atac amb 13.000 soldats d'infanteria i de cavalleria. La ciutat va caure el 28 de maig de 1873, i tot i que Rússia ara controlava la ciutat, nominalment va permetre que romangués com una nació vassalla semiindependent, sota la forma del protectorat.
[edita] Història moderna
El 1917 va esclatar la revolució a Sant Petersburg (després Petrograd) i el protectorat rus es va enfonsar per manca de forces per mantenir-lo. Khivà va proclamar la seva independència el 13 de febrer de 1917. Al començament de 1918 el khan Asfendiyar Khan fou enderrocat per un cap tribal turcman anomenat Djunaid Khan, que va col·locar com a khan Saïd Abdal·là, de la mateixa dinastia, però que fou un instrument del cap rebel. Es va iniciar un període anàrquic amb lluites freqüents. El 9 d'abril de 1918 Rússia va renunciar formalment al Protectorat.
L’avanç de la Revolució a Rússia va propiciar que els elements progressistes, amb l'ajuda de Rússia, es rebel·lessin el febrer del 1920. Tropes bolxevics (que ja havien entrat al Khanat) entraren a la capital del país. El khan Saïd Abdal·là va ser obligat a abdicar (26 d'abril de 1920) i es va formar un govern provisional de coalició entre liberals i comunistes que va proclamar la República, sota el nom de República Popular Soviètica de Coràsmia (també anomenada Khorazm o Khwarazm). El setembre del 1920, Faizul·là Khodja Khodjàiev en fou nomenat president. La Constitució, promulgada el 30 d'abril de 1920, establí una bandera vermella amb un cantó verd que contenia la mitja lluna i l'estel daurats. El maig de 1921 es va promulgar una nova constitució. El 1922 Rússia va afavorir els turcmans de l'Estat, partidaris de la separació dels territoris turcmans i la unió a Rússia, enfront dels nacionalistes uzbeks de Coràsmia, partidaris de mantenir la independència. Els líders nacionalistes van ser expulsats del Partit Comunista (i eliminats). Una sèrie de purgues van afectar el Partit Comunista des del 1922 fins al 1924, i el poder real va estar en mans de la Unió Soviètica, encara que nominalment Coràsmia era un estat independent. La Constitució de 1922 establí canvis a la bandera, que va col·locar al cantó l'emblema de la república.
El 17 d'octubre de 1923 la República Popular de Coràsmia o Khivà es va transformar en República Socialista Soviètica de Coràsmia, i a la constitució aprovada el dia 23 d'octubre va establir la seva nova bandera, vermella i amb un estel vermell de vores grogues prop del cantó, i a sota, en lletres petites, la frase: "proletaris de tots els països, uniu-vos!", i sota d'això el nom de la República en caràcters mes grans. La república es va dissoldre el 1924 per integrar-se a les noves repúbliques ètniques soviètiques de l'Àsia Central. Una part del país va passar al Turkmenistan i la resta a l'Uzbekistan.
