Serf

De Viquip??dia

Aquest article necessita traducci??.

Aquesta p??gina est?? traduint-se de l'idioma castell?? a partir de l'article siervo , ra?? per la qual pot haver-hi llacunes de continguts, errors sint??ctics o escrits sense traduir.
Podeu col??laborar amb la Viquip??dia continuant amb la traducci?? des de l'article original. Si l'article roman sense traducci?? completa durant molt de temps, podr?? passar al registre de p??gines per esborrar.

Miniatura d'una lletra capitular d'un manuscrit medieval mostrant un serf, amb un instrument de treball observant a dos senyors, un noble i l'altre eclesi??stic que discuteixen.

Durant l'Edat Mitjana, un serf era un home que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud. El noble tenia la potestat de decidir sobre la persona i els seus b??ns i els drets de servitud es podien traspasar entre els nobles. El terme serf (del llat?? servus) designa una forma de vinculaci?? social i jur??dica, t??pica del feudalisme entre una persona, generalment un camperol, i un senyor feudal, quedant subjecte al seu senyoriu.

El serf es diferencia de l'esclau en que no pot ??sser venut, en general, separadament de la terra en la que treballa, i jur??dicament ??s un home lliure.

Tamb?? ha d'evitar-se evitar-se la usual confusi?? amb vassall, que est?? sotm??s tamb?? a un senyor, per?? mitjan??ant una relaci??n pol??tica i militar entre membres del mateix estament, ??s a dir: ??s un noble, o un eclesi??stic, i per tant un privilegiat, mentres que el serf pertany al Tercer Estat, com?? o populatxo.

Caracter??stic de la servitud d'un serf era el conjunt d'obligacions consignats tals com la incapacitat del serf d'adquirir o vendre b??ns, sometiment a l'autoritat pol??tica, judicial i fiscal del se??or feudal, obligaci?? de prestar serveis militars al seu senyor i l'entrega de part del seu treball o producte. La condici?? de serf era hereditaria i no pod??a abandonar la seva terra sense el perm??s del seu senyor.

Normalment, quan predominava la servitud, la terra per s?? sola no pod??a ser venuda, degut a que estava associada amb poders pol??tics, de la mateixa manera que el rei d'un pa??s no pod??a vendre'l. En canvi, la terra es pod??a transmetre mitjan??ant la invasi?? en temps de guerra o matrimonis, sovint de conveniencia.

[edita] Or??gen dels serfs

L'origen de la servitud es remonta als darrers anys de l'Imperi Rom??. En les guerres de la crisi del segle III, molts llauradors abandonaren o vengueren les seves terres, i la propietat recaigu?? en propietaris que, juntant-ne moltes, les convertiren en latifundis, i comen??aren a explotar-les mitjan??ant arrendataris (colons, coloni en llat??). Aquests arrendataris treballaven en aquestes terres una parcela per a la seva propia subsist??ncia, pagant un lloguer, y a m??s devien treballar per al terratinent, posteriorment senyor, sense cobrar, en sus camps privats per la sembra i per la collita. Mitjan??ant aquest acord no pagaven directament els tributs de la terra, fent-ho, teoricament el senyor feudal. Tamb?? en certes zones es cre?? com una forma de protecci?? militar dels camperols lliures, en acceptar aquests sotmetre's a un senyor a canvi del seu treball o productes agr??coles com a forma de tributaci??. Degut als termes del lloguer i el deteriorament de l'econom??a romana, el colono fou incapa?? de pagar les seves rendes i estigu?? limitat a les propietats pel deute.

El 322, un edicte de Constant?? establ?? les caracter??stiques del que ser??a en el futur la servitud. El colon no pod??a marxar o casar-se fora del latifundio sense el perm??s del senyor, i qualsevol nen de la colonia tamb?? era un colon. No obstant, el senyor no pod??a expulsar els seus colons ni incrementar arbitrariament els seus lloguers i deures tradicionals. D'aquesta manera el colon ten??a alguna cosa segura tot i la seva exist??ncia limitada.