Carelià
De Viquipèdia
|
Karjalan keel |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | Finlàndia, República de Carèlia, Província de Tver |
| Regió: | Carèlia |
| Parlants: | 118.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengües uralianes
|
|
|
|
| Llengua oficial de: | República de Carèlia |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
| ISO 639-2 | fiu |
| ISO/FDIS 639-3 | krl |
| SIL | {{{sil}}} |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'Edat Mitjana. Actualment està en retrocès. Fins al principis del segle XX se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.
Taula de continguts |
[edita] Dialectes
L’idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes:
- Karjalan, al Nord de Carèlia
- Livonià o Olonets (Aunus) a la Província de Tver, al NO del Ladoga, més influït pel rus.
- Lude
[edita] Característiques
La llengua és molt similar al finès, de la qual molts en consideren un dialecte, i es caracteritza per:
- Presència en l'inventari fonètic de les sonores b, d, g, de les fricatives sh i zh, de l'africada ch (tsh)
- Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre vocals curtes i llargues i graduació consonàntica.
- Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos.
[edita] Situació actual
Des del 1988 s’ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. El 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, així com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficilitzar el seu ús en l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses, però no s’ha començat a aplicar fins el 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n’ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil. Els d'Olonets editaren durant algun temps el diari Oma Mua (Terra Nadiua).
[edita] Veure també
[edita] Enllaços externs
- The Peoples of the Red Book: Carelians
- Karjalaine lehüt - Pàgina Carèlia
- Karjalan kirjakielestä (finès)
- Ethnologue dels carelians
|
|
|||
| Úgriques | Hongarès | Khanti | Mansi | ||
| Pèrmiques | Komi | Komi-permiac | Udmurt | ||
| Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià† | ||
| Sami | Akkala sami† | Inari sami | Kemi sami† | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami | ||
| Baltofinès | Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro † llengua extingida |
||
