Udmurt

De Viquipèdia

Udmurt удмурт кыл udmurt kyl'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	{{{altresdenominacions}}}
Parlat a:	Rússia, Kazakhstan
Regió:	Europa Oriental
Parlants:	550,000 (cens 1989)
Rànquing:
Classificació genètica:	Llengües uralianes  llengües ugrofineses   finopèrmic    Llengües pèrmiques
estatus oficial
Llengua oficial de:	Udmúrtia
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1	{{{iso1}}}
ISO 639-2	udm
ISO/FDIS 639-3	udm
SIL	{{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca fino-hongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al Nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats "udmurts". Aquesta població fa un total de 750.000 habitants, tot i que només un 67% viu a la regió esmentada. La resta és dispersa en grups vers l'est i el sud. És propera al mordovià, mari i komi.

Taula de continguts 1 Dialectes 2 Característiques 3 Vegeu també 4 Enllaços externs

[edita] Dialectes

Es divideix en dos dialectes:

• Septentrional, que inclou els besermians
• Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama

[edita] Característiques

Per a l'escriptura fa servir l'alfabet ciríl·lic des de finals del segle XVIII.

А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, Ӝ/ӝ, З/з, Ӟ/ӟ, И/и, Ӥ/ӥ, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ӵ/ӵ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я

Cinc d'aquests caràcters (Ӝ/ӝ, Ӟ/ӟ, Ӥ/ӥ, Ӵ/ӵ, Ӧ/ӧ) són propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig milió de persones, però altres fonts més pessimistes afirmen que només 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permià amb les parles komi, de les que se’n diferenciava per les característiques:

• Accentuació en la síl·laba final de la paraula.
• Aparició de la mitja vocal ö només en la primera síl·laba de la paraula.
• Correspondència regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
• Presència de dues formes conjugal, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
• El lèxic conté molts prèstecs turcs, per via del vell búlgar o del tàtar, així com alguns termes iranians.
• Manteniment de les vocals i i ï finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul (farfalla).
• Sovintegen els compostos de dos termes que units dónen un concepte més general i únic, per exemple im (boca) i nir (nas); nil (noia) i pi (noi), nen, fillol.

[edita] Vegeu també

• Udmúrtia
• Literatura udmurt

[edita] Enllaços externs

Existeix una [[:{{{1}}}:|edició en udmurt]] de la Viquipèdia

• Llengua udmurt
• Literatura
• Udmurtologia: llengua, cultura i història udmurt
• El primer forum udmurt
• Universitat Estatal Udmurt (ensenyament d'udmurt per a anglòfons)

v • d • e Llengües ugrofineses
Úgriques	Hongarès | Khanti | Mansi
Pèrmiques	Komi | Komi-permiac | Udmurt
Fino-Volgaiques	Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià†
Sami	Akkala sami† | Inari sami | Kemi sami† | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami
Baltofinès	Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro † llengua extingida