Vepse
De Viquip??dia
- Aquest article tracta sobre la llengua vepsa; pel que fa al poble vepse, vegeu vepse.
Vepsazn kel |
|
---|---|
Pronunciaci??: | AFI: |
Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
Parlat a: | Rep??blica de Car??lia, Prov??ncia de V??logda |
Regi??: | Europa Septentrional |
Parlants: | 6.339 (cens 1989) |
R??nquing: | |
Classificaci?? gen??tica: | Lleng??es uralianes
|
|
|
Llengua oficial de: | Districte Rural Aut??nom Vepse |
Regulat per: | |
|
|
ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
ISO 639-2 | fiu |
ISO/FDIS 639-3 | vep |
SIL | {{{sil}}} |
{{{mapa}}} | |
vegeu tamb??: llengua |
El vepse ??s una de les lleng??es uralianes del grup baltofin??s. ??s parlada pels vepses en ??rees de Car??lia i del nord de R??ssia. Es divideix en tres dialectes: septentrional o ????nis-Veps, central i meridional. El del nord ??s un xic distint dels altres, per?? s??n intercomprensibles. El central compta amb forma escrita des del 1932, per?? el 1987 nom??s el 14,3 % d???ells podia llegir i escriure el vepse.
Els vepses foren descoberts per Anders Jans Sj??gren el 1824. Com que no hi hagu?? m??s informaci??, els etn??legs russos els consideraren com a gaireb?? extingits a finals del segle XIX. Entre els ling??istes finesos que els estudiaren destacaren E.A. Tunkelo i L. Kettunen, i els estonians T.-R. Viitso i A. K??hrik. Tamb?? hi han destacat ling??istes vepses com N. Bogdanov, M. Zaitseva i N. Zaitseva. El 1972, M. Zaitseva i M. Mullonen publicaren a Leningrad un Diccionari Vepse-Rus.
El nombre de parlants de vepse es troba en declivi des del segle XX, cosa que s'ha vist reflectida en els censos sovi??tics. En el del 1959 eren 16.400, i nom??s el 46,1 % parlaven la llengua, baixaren a 8.281 i el 34,3 % de parlants en el del 1970, i a 8.094 i el 38,3 % en el del 1979.
Dels 12.100 vepses enregistrats al cens sovi??tic del 1989, nom??s el 50,8 % parlava la llengua vepsa. Dels 5.945 residents a Car??lia, nom??s 2.235 parlaven vepse com a llengua materna (49,21 %), i dels 4.273 residents a Vologda, nom??s 2.983 (el 69,81 %) parlen la llengua vepsa. La resta parlen rus, ra?? per la qual es considera que la llengua est?? en vies d'extinci??.
El vepse s'escriu amb l'alfabet llat?? i conserva el fenomen de l'harmonia voc??lica.
|
|||
??griques | Hongar??s | Khanti | Mansi | ||
P??rmiques | Komi | Komi-permiac | Udmurt | ||
Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya??? | Meixtxeri????? | Muromi????? | ||
Sami | Akkala sami??? | Inari sami | Kemi sami??? | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami | ||
Baltofin??s | Estoni?? | Fin??s | Ingri?? | Careli?? | Kven | Livoni?? | Lude | Me??nkieli | Estoni?? meridional | Vepse | V??tic | V??ro ??? llengua extingida |