Sami septentrional
De Viquipèdia
|
sámegiella |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Noruega, Suècia i Finlàndia |
| Regió: | |
| Parlants: | vora 15.000 i 25.000 |
| Rànquing: | no entre les 100 primeres |
| Classificació genètica: | llengües uralianes
|
|
|
|
| Llengua oficial de: | enontekiö, inari, sodankylä i utsjoki a Finlàndia |
| Regulat per: | Ruovttueatnan gielaid dutkanguovddáš |
|
|
|
| ISO 639-1 | se |
| ISO 639-2 | sme |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | LPR |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El sami septentrional o sami del nord és la llengua amb més parlants del grup sami. Pot ser dividit en tres principals grups dialectals: sami de Torne, sami de Finnmark i sami del mar. Es parla a les zones septentrionals de Noruega, Suècia i Finlàndia. Segons la procedència de les fonts la xifra oscil·la entre els 15.000 i 25.000 parlants.
El sami septentrional usa l'alfabet llatí, i conté els següents caràcters: A/a, Á/á, B/b, C/c, Č/č, D/d, Ð/đ, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, Ŋ/ŋ, O/o, P/p, R/r, S/s, Š/š, T/t, Ŧ/ŧ, U/u, V/v, Z/z, Ž/ž. Es similar a l'ortografia finesa, però C és la fricativa alveolar sorda [ts], el caron en Č [tʃ], Š [ʃ], and Ž [ʒ] indica una articulació postalveolar, i la ratlla en Ð and Ŧ indica una articulació fricativa dental. La lletra Á denota [a] (vocal frontal) mentre que A denota la vocal posterior. Ŋ és la lletra per a la velar nasal què en ocasions pot ser alòfon de la /n/.
També es poden trobar variants per a Č/č, Š/š i Ž/ž escrits respectivament Ć/ć, Ś/ś, Ź,ź. En ocasions Á/á és escrit com a À/à.
[edita] Gramàtica
El sami septentrional és una llengua aglutinant, amb un sistema flexional molt alt que comparteix molts aspectes amb altres llengües uralianes.
[edita] Pronoms
Els pronoms personals i possessius tenen tres nombres -singular, plural i dual-. La següent taula conté els pronoms personal en nominatiu i genitiu.
| català | nominatiu | català | genitiu | |
|---|---|---|---|---|
| 1a persona (singular) | jo | mun | mon/ma | mu |
| 2a persona (singular) | tu | don | ton/ta | du |
| 3a persona (singular) | ell/ella | son | son/sa | su |
| 1a persona (dual) | nosaltres (dos) | moai | el nostre/la nostra | munno |
| 2a persona (dual) | vosaltres (dos) | doai | el vostre/la vostra | dudno |
| 3a persona (dual) | ells/elles (dos) | soai | el seu/la seua | sudno |
| 1a persona (plural) | nosaltres | mii | el nostre/la nostra | min |
| 2a persona (plural) | vosaltres | dii | el vostre/la vostra | din |
| 3a persona (plural) | ells/elles | sii | llur | sin |
La taula següent mostra la declinació d'un pronom personal ell, ella en diversos casos:
| singular | dual | plural | |
|---|---|---|---|
| nominatiu | son | soai | sii |
| genetiu | su | sudno | sin |
| acusatiu | su | sudno | sin |
| inessiu-elatiu | sus | sudnos | sis |
| il·latiu | sudnje | sudnuide | sidjiide |
| comitatiu | suinna | sudnuin | singuin |
| essiu | sunin | - | - |
[edita] Declinació
Hi ha 7 o 8 casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu-elatiu, il·latiu, comitatiu, essiu i un cas rarament usat, l'abessiu. L'inessiu-elatiu funciona com l'elatiu en la forma del singular dels substantius i com inessiu en el plural.
|
|
|||
| Úgriques | Hongarès | Khanti | Mansi | ||
| Pèrmiques | Komi | Komi-permiac | Udmurt | ||
| Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià† | ||
| Sami | Akkala sami† | Inari sami | Kemi sami† | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami | ||
| Baltofinès | Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro † llengua extingida |
||
