Cursa armamentista

De Viquip??dia

Una cursa armamentista ??s una competici?? entre dos o m??s pa??sos per la supremacia d'armament. Cada un prova de superar l'altre pel qu?? fa a capacitat de les armes o el seu nombre. A m??s, l'augment dels efectius de l'ex??rcit aix?? com la seva efectivitat o capacitat de mobilitzaci?? en s??n tamb?? caracter??stiques. Sovint porten associades curses tecnol??giques i/o econ??miques.

La idea que guia aquesta cursa ??s que si un pa??s disposa d'una capacitat militar molt superior a la del seu rival, aquest darrer no gosar?? mai atacar-lo perqu?? aix?? suposaria perdre l'eventual guerra que seguiria.

[edita] Exemples

Abans de la Primera Guerra Mundial cinc grans pot??ncies europees s'embarcaren en una cursa armamentista: Alemanya, ??ustria-Hongria, l'Imperi Rus, Fran??a i el Regne Unit competien en increment de la capacitat militar, tant en nombre de soldats mobilitzables, com rapidesa per tenir-los a punt, com artilleria com flota naval.

Despr??s de la Segona Guerra Mundial la Guerra Freda conegu?? una immensa cursa armamentista entre els Estats Units i la Uni?? Sovi??tica, m??xims representants del bloc capitalista i el comunista respectivament. Havent assolit ambd??s pa??sos la capacitat nuclear suficient per destruir-se m??tuament, els esfor??os se centraren en la capacitat de ser els primers en llan??ar l'atac, o de respondre-hi m??s r??pidament. La seva deriva vers l'espai durant els anys 80 ??s sovint vist com un dels factors que contribuiren a la caiguda de la Uni?? Sovi??tica, en no poder fer front a les despeses que la nova situaci?? comportava.

[edita] Altres accepcions

Malgrat pert??nyer inicialment al terreny militar o geo-pol??tic, el terme ??cursa armamentista?? (amb el seu objectiu relatiu de mantenir-se sempre per davant dels rivals, no pas d'arribar a cap estat determinat) ha saltat a d'altres contexts. Aix?? hom pot parlar de ??curses armamentistes evolucion??ries?? (depredadors evolucionant vers caracter??stiques que els facilitin ca??ar les preses mentre aquestes evolucionen vers mitjans d'escapada m??s efica??os) o ??tecnol??giques?? (entre inform??tics que creen virus i els qui creen antivirus, per exemple).