John Fitzgerald Kennedy

De Viquipèdia

23è Senador per Massachusetts
John Fitzgerald Kennedy

35è President dels Estats Units
Mandat 20 de gener de 1961 – 22 de novembre de 1963
Vice President(s)	Lyndon B. Johnson
Precedit per	Dwight David Eisenhower
Succeït per	Lyndon B. Johnson
Mandat 3 de gener de 1953 – 22 de desembre de 1960
Precedit per	Henry Cabot Lodge, Jr.
Succeït per	Benjamin A. Smith II

Naixement	29 de maig de 1917 Brookline (Massachusetts, Estats Units)
Mort	22 de novembre de 1963 Dallas (Texas, Estats Units)
Partit polític	Demòcrata
Parella	Jacqueline Kennedy
Professió	Polític
Signatura

John Fitzgerald Kennedy (29 de maig, 1917 - 22 de novembre, 1963) també conegut com a John F. Kennedy, JFK o Jack Kennedy, va ser el 35è. president dels Estats Units. Va ser president de 1961 fins al seu assassinat el 1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser elegit com a president el 1961 en una de les eleccions més competides de la història nord-americana. Fins a l'actualitat, és l'únic catòlic a ser elegit president dels Estats Units.

Alguns esdeveniments importants durant la seva presidència són la Invasió de Bahía de Cochinos, la Crisi dels míssils de Cuba, la construcció del mur de Berlín, la carrera espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam i del moviment de Drets Humans Americà.

John F. Kennedy va ser assassinat el 22 de novembre, 1963. La Comissió Warren va concloure que Lee Harvey Oswald va actuar de manera independent en matar el president, però el Comitè Selecte d'Assassinats de la Cambra de Representants va suggerir la possibilitat de la participació de més d'un franctirador. L'assassinat de Kennedy és considerat com un moment decisiu històric a causa de l'impacte dramàtic que va tenir sobre la nació i la història política durant les següents dècades.

La seva família era d'origen irlandès. El seu pare, el doctor Joseph Kennedy, era ambaixador dels Estats Units al Regne Unit just abans de la Segona Guerra Mundial i posseïa una de les majors fortunes del país. John F. Kennedy es va convertir en un heroi de guerra; a bord del patruller PT109 va ser atacat per un patruller japonès. Va romandre durant 30 hores a la mar, a fi de mantenir amb vida a alguns dels seus companys greument ferits.

D'aquesta manera va agreujar una lesió d'esquena que havia sofert jugant al futbol americà, i que el causaria molèsties durant tota la seva vida. El seu germà major Joseph Patrick Jr., conegut familiarment com "Joe" va morir en combat durant la guerra, pel que John va haver de prendre les responsabilitats pròpies de l'ambició política que el seu pare tenia per a la família. En una ocasió quan era llavors candidat presidencial, John va dir a un periodista que l'entrevistava: "Precisament estic aquí en la política perquè Joe va morir. Si demà a mi em succeïx alguna cosa, el meu germà Bobby (Robert F. Kennedy) pugnarà pel meu seient des del Senat. Si Bobby mor, llavors Teddy (Edward M. Kennedy) el reemplaçarà". Irònicament les seves paraules es van convertir en una inesperada profecia.

Taula de continguts

1 Vida política
- 1.1 Gabinet
2 Vida personal
3 L'enigma i les certeses del seu assassinat
4 Bibliografia
5 Pel·lícules sobre JFK
6 Vegeu també
7 Enllaços externs

[edita] Vida política

A principis dels anys 1950 es converteix en senador per l'estat de Massachusetts. Com a candidat demòcrata va guanyar en l'elecció presidencial de 1960 al llavors vicepresident, Richard Nixon i el seu mandat només va durar aproximadament mil dies. Diversos autors han dubtat de la netedat d'aquestes eleccions, especialment en l'estat de Illinois, on la decisiva influència de la Màfia de Chicago va decidir la victòria demòcrata. Durant aquest temps van tenir lloc diversos fets remarcables en la història del seu país: l'acceleració de la cursa espacial, l'augment del paper d'Estats Units en la Guerra del Vietnam i la invasió de Bahía de Cochinos, seguida de la crisi dels míssils de Cuba el 1962. Negociacions entre el govern de Kennedy i el líder de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Nikita Khruixtxov, van aconseguir detenir les hostilitats; no obstant això, durant tota la història de la Guerra Freda mai es va estar tan prop d'una confrontació armada directa entre les dues potències. També en el seu mandat es va produir la construcció del Mur de Berlín, en motiu del que va dir una de les seves frases més recordades: "Jo també sóc un berlinès" (Ich bin ein Berliner).

Quant a Hispanoamèrica, va llançar el seu programa Aliança per al Progrés, que pretenia assolir un major acostament entre les diferents nacions de Amèrica, pel que fa a EUA i fomentar el seu desenvolupament, per a de aquesta manera allunyar-les de la influència soviètica, encarnada en Cuba. Fruit d'aquest pla va ser el ressorgiment de Ciutat Kennedy, que en l'actualitat és el barri més gran de Bogotà, amb més d'un milió d'habitants.

Internament va tenir una important labor a promoure els drets civils de la població afroamericana, especialment en els estats del sud, on seguien sofrint una forta segregació. Així mateix pel seu carisma va ser una font d'inspiració perquè molts nord-americans s'involucressin social i políticament en l'activitat pública. En matèria econòmica va promoure el que va denominar la Nova Frontera i l'esperit de la qual es podria resumir en una altra de les seves cèlebres frases: "No preguntis el que Amèrica pot fer per tu sinó el que tu pots fer per Amèrica". Era un programa econòmic que pretenia fomentar el creixement econòmic i rescatar al seu país de l'apatia i el sentiment de l'amenaça comunista de finals dels 50, de cort clarament Keynesià on contava amb assessors econòmics com James Tobin, Walter Heller, Paul Samuelson, Robert M. Solow o John Kenneth Galbraith.

En ell pretenia reduir l'atur, augmentar la despesa en l'educació pública, crear una assegurança sanitària per a tots els nord-americans, establir un salari mínim, reduir impostos... totes aquestes mesures i moltes altres volien crear una nova època de prosperitat i benestar (algunes també es podrien subscriure dintre de l'àmbit d'impuls dels drets civils i la política d'integració). Totes aquestes idees es van veure frustrades per les dificultats amb que es va trobar en les càmeres legislatives i, ja de forma definitiva, amb el seu assassinat (encara que si es van aprovar diverses després de la seva mort), en definitiva, el seu programa econòmic no es va poder dur a la pràctica i tampoc va tenir continuïtat pel que els seus efectes no van ser molt grans.

La seva administració va xocar contra diversos poders del país. L'origen dubtós de part de la fortuna familiar (el seu pare va traficar amb licor durant la prohibició) ho lligava a membres de la màfia d'EUA, especialment a Sam Giancana. Aquesta situació, sumada a la política recalcitrant del seu germà menor i Fiscal General (equivalent als Estats Units a Ministre de Justícia) Robert F. Kennedy, va fer que el president es trobés enmig d'un conflicte d'interessos, fora del normal. A això calia sumar la confrontació oberta dels Kennedy (especialment Robert) amb el principal cap sindical del país, Jimmy Hoffa.

És un dels presidents més recordats dels Estats Units juntament amb Abraham Lincoln, George Washington i Franklin D. Roosevelt.

[edita] Gabinet

J.F. Kennedy

El Gabinet Kennedy
Càrrec	Nom	Període

President	John F. Kennedy	1961–1963
Vice President	Lyndon B. Johnson	1961–1963

Estat	Dean Rusk	1961–1963
Tresor	C. Douglas Dillon	1961–1963
Defensa	Robert S. McNamara	1961–1963
Justícia	Robert F. Kennedy	1961–1963
Servei Postal	J. Edward Day	1961–1963
	John A. Gronouski	1963
Interior	Stewart L. Udall	1961–1963
Agricultura	Orville L. Freeman	1961–1963
Comerç	Luther H. Hodges	1961–1963
Treball	Arthur J. Goldberg	1961–1962
	W. Willard Wirtz	1962–1963
SEB (HEW)	Abraham A. Ribicoff	1961–1962
	Anthony J. Celebrezze	1962–1963

[edita] Vida personal

Els germans John, Robert i Edward

Sobre la seva vida íntima s'han escrit moltes coses no totalment confirmades, com la seva afició per la dones, una situació que va afectar el seu matrimoni amb Jacqueline Bouvier; no obstant això, és un fet que va mantenir una tempestuosa relació amb Marilyn Monroe i que aquesta va ser probablement una de les causes de la misteriosa mort de l'actriu. Una altra de les característiques de John era el seu delicat estat de salut, a causa d'un mal contret en el període de la Segona Guerra Mundial. Se sap que estava afectat pel mal de Parkinson, el qual va està ben ocultat pel propi president que detestava la publicitat de la seva fràgil salut. El seu germà Bobby Kennedy va comentar a un periodista: "Si un mosquit pica en Jack, ell s'hi torna molt irritat", en al·lusió a aquest conegut mal.

[edita] L'enigma i les certeses del seu assassinat

Article principal: Assassinat de John F. Kennedy

Kennedy va ser assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963 durant un viatge oficial. Lee Harvey Oswald, va ser detingut, acusat d'haver comès l'atemptat. Aquest últim va ser també assassinat per Jack Ruby abans que pogués anar a judici. A més de les versions oficials, també al llarg dels anys s'han donat moltes altres versions conspiratives, algunes de les quals compleixen tota lògica per a ser veritat, i unes altres són senzillament increïbles. Entre les versions conspiratives mes versemblants, se sembra el dubte que és impossible que en el temps de 2 segons es pugui efectuar el primer i el segon tret, a més sent l'angle del segon pràcticament impossible que es realitzés des del mateix lloc. A més també planteja que el detingut per l'assassinat, fos en realitat algú contractat com a esquer, donant-li mort perquè no parlés. Aquest atemptat va afectar enormement a la societat nord-americana. Avui dia són pocs els nord-americans que creuen que Kennedy va ser assassinat per Lee Harvey Oswald, o que ho va fer en solitari segons la teoria defensada a totes passades per J. Edgar Hoover. Existeixen fins i tot nombroses hipòtesis de conjura en les quals s'implica a organismes d'intel·ligència, com la CIA, el FBI sota l'adreça de J. Edgar Hoover, i els exiliats cubans.