Bogot??

De Viquip??dia

Bogot?? (en espanyol Bogot??, abans Santa Fe de Bogot??) ??s la ciutat m??s gran i la capital de Col??mbia i del departament de Cudinamarca, i ??s una de les m??s grans de l'Am??rica del Sud, amb 11 milions d'habitants a l'??rea metropolitana. Est?? localitzada al centre del pa??s entre 4?? 36' Nord i 74?? 05' Oest.

Bogot?? es va fundar el 6 d'agost de 1538. Durant la major part del per??ode colonial, Bogot?? va ser la seu del govern del virregnat de Nova Granada. Juntament amb Cartagena d'??ndies, va ser la ciutat m??s important del territori.

Situada en un altipl?? de la Serralada Oriental dels Andes, avui ??s el centre econ??mic i cultural de Col??mbia. S??n famosos la seva arquitectura colonial d'esgl??sies i edificis civils, i els seus m??s de 40 museus, entre els quals destaca el Museo del Oro, on es mostren els joiells de l'art precolomb?? fet en or.

La seva poblaci?? ??s de 6.840.116 d'habitants, mentre que la seva ??rea metropolitana (no establerta oficialment, per?? existent de facto) arriba fins als 8 milions, segons els resultats del Cens de 2005 del DANE^[1].

La ciutat ??s a m??s el centre cultural m??s important de Col??mbia i una de les principals de l'Am??rica Llatina. La important oferta cultural es troba representada en la gran quantitat de museus, teatres i biblioteques, sent alguns d'ells els m??s importants del pa??s. A m??s, ??s seu d'importants festivals d'??mplia traject??ria i reconeixement nacional i internacional. Tamb?? es destaca l'activitat acad??mica, ja que algunes de les universitats colombianes m??s importants tenen la seva seu a la ciutat. Cal destacar que la UNESCO va atorgar a la ciutat el t??tol de Capital Mundial del Llibre per a l'any 2007.

Taula de continguts 1 Ubicaci?? i noms hist??rics 2 Hist??ria 2.1 Per??ode colonial 3 Divisi?? Pol??tica 4 Refer??ncies i notes 5 Enlla??os externs

[edita] Ubicaci?? i noms hist??rics

El nom de Bogot?? t?? origen en la paraula ind??gena Bacat??, nom de la capital de la confederaci?? del Zipa en l'antiga civilitzaci?? muisca, la qual significa "voltat fora de la labran??a" o "territori del tancat de la frontera". El cronista espanyol Juan de Castellanos va afirmar que la veu original de Bacat?? tradueix "el final dels camps".^[2] Literalment el nom actual significa "territori de la minga ["treball col??lectiu"] de D??u" (Bo, "divinitat"; go, "treball col??lectiu" o "genoll"; ta, "territori", "labran??a").

L'??rea on actualment est?? la ciutat rebia el nom de Muequet?? ("camp o sabana de la labran??a") i la poblaci?? del Zipa (el m??s important pr??ncep muisca) va ser Funza ("bar?? poder??s"). Precisament en territori de l'actual municipi de Funza, suburbi de Bogot??, i probablement en la seva sendera El Cacique, es trobava la cap??alera de la poblaci?? de Bacat??, la ciutat m??s important del poble chibcha, un dels grups ind??genes m??s avan??ats que van trobar els espanyols a la seva arribada a les ??ndies; per?? el Pr??ncep Muisca rebia educaci?? en l'avui Municipi de Ch??a.

A trav??s de la historia Bogot?? i els seus voltants han estat coneguts amb diferents noms. El nom original, en chibcha, del lloc en el qual els espanyols fundarien la ciutat era Thybzac?? o Teusac??, de com es va derivar Teusaquillo.

Al 1538, quan el conqueridor Gonzalo Jim??nez de Quesada va fundar la ciutat li va donar el nom de La nostra Senyora de l'Esperan??a. No obstant aix??, un any m??s tard, al 1539, durant la fundaci?? jur??dica de la ciutat, el nom es canvia pel de Santaf?? o Santa Fe.

El nom Santaf?? de Bogot?? (o Santa Fe de Bogot??) no va ser oficial durant l'??poca colonial, per?? el seu ??s es va tornar com?? per la necessitat de distingir aquesta Santaf?? d'altres ciutats amb el mateix nom, sent Bogot?? el nom ind??gena de la regi??. Durant aquesta ??poca s'anomenava Bogot?? a l'actual poblaci?? de Funza.

Al 1819, en crear-se la Rep??blica de Col??mbia, el nom de la ciutat es reempla??a per Bogot??. Llavors la poblaci?? de Bogot?? comen??a a anomenar-se ??Funza??.

La Constituci?? de 1991 indirectament canvia el nom de la capital pel de Santaf?? de Bogot??. La pol??mica deslligada per aquest canvi obliga que al 2000 s'aprovi una reforma constitucional per a suprimir les paraules ??Santaf?? de??, quedant la ciutat de nou amb el nom de Bogot??.

[edita] Hist??ria

Des del 10500 adC, grups humans habitaven la zona amb activitats de ca??a i recol??lecci??. Des del 3500 adC, ja es registren activitats hort??coles, de terrisseria i la domesticaci?? de el cur?? per grups que ??dhuc depenien de la ca??a i recol??lecci??. En el 500 adC, ja estava molt dif??s el cultiu del blat de moro i la papa. Cap a l'any 800 de l'era actual, els muisques (poble ind??gena m??s important de la fam??lia Chibcha) habitaven la zona, com resultat d'una migraci?? d'origen chibcha, procedent d'altre territori (probablement vinguts des de Centream??rica), que s'havia barrejat amb la poblaci?? anterior.

Durant l'any 1200 la Confederaci?? Muisca ja estava establerta en la seva totalitat (es calcula que la seva poblaci?? era propera al mili?? d'habitants, per?? pel moment de la conquesta havia descendit a uns 650 000). El primer Zipa i pr??ncep de Bacat?? del que es t?? coneixement va ser Meicuchuca al 1450, on Saguanmachica va venir a succeir vint anys m??s tard.

[edita] Per??ode colonial

La "fundaci?? de facto" de la ciutat de Santaf?? va ser celebrada el 6 d'agost de 1538 pel conqueridor espanyol Gonzalo Jim??nez de Quesada, amb la construcci?? de dotze barraques en honor als ap??stols i una esgl??sia en el lloc anomenat Thybzaca, (en espanyol Teusaca, d'aqu?? l'origen del nom del barri Teusaquillo), on estava la casa d'estiu del Zipa. Alguns historiadors situen el lloc de l'esgl??sia en l'actual pla??a del Chorro de Quevedo, uns altres on estava la capella del Humilladero, borda nordoriental de l'actual Pla??a Santander, i les versions m??s encertades, en el lloc on ara est?? l'altar major de la Catedral Primada de Bogot??.

Despr??s d'haver derrotat als muisques i conquerit el Valle de los Alc??zares, avui Sabana de Bogot??, entre 1536, any que Jim??nez va arribar a la Sabana, (despr??s d'arribar amb m??s de 500 homes en la seva expedici?? des de Santa Marta i acabar amb tan sols 70), i 1538, Jim??nez tamb?? va realitzar la "fundaci?? jur??dica" de Santaf?? el 22 d'abril de 1539, juntament amb Nicol??s de Federmann i Sebasti??n de Belalc??zar.^[3] Inicialment anomenada La nostra Senyora de l'Esperan??a, en la fundaci?? jur??dica va canviar el seu nom a Santaf??.

Des que Jim??nez va denominar, al 1538, a tots els territoris que envoltaven Santaf?? com el Nou Regne de Granada, Santaf?? va ser durant tot el per??ode colonial la seu del govern de l'Audi??ncia del Nou Regne de Granada (creada en 1550) i cabdal d'aquest, depenent de el Virregnat del Per??. Despr??s va ser cabdal del Virregnat de Nova Granada ???despr??s de la creaci?? del mateix en 1717???, acollint als virreis. Juntament amb el port de Cartagena d'??ndies, van anar les ciutats m??s importants en el territori que avui constitu??x la naci?? colombiana. Cronistes de l'??poca reporten un misteri??s soroll que va provocar p??nic en els habitants de Santa Fe la nit de el 9 de mar?? de 1687, fenomen que es va denominar Temps del Soroll.

La real c??dula de l'emperador Carles I va elevar a Santaf??, en 1540, a la categoria de ciutat. El Cabildo de Santaf?? ja havia estat establert en 1539, i en 1548 l'emperador li va atorgar el t??tol de molt noble, molt lleial i ciutat m??s antiga del Nou Regne, i per blas?? d'armes un escut que est?? una ??guila negra en camp d'or, amb una magrana oberta en cada arpa, orlado d'alguns rams d'or en camp blau.

Alexander von Humboldt va visitar Bogot?? entre el 1800 i 1804, denominant-la Atenes d'Am??rica en honor a les seves institucions culturals i cient??fiques, entre les quals es comptava el primer observatori astron??mic d'Am??rica del Sud, fundat per Jos?? Celestino Mutis.

A la ciutat habitaven alguns dels criolls m??s influents del Virregnat (pr??ceres de la talla de Policarpa Salavarrieta i Antonio Nari??o), ja que va ser all?? on es va gestar el moviment independentista que va dur als fets del 20 de juliol de 1810 i que van desembocar en la primera independ??ncia de Col??mbia, sent Santaf?? el primer territori en independitzar-se.

Aquests fets es coneixen com l'esdeveniment de El Florero de Llorente, quan els germans Francisco i Antonio Morales van entrar a demanar prestat, per a adornar un sopar amb un funcionari real arribat d'Espanya, un florer al comerciant espanyol Jos?? Gonz??lez Llorente, que tenia un magatzem en el cant?? nordoriental de l'avui anomenada Pla??a de Bol??var, sent rebutjats de dolenta manera per aquest, el que va ser pres com una excusa per a provocar una rejerta que va acabar en disturbis entre la poblaci??. Aquest fet marca l'inici de les lluites i el crit de la independ??ncia. Si b?? el territori va ser reconquerit pels espanyols al 1816, finalment al 1819 es va obtenir la independ??ncia definitiva.

[edita] Divisi?? Pol??tica

• Usaquen
• Chapinero
• Santa Fe
• San Crist??bal
• Usme
• Tunjuelito
• Bosa
• Kennedy
• Fontib??n
• Engativ??
• Suba
• Barrios Unidos
• Teusaquillo
• M??rtires
• Antonio Nari??o
• Puente Aranda
• Candelaria
• Rafael Uribe
• Ciudad Bol??var
• Sumapaz

[edita] Refer??ncies i notes

1. ??? Arxiu web en PDF; Fet per la DANE pel cens 2005-2006. Any 2007 a Bogot??, Col??mbia. Data d'acc??s: 18 de novembre de 2007
2. ??? Fundaci??n Missi??n Colombia (1998). Historia de Bogot??, Tomo I: Conquista y Colonia. Bogot??: Salvat-Villegas Editores, pp.40
3. ??? Senado de la Rep??blica de Colombia (1989). Municipios colombianos. Bogot??: Pama Editores Ltda, pp.172-175

[edita] Enlla??os externs

• Ajuntament de Bogot?? (castell??)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Bogot??