Hist??ria universal

De Viquip??dia

Taula de continguts 1 Origen de la humanitat 2 El Mesol??tic 3 El Neol??tic 3.1 L'agricultura 3.2 L'??s de metalls 4 El desenvolupament de les civilitzacions 4.1 Els primer estats 4.2 Ciutats i comer?? 4.3 Religi?? i filosofia 4.4 Cultura i escriptura 5 Els nuclis de poder 5.1 Imperis i nuclis culturals 5.2 Imperis eurasi??tics 6 L'edat mitjana 6.1 L'impuls de les grans religions 7 La Xina i l'??sia oriental 8 ??frica i Am??rica 8.1 ??frica abans dels europeus 8.2 Am??rica Precolombina 9 Europa 9.1 Europa i la resta del m??n 10 L'edat moderna 10.1 L'emerg??ncia d'Europa 10.2 L'expansi?? mar??tima 10.3 Causes de l'hegemonia 11 Les grans revolucions 11.1 Industrialisme i colonialisme 12 El segle XX 12.1 La pressi?? humana sobre el medi ambient 12.2 Conflictes de poder 12.3 Exploraci?? de l'espai exterior 12.4 Societat de la informaci?? i globalitzaci?? 13 Refer??ncies 14 Vegeu tamb?? 15 Bibliografia 16 Enlla??os externs

La hist??ria universal ??s el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat a l'entorn de l'??sser hum??, des de l'aparici?? de l'Homo sapiens fins a l'actualitat. Aquesta hist??ria est?? marcada tant per una successi?? gradual de descobertes i de nous invents, com per desenvolupaments m??s accelerats lligats a canvis de paradigma i a per??odes revolucionaris, que finalment han fet possible l'evoluci?? material i espiritual de la humanitat.

En la hist??ria humana, i en oposici?? a la prehist??ria, cal destacar un fet rellevant esdevingut de manera independent a diversos llocs de la Terra: la invenci?? de l'escriptura. Aquest fet va fer possible l'exist??ncia d'un mitj?? per a difondre i preservar de manera m??s duradora el coneixement adquirit^[1]. L'escriptura, al seu torn, havia esdevingut una necessitat fonamental arran de l'aparici?? de l'agricultura, del desenvolupament d'assentaments estables i de l'aparici?? del comer??.

[edita] Origen de la humanitat

Article principal: paleol??tic

La gen??tica i l'estudi dels f??ssils mostren que l'Homo sapiens apareix a l'??frica^[2] ara fa uns 200.000 anys, despr??s d'un llarg per??ode d'evoluci?? biol??gica durant el paleol??tic. En aquesta ??poca, la Terra estava immersa en una edat glacial, amb un clima bastant m??s fred que l'actual.

Molt abans, altres esp??cies d'hom??nids, com per exemple l'Homo erectus, ja utilitzaven eines i amb el transc??rrer del temps aquestes van ser cada cop m??s elaborades i complexes. ??s tamb?? en el paleol??tic que es desenvolupa el llenguatge i es generalitza l'enterrament dels morts. Aquest ??ltim tret suggereix un acte que t?? com un dels objectius amagar la descomposici?? dels cossos, i indica una comprensi?? millor del concepte de la mort.

En un determinat moment, els humans van comen??ar a fer un ??s del foc tant per escalfar-se com per cuinar els aliments; vivien de la carronya, de la cacera, de la collita, eren n??mades, i no eren capa??os de produir el seu propi aliment. Tamb?? es guarneixen amb objectes diversos i apareixen les primeres manifestacions art??stiques.

Fa uns 50.000 anys, els ??ssers humans es van comen??ar escampar per tot el planeta. Primer, per tot l'??frica, despr??s van arribar a l'??sia Central, des d'on es van dirigir, per una banda, cap a Europa, i per l'altra, van arribar a Am??rica tot creuant l'Estret de Bering.

La r??pida colonitzaci?? humana d'Am??rica del Nord i d'Oceania t?? lloc durant l'??ltima glaciaci??, en una ??poca en qu?? les actuals zones temperades eren extremadament inh??spites. Al final d'aquesta ??ltima glaciaci??, fa aproximadament uns 12.000 anys, l'home habita la quasi totalitat de les zones lliures de gel del m??n. Les darreres ??rees colonitzades varen ser les illes de la Polin??sia, que van ser ocupades ja durant el primer mil??lenni de la nostra era.

Les societats de ca??adors-recol??lectors, en general molt petites, desenvoluparen, en alguns casos, algun tipus d'estratificaci?? social, i tamb?? establiren contactes a grans dist??ncies com ??s el cas dels abor??gens australians.

Amb el temps, la major part d'aquestes societats es transformaren en estats agr??coles m??s importants, o varen ser exterminades o absorbides per aquests estats; algunes continuaren sobrevivint a??llades i, en l'actualitat, encara segueixen existint en algunes regions molt remotes.

[edita] El Mesol??tic

Article principal: mesol??tic

El mesol??tic comen??a al final del Plistoc??, fa aproximadament 10.000 anys, i finalitza amb el desenvolupament de l'agricultura tot i que la seva data d'aparici?? varia segons les regions; en alguns casos va durar uns quant mil??lennis. A certs indrets on l'agricultura ja existeix, com per exemple al Pr??xim Orient, el mesol??tic ??s molt curt i mal definit, i per a les regions poc afectades per la glaciaci?? de vegades es prefereix parlar d'epipaleol??tic.

On va durar m??s, per exemple, ??s en les societats d'Europa del Nord, que vivien de l'abund??ncia d'aliments que hi havia a les regions pantanoses que s'originaren amb el canvi clim??tic. Aquestes condicions van afavorir l'exist??ncia de diferents ritmes en el desenvolupament, com es pot observar tot interpretant els vestigis de les cultures aziliana i maglemosiana. La persist??ncia del mesol??tic retarda l'arribada del neol??tic, que es produir?? cap al 4.000 aC.

Existeixen pocs vestigis d'aquest per??ode i es limiten generalment a deixalles aliment??ries, per?? cal destacar l'aparici?? a les regions boscoses dels primers signes de desforestaci??. La pr??ctica no es generalitzar?? fins al neol??tic, quan l'agricultura requerir?? la utilitzaci?? de grans espais.

A moltes zones el mesol??tic ??s caracteritza per l'exist??ncia d'eines de s??lex, d'objectes destinats a la pesca, aixes de pedra i artefactes de fusta, com per exemple canoes i arcs que s'han trobat en alguns indrets. Aquestes tecnologies primer es desenvolupen a l'??frica, associades amb la cultura aziliana, abans de s'estendre per Europa des de la Pen??nsula Ib??rica i des de l'actual Palestina.

[edita] El Neol??tic

Article principal: neol??tic

Al neol??tic ???la nova edat de pedra???, es produeix un primer per??ode de desenvolupament tecnol??gic i social. Va iniciar-se ara fa uns 12.000 anys (10.000 aC) i es caracteritza per la creaci?? dels primers poblats i l'aparici?? de l'agricultura, la ramaderia, i la metal??l??rgia.

Entre el 6000 aC i el 5000 aC, amb el descobriment de l'agricultura i la ramaderia a diverses regions del planeta, l'??sser hum?? comen??a a conrear diversos cereals com l'arr??s, el blat i el blat de moro, o tubercles com la patata. D'aquesta manera deix?? de dependre de la ca??a, la pesca i la recollida de plantes, i esdevingu?? autosuficient; aix?? li va permetre adoptar un tipus de vida sedent??ria, tot i que algunes activitats com el pasturatge encara requeriran la pr??ctica del nomadisme o del semi-nomadisme. Tamb?? van canviar les pr??ctiques aliment??ries i es comen???? a fabricar pa i begudes alcoh??liques. Al Jap?? s'hi troba un primer desenvolupament de la piscicultura.

[edita] L'agricultura

Article principal: hist??ria de l'agricultura

Un canvi crucial, qualificat com a ??revoluci???? per l'historiador australi?? Gordon Childe^[3], va tenir lloc al Creixent F??rtil cap al 9000 aC amb el desenvolupament de l'agricultura, i vers el 7000 aC s'est??n arreu de la vall de l'Indus, arribant a Egipte (6000 aC), i a la Xina (5000 aC). D'altra banda, a Mesoam??rica apareix cap el 2700 aC.

La recerca tradicional ha tendit a concentrar-se en la regi?? de l'anomenat Creixent F??rtil per?? els estudis arqueol??gics realitzats al continent americ??, aix?? com a l'est i sud-est d'??sia, mostren que certs sistemes agr??coles que utilitzen tipus de conreus diferents i determinats animals, podrien haver-se desenvolupat de manera paral??lela quasi a la mateixa ??poca.

A partir de 5500 aC s'observa el desenvolupament del regadiu organitzat i la utilitzaci?? per part dels sumeris de m?? d'obra especialitzada.

[edita] L'??s de metalls

Article principal: edat dels metalls

L'??s dels metalls, el bronze i el ferro, suplanten el s??lex i altres materials petris que fins llavors era la mat??ria b??sica per l'elaboraci?? de les eines agr??coles, armes i materials per a la construcci??; aix?? va fer possible disposar d'objectes m??s duradors i efectius.

Despr??s del coure, aliatges del coure i l'estany o el plom donen lloc al bronze, material menys mal??leable i m??s dur; un gran salt es d??na amb la farga, amb forns d'alta temperatura per poder treballar el ferro. Aquesta seq????ncia ha configurat la denominaci?? de les diferents etapes de l'edat dels metalls: l'edat del coure, l'edat del bronze, l'edat del ferro.

Tots aquests metalls eren coneguts per l'home preneol??tic, per?? aquest no dominava les t??cniques per a la seva elaboraci?? i manipulaci?? que requereixen temperatures altes. Les eines, armes i adornaments de coure o bronze s??n el material b??sic cap al 3000 aC. Posteriorment, al Mediterrani oriental, al Pr??xim Orient i a la Xina s'implantar?? l'??s del ferro.

??s possible que els habitants d'Am??rica ignoressin l'??s del ferro amb anterioritat a la cultura Chav??n (el 900 aC), per?? se sap que els mochiques disposaven d'armadures, de ganivets i de vaixella de metall. Els inques, que tenien poc recursos per aconseguir metalls, tamb?? recobrien la rella de les seves arades, almenys a partir de la conquesta dels chim??. La investigaci?? arqueol??gica al Per?? ha estat poc desenvolupada per?? ??s possible que l'acer hagu??s existit abans que a Europa.

[edita] El desenvolupament de les civilitzacions

Article principal: civilitzaci??

El desenvolupament de l'agricultura t?? nombroses conseq????ncies, algunes d'una gran transcend??ncia per a la hist??ria de la humanitat. Una de les m??s importants ??s l'increment de les concentracions humanes que s'organitzen i que arriben a formar estats. Tot i aix??, segueixen existint pobles n??mades, com els abor??gens d'Austr??lia o els bosquimans del sud d'??frica, que no utilitzen l'agricultura, i si ho han fet ha estat en una ??poca recent.

Fins a l'inici de la colonitzaci?? europea, al segle XIX, una gran part del planeta estava ocupada per grups humans que no pertanyien a cap estat. Moltes societats tribals es van transformar en estats quan van ser amena??ades, o van rebre la influ??ncia d'estats ja constitu??ts. Algunes "tribus", com el kasites a Babil??nia o els manx??s a la Xina, varen conquerir estats i van integrar-se dins les seves estructures.

??s doncs l'agricultura que crea les condicions necess??ries per a fer possible l'emerg??ncia de societats complexes, anomenades ??civilitzacions??, la formaci?? d'estats i l'aparici?? de mercats. I, de manera paral??lela, el desenvolupament de la tecnologia permet a l'home exercir un control de la natura i desenvolupar sistemes de transport i xarxes de comunicaci??.

[edita] Els primer estats

Article principal: estat

Existeix diverses accepcions del terme ??estat??. Max Weber i Norbert Elias el defineixen com ??una organitzaci?? humana que controla de manera exclusiva i legal l'??s de la for??a sobre una zona geogr??fica espec??fica??.

Els primers estats apareixen, cap finals del 4rt i principis del 3r mil??lenni aC, a l'oest de l'Iran, a Mesopot??mia, a Egipte i a la vall de l'Indus, a l'??ndia. A la Xina, l'aparici?? dels primers estats ??s posterior; cap a la finals del 3r i principis del 2n mil??lenni aC. A partir del 2500 aC es creen societats protourbanes, per?? la primera dinastia testificada per l'arqueologia ??s la dels Shang. El 2n mil??lenni aC veu l'emerg??ncia de la civilitzaci?? a Creta, a la Gr??cia continental i a Turquia. Les civilitzacions maia, moche i nazca apareixen a l'Am??rica Central i al Per?? a finals del 1r mil??lenni aC.

A Mesopot??mia i Iran, prenen la forma de ciutats-estats, mentre que a Egipte, on inicialment no existien ciutats, aquestes es desenvolupen r??pidament. La civilitzaci?? de la vall de l'Indus constitueix una excepci?? ja que no sembla haver disposat d'un ex??rcit, for??a que un estat necessita per assentar la seva legitimitat; i un ex??rcit que reclama, alhora, una burocr??cia que el mantingui.

En determinats moments els estats existents varen entrar en conflicte. Al Pr??xim Orient s'ha trobat un dels primers tractats de pau, el tractat de Cadeix, signat pels egipcis i els hittites cap el 1275 aC. Els imperis se solen constituir a partir del nucli territorial d'un determinat grup que progressivament han anat conquerint els territoris ve??ns. ??s el cas de P??rsia (segle VI aC), de l'Imperi Maurya (segle IV aC), de la Xina (segle III aC) o de Roma (segle I aC).

Les lluites entre grans imperis es van anar produint, i entre les m??s destacades hi ha la succe?? al segle VIII entre el califat d'Ar??bia, que s'estenia d'Espanya a l'Iran, amb la Xina dels Tang, que abastava un territori que anava des de Xinjiang fins a Corea); lluitaren durant d??cades pel control de l'??sia central. Posteriorment apareixeria un imperi encara m??s gran: l'Imperi Mongol; al segle XIII, els mongols dominen sobre un ??mbit territorial que no havia assolit cap altre imperi.

En aquesta ??poca, la majoria dels ??ssers humans d'Europa, d'??sia i de l'??frica del Nord depenen ja d'estats; se'n troben tamb?? a M??xic i a la part occidental d'Am??rica del Sud. Poc a poc, totes les regions i poblacions del globus cauen sota la tutela d'un o un altre estat fins que el tractat de Berl??n de 1878 distribueix els darrers territoris desocupats, amb l'excepci?? de l'Ant??rtida.

[edita] Ciutats i comer??

Articles principals: ciutat i comer??

El desenvolupament de l'agricultura crea les condicions necess??ries per a l'aparici?? de ciutats, que s??n llocs amb importants assentaments humans que no tenen una producci?? agr??cola pr??pia i que, per tant, han de consumir els excedents agr??coles de regions properes; en contrapartida, els procuren productes manufacturats i una certa protecci?? militar.

El desenvolupament de ciutats ??s un fenomen paral??lel al de les civilitzacions, i ambd??s termes tenen una base etimol??gica similar. Les ciutats anaren creixent, amb uns nivells alts i for??a complexos d'organitzaci?? social i econ??mica. Les primeres civilitzacions, la sum??ria (cap el 3500 aC), l'eg??pcia (cap el 3300 aC) i la de la vall de l'Indus (cap a 3300 aC) eren tan diferents unes de les altres que, certament, cal pensar que s'originaren de manera independent. I ??s en aquesta ??poca i en aquest context quan apareix l'??s de l'escriptura i del comer??. La primera moneda de la que es t?? coneixement es remunta al 625 aC a L??dia, a l'oest d'Anat??lia (Turquia).^[4]

A mesura que els assentaments urbans van anar creixent, la societat es va fer cada vegada m??s complexa. Per damunt dels agricultors va sorgir una classe social de mercaders, que aviat van enviar expedicions a terres estranyes i van fundar noves col??nies, nous centres comercials.

Les rutes comercials apareixen a la zona oriental del Mediterrani cap al 4rt mil??lenni aC, mentre que els intercanvis comercials a llargues dist??ncies s'inicien durant el 3r mil??lenni aC, i el realitzen els sumeris de Mesopot??mia i la civilitzaci?? de la vall de l'Indus. La ruta de la Seda neix durant el 2n mil??lenni aC, i comunica S??ria i la Xina. Les ciutats de P??rsia i de l'??sia central constitueixen les principals cru??lles d'aquestes carreteres; i ??s tamb?? al voltant d'aquesta activitat comercial que els grecs i els fenicis construeixen els seus imperis mediterranis al llarg del 1r mil??lenni aC.

A finals del 1r mil??lenni i a comen??aments del 2n mil??lenni, les rutes comercials que envolten l'oce?? ??ndic, ??sia oriental i el S??hara s??n controlades pels ??rabs; i ??rabs i jueus controlen tamb?? el comer?? al Mediterrani. Despr??s, a comen??ament del 2n mil??lenni, s??n reempla??ats pels bizantins i els otomans. A la mateixa ??poca, les ciutats alemanyes i flamenques s??n els principals centres de comer?? del Nord d'Europa. ??s a les cru??lles de les principals carreteres que es desenvolupen les ciutats m??s importants.

[edita] Religi?? i filosofia

Articles principals: religi?? i filosofia.

Certs historiadors situen al neol??tic els inicis de les creences religioses, fonamentades principalment en el culte a una deessa mare i a un cel pare, aix?? com la divinitzaci?? del sol i de la lluna; la veneraci?? al sol era una pr??ctica habitual. Amb el temps, amb el desenvolupament de la vida en societat, van sorgir els cultes patriarcals. Tamb??, a mesura que les cultures i els ritus locals van anar entrecreuant-se, van sorgir complexes mitologies i cicles ??pics.

Vegeu: mitologia babil??nica, mitologia eg??pcia, mitologia grega, mitologia romana, mitologia xinesa, mitologia japonesa, mitologia asteca, mitologia inca.

Al neol??tic es creen els primers santuaris que evolucionen de manera gradual fins a convertir-se en temples amb una complexa jerarquia principalment de sacerdots i sacerdotesses. Tamb?? una tend??ncia for??a habitual era la de venerar divinitats antropom??rfiques.

A Occident i a Orient apareixen noves filosofies i religions, principalment al segle VI aC, i el fenomen s'escampa arreu del m??n amb una gran varietat de formes. Entre les religions m??s antigues es poden destacar l'hinduisme, el budisme (??ndia), i el zoroastrisme (P??rsia). Les religions abrah??miques, origen del judaisme, es remunten al 1800 aC.

A Orient, a la Xina, hi ha tres escoles de pensaments que s'imposen i que arribaran fins als nostres dies: el daoisme, el legalisme i el confucianisme que, finalment, predominar?? sobre les altres. Segons la tradici?? confucionana, la moral pol??tica s'assoleix m??s pel poder exemplar de la tradici?? que per la for??a de la llei.

A Occident, la tradici?? filos??fica grega, amb Plat?? i d'Arist??til com dos dels fil??sofs m??s representatius, es va difondre pel Pr??xim Orient acompanyant les conquestes d'Alexandre el Gran, durant el segle IV aC.

El desenvolupament dels temples situava sota la seva responsabilitat l'orientaci?? religiosa de les diferents comunitats. Una mica m??s tard el poder civil queda separat del poder religi??s, encarnat per la figura de reis seculars que treballaven en estreta relaci?? amb burocr??cies sacerdotals de vegades bastant complexes com ??s el cas a l'Antic Egipte del fara?? i els escribes.

[edita] Cultura i escriptura

Articles principals: cultura i escriptura.

Una conseq????ncia de tot aix?? va ser la invenci?? ???a diversos llocs del planeta, al mateix temps i de manera independent??? de l'escriptura, un mecanisme que va permetre emmagatzemar el coneixement de manera m??s segura que seguint la tradici?? oral, al mateix temps que va desenvolupar la burocr??cia governamental. Les primeres escriptures eren ideogr??fiques, amb exemples que trobem als jerogl??fics i a l'escriptura cune??forme, per?? aviat van evolucionar cap a sistemes fon??tics, com ??s el cas dels fenicis que van crear l'antecedent del modern alfabet. Al votant de l'any 1000, en general, la majoria dels pobles de la terra coneixen algun sistema d'escriptura o de s??mbols dibuixats o escrits.

El desenvolupament de l'escriptura va permetre l'aparici?? de la vida cultural i aix??, va n??ixer el que anomenem literatura. Les obres m??s antigues conservades s??n epopeies i m??s tard sorgeix la literatura del coneixement. L'estudi cient??fic de la hist??ria ??s m??s tard??, i caldr?? esperar a autors grecs com Her??dot o Tuc??dides (segle V aC) perqu?? aquesta se separi definitivament de la tradici?? religiosa i liter??ria.

Vegeu: Epopeia de Gilgamesh, B??blia, Il??ada, Odissea, Ramayana.

El primer gran esclat filos??fic es va produir cap al segle VI aC, ??poca en la que van coincidir, i probablement van saber de les seves respectives doctrines, les figures de Pit??gores de Samos, Tales de Milet, Zaratustra, Buda, Mahavira i Confuci. No s??n els primers en les seves respectives tradicions, per?? s?? els qui van accedir a un m??n m??s "globalitzat" que els seus predecessors.

La ci??ncia va ser monopoli de la classe alta, freq??entment dels sacerdots, i el poble en general no hi tenia acc??s. En aquest temps es van fer les primeres observacions astron??miques i es va desenvolupar la medicina; la necessitat de mesurar la terra i portar la comptabilitat comercial i tribut??ria van portar al desenvolupament de la geometria i a l'aritm??tica. Els antics grecs van arribar fins i tot a establ??r les bases de l'??lgebra.

Alhora, el desenvolupament en la navegaci?? va fer possible les primeres expedicions d'exploraci??. Des d'Egipte van partir expedicions cap al pa??s de Punt, i viatgers fenicis van arribar fins Anglaterra i, probablement, van fer la volta a l'??frica. Per la seva part, els polinesis van emprendre una marxa lenta i implacable per l'Oce?? Pac??fic, colonitzant llocs tan allunyats com Hawaii o l'Illa de Pasqua.

[edita] Els nuclis de poder

Les planures al??luvials f??rtils de grans rius esdevenen els bressols de les primeres civilitzacions conegudes, com s??n:

• l'Eufrates i el Tigris a Mesopot??mia;
• el Nil a Egipte;
• l'Indus al Pakistan;
• el Huang He (riu Groc) i el Iang-Ts?? a la Xina.

Entre les tres primeres civilitzacions s'arriben ha establir relacions comercials; en canvi la civilitzaci?? xinesa progressa en un relatiu a??llament.

Aquestes civilitzacions desenvolupen, totes, un sistema d'escriptura i es comencen a articular a partir dels nuclis de poblaci?? que s??n les ciutats. Aquestes ciutats dirigeixen les regions agr??coles que les envolten i comercien amb els seus productes. El comer?? transforma les ciutats i algunes d'elles aviat s??n m??s riques i poderoses que les altres. Paral??lelament, a les ciutats m??s riques es desenvolupen grans centres religiosos, ja que les riqueses acumulades els permeten finan??ar importants llocs de culte.

A l'entorn del comer?? i de la religi?? apareix una ??lite urbana que voldr?? consolidar el seu poder. Per tal de consolidar aquest poder i igualment les seves riqueses, aquests grups de poder de les grans ciutats atacaran les m??s petites. Com les riqueses s'acumulen, les grans ciutats lluiten entre elles i, com a conseq????ncia, neix una ??lite militar que s'uneix a la dels comerciants i la dels religiosos. D'invasi?? en invasi??, es desenvolupen poderosos imperis que es fonamenten principalment en l'esclavitud dels pobles conquerits; els esclaus s??n la base sobre la qual es recolzen aquests tipus de societats piramidals.

Aquests imperis aprofiten les seves conquestes militars per crear col??nies protegides, aptes per fer-ne centres agr??coles. La pau relativa d'questes zones afavoreix el comer?? internacional, principalment al voltant de la Ruta de la Seda, per?? per a mantenir-la calen enormes ex??rcits i una administraci?? centralitzada que costen cars. ??s sobre la pagesia que descansen aquestes despeses mentre que els grans propietaris s'emancipen cada cop m??s del poder central.

La pressi?? dels pobles b??rbars a les fronteres i els conflictes interns acceleren el proc??s de dissoluci?? dels imperis: aix??, per exemple, l'imperi de la Dinastia Han sucumbeix a la guerra civil el 220, i a la mateixa ??poca, l'Imperi Rom?? es descentralitza i es divideix en dos grans blocs amb seu a Roma i a Bizanci.

D'aquesta manera els grans imperis neixen i moren a totes les zones temperades del planeta.

[edita] Imperis i nuclis culturals

A partir del 3r mil??lenni aC van sorgir grans civilitzacions, creadores d'imperis cada vegada m??s grans. Els principals nuclis de civilitzaci?? van ser els seg??ents:

• Xina. Al voltant dels rius Iang-Ts?? i Huang He van sorgir la cultura Xia i la cultura Shang. Aquesta va sucumbir davant la invasi?? dels Zhou, que van governar la Xina durant la primera meitat del 1r mil??lenni aC. A finals del per??ode Zhou van desenvolupar-se dues grans filosofies: el confucionisme i el daoisme. Durant el segle VI aC el pa??s es divid?? en diversos regnes, els quals van ser unificats primer per la dinastia Qin, i a partir del 206 aC per la dinastia Han.

• ??ndia. En aquesta ??poca, el nord de l'??ndia estava dominada per l'Imperi Gupta, mentre que al sud varen emergir tres regnes t??mils: el dels chera, el dels chola i el dels pallava. Al nord van sorgir dos grans centres de poder al voltant de les ciutats de Mohenjo Daro i Harappa, per?? van ser conquerides pels invasors aris. La societat es va consolidar amb una estructura de castes i, paral??lelament, va apar??ixer un tipus de filosofia religiosa que va trobar concreci?? en els Vedes i els Upanishads. A finals del segle IV aC, un guerrer anomenat Chandragupta va unificar l'??ndia, donant-li estabilitat i creant l'Imperi Maurya que va donar lloc a l'edat d'or de la cultura hind??.

• Antic Egipte. Al voltant del riu Nil van sorgir diversos assentaments neol??tics, els nom??s, que cap a l'any 3100 aC van ser unificats en un ??nic gran imperi. Els egipcis, constructors entre altres de les pir??mides, van viure a??llats de la resta del m??n fins a la invasi?? dels hikses. Com a reacci??, els ex??rcits egipcis van creuar el desert del Sina?? i es van expandir fins al riu Eufrates, intervenint de ple en la pol??tica del Pr??xim Orient.

• Mesopot??mia. Successius assentaments, com ho demostren les restes trobades als jaciments d'al-'Ubaid i Eridu, s??n exemples d'un important desenvolupament social i econ??mic que es va produir cap al 4rt mil??lenni aC i el 3r mil??lenni aC en aquesta zona. Entre totes les cultures, destaca en especial la civilitzaci?? dels sumeris, que va patir diverses guerres civils fins a quedar unificats sota el govern de cabdills militars, especialment amb Hammurabi, amb el que Babil??nia assol?? el seu m??xim esplendor. Despr??s d'ell, la regi?? va caure a mans dels invasors kasites, i es va empobrir fins a ressorgir un altre cop sota l'Imperi Assiri.

• Imperi Hittita. El segle XVIII aC, la zona de l'Anat??lia va ser dominada pels hitites, que van crear un gran imperi i sota Subiluliuma I i els seus successors van ser capa??os de rivalitzar amb el poder d'Egipte.

• Creta. A l'illa de Creta, durant el 2n mil??lenni aC, va sorgir una talassocr??cia que va governar el Mar Egeu fins aproximadament el 1450 aC, quan la capital, Cnossos, va ser saquejada pels aqueus. Els principals assentaments aqueus van ser Micenes i Tirint i ??s un poble que s'ha fet fam??s pel seu protagonisme a la guerra de Troia. Van sucumbir finalment davant uns altres invasors, els doris, cap a l'any 1100 aC.

• Europa Occidental. Una s??rie de cultures es van desenvolupar a Europa, deixant com a testimoni els meg??lits, gegantins monuments en pedra com per exemple el que encara es pot observar a Stonehenge. Cap a l'any 1000 aC, els principals assentaments van ser els de Hallstatt i La T??ne.

• Hebreus i fenicis. Acabat el poder dels egipcis i dels hittites, van sorgir diverses cultures a Palestina. Els hebreus van ser forts en l'??poca del Rei Salom??, i van dominar els filisteus, els seus eterns enemics instal??lats a la costa; tot i no arribar a posseir un gran poder militar, van llegar la B??blia a la posteritat, i van construir un gran poder religi??s: el judaisme. A la costa de l'actual L??ban va consolidar-se Fen??cia, un poble de mercaders que van arribar a navegar fins a Anglaterra a la recerca de comer??, i un dels seus centres, Cartago, van arribar a formar un gran imperi que va topar amb l'Imperi Rom??. A S??ria es van fer forts els principats arameus, que van sucumbir despr??s sota la for??a ass??ria.

• Assiris i caldeus. Cap al segle VIII aC els assiris, un poble del nord de Mesopot??mia, van iniciar una vasta expansi?? militar a Palestina, arribant fins a Egipte. El 612 aC van ser derrotats per una coalici?? liderada pels caldeus; el poder caldeu va governar Mesopot??mia fins al 538 aC, data en la qual van ser derrotats pels perses.

• Etr??ria. A It??lia va sorgir la cultura dels etruscs, que va governar el nord de la pen??nsula aproximadament entre els segles X i III aC, sucumbint davant la pressi?? cultural i militar dels romans.

• Celtes. Els celtes es van allotjar a Europa Occidental durant el 1r mil??lenni aC, i la seva cultura es va propagar, amb referents actuals, des d'Espanya fins a Pol??nia i des d'Anglaterra fins a Turquia. Finalment, van ser derrotats pels romans, i nom??s va sobreviure un ??nic reducte, a la llunyana Irlanda, fins que aquest va ser destru??t pels v??kings.

[edita] Imperis eurasi??tics

Cap a finals del 1r mil??lenni aC, per una s??rie de circumst??ncies, moltes regions d'Eur??sia van ser unificades sota el poder de diversos imperis:

• Imperi Persa. Els perses van ser un poble indoeuropeu originari de l'Iran; el seu imperi va unificar un gran territori entre Gr??cia i l'??ndia, incloent Egipte i la Transoxiana (??sia Central), entre els anys 538 aC i 330 aC.

• Antiga Gr??cia. Despr??s d'una edat fosca, ??poca en qu?? van florir Homer i Hes??ode, els grecs van iniciar una gran expansi?? geogr??fica, que els va portar a fundar col??nies per tota la Mar Mediterr??nia. J??nia primer, Atenes despr??s, i Alexandria m??s endavant, van ser centres culturals de la civilitzaci??, on fil??sofs, cient??fics i artistes van dur a terme grans creacions intel??lectuals. Despr??s que Alexandre el Gran hagu??s conquerit tot l'antic Imperi Persa i propagu??s la cultura hel??l??nica, la regi?? va dividir-se en diversos regnes, sent els m??s importants el dels l??gides a Egipte i l'Imperi Sel??ucida a S??ria i Mesopot??mia. Ambd??s van subsistir, amb m??s for??a el primer, fins a l'??poca romana.

• Imperi Rom??. Els romans van sorgir a la Pen??nsula It??lica, i despr??s d'imposar-se a etruscs i cartaginesos, ampliaren el seu territori conquerint i colonitzant tot el Mar Mediterrani, sobre el que van exercir un domini absolut entre el 31 aC i el 395, data en qu?? es va fraccionar de manera definitiva en dues meitats. Els romans havien conquerit els territoris de la G??l??lia, la Hisp??nia i la Brit??nia, i durant un temps van arribar a controlar la Germ??nia.

• Imperi Bizant??. La disgregaci?? progressiva de l'Imperi Rom?? coincideix amb la difusi?? del cristianisme que havia arribat del Pr??xim Orient i s'escamp?? i arrel?? amb for??a. Al segle V, la part occidental de l'Imperi Rom?? ??s conquerida per tribus germ??niques i s'escindeix en diversos estats guerrers que, en general, s'integren en el si de l'Esgl??sia cat??lica romana. L'altra meitat de l'imperi, la meitat oriental, va prendre el nom d'Imperi Bizant??. Alguns segles m??s tard, una unitat similar seria restablerta a l'Europa occidental amb la creaci?? del Sacre Imperi Rom?? Germ??nic que reagrup?? diversos estats existents al territori de les actuals Alemanya i It??lia.

• Imperi Part i Imperi Sass??nida. Desplomat l'Imperi Sel??ucida, va sorgir l'imperi dels parts a P??rsia, que va dominar la zona entre el 226 aC i el 221. Els parts, al seu torn, van ser succe??ts pels sass??nides, l'imperi del qual va durar fins a la conquesta dels musulmans, el 651.

• Bactriana i l'Imperi Kushan. A ??sia Central, els grecs, en enfonsar-se l'Imperi Sel??ucida, es van independitzar i van crear el regne de Bactriana, i m??s endavant van envair l'??ndia i van destruir l'Imperi Maurya. Quan el regne grec de Bactriana va entrar en decad??ncia, van ser reempla??ats per l'Imperi Kushan.

• Imperi Han. En un entorn gaireb?? completament diferent, a part de t??mids contactes amb pobles de l'??sia Central, la Xina va ser unificada durant uns quatre-cents anys per dues dinasties, l'Han Anterior i l'Han Posterior, entre els segles II aC i el II.

[edita] L'edat mitjana

Article principal: Edat mitjana

Els primers imperis agr??coles depenien fortament de l'entorn natural. La seva producci?? era limitada i tenien pocs recursos per minimitzar les cat??strofes naturals que successivament afectaven el seu desenvolupament. A les rodalies de l'any mil, els progressos tecnol??gics i la riquesa generada pel comer?? generaren una certa independ??ncia, molt m??s marcada als pa??sos on l'agricultura era m??s productiva, com ??s el cas de la Xina, l'??ndia i certes regions del m??n isl??mic. A Occident es viu una mena de renaixement cap a l'any mil i, encara que t??midament, comen??a a establir relacions amb l'Orient i el m??n isl??mic.

Amb l'excepci?? de la Xina, amb un desenvolupament hist??ric for??a independent, els segles III, IV i V van ser de grans commocions pol??tiques, en part per la decad??ncia interna dels regnes, i en part per les pressions de b??rbars procedents del nord, com els pobles germ??nics o els huns. D'aquestes commocions, nom??s l'Imperi Bizant??, que pat?? una davallada entre l'??poca de Justini?? I i la de Lle?? III Isauri, l'Imperi Sass??nida i l'Imperi Gupta de l'??ndia van aconseguir sobreviure. Aquest enfonsament general marca tradicionalment el pas de l'edat antiga a l'edat mitjana.

L'Occident cristi?? sofr?? invasions que el van afectar profundament; van devastar gran zones de l'antic Imperi Rom?? d'occident a partir del segle V, i se'n sentiran els efectes fins a mitjans del segle VIII, data en la qual s'inicia l'Imperi Carolingi.

Un nou per??ode d'invasions mort??feres colpeix l'occident a partir del 820: les invasions des del nord per part dels v??kings, des del sud pels sarra??ns, i des de l'est pels hongaresos. Aquestes invasions desfan el domini carolingi, que s'esfondra, excepte a Alemanya on sobreviur?? sota la forma del Sacre Imperi Romanogerm??nic. A partir de mitjans del segle X, la situaci?? m??s o menys es restableix, i occident coneix un nou per??ode d'expansi??. L'any mil ??s, contr??riament a algunes idees preconcebudes, un per??ode de renaixement a occident, en el qual es poden destacar personatges com Silvestre II i Ot?? III.

[edita] L'impuls de les grans religions

Amb la caiguda dels primers grans imperis, prenen protagonisme diverses religions de car??cter ecum??nic i que tot transcendint el nacionalisme dels cultes primitius es transformen en propostes m??s obertes a tota la humanitat i, d'aquesta manera, impulsen la transformaci?? de les civilitzacions eurasi??tiques; s??n el cristianisme, l'islamisme, l'hinduisme i el budisme Mahayana. Arriben a formar part de totes les societats des d'Irlanda, en l'extrem m??s occidental, fins al Jap??, en la part m??s oriental. El m??n cristi??, despr??s de patir les invasions germ??niques, es divideix en dos grans blocs: l'Imperi Bizant?? a l'est, i el m??n feudal a l'oest, que s??n representatius de l'edat mitjana a Europa.

L'Islam, una de les forces m??s actives de la hist??ria del m??n, apareix al segle VII. Tot i que inicialment nom??s comptava amb uns pocs adeptes, en poc temps es far?? el s??col sobre el qual es construiran nombrosos imperis al Pr??xim Orient, a l'??frica del Nord, a l'??sia Central, a l'??ndia, i a l'actual Indon??sia.

En l'??poca del califat Abb??ssida, la cultura isl??mica va assolir un grau de desenvolupament sense precedents. Les creacions cient??fiques, econ??miques i culturals isl??miques passarien a Europa, a trav??s d'It??lia o d'Espanya. Per la seva part, el m??n xin??s influiria decisivament en la cultura japonesa a trav??s dels seus missioners budistes, en tant que la influ??ncia de l'??ndia seria decisiva en l'aparici?? dels imperis Khmer i Srivijaya, a Indoxina i Insul??ndia, respectivament. Al propi temps, l'influx del nestorianisme portaria els habitants de l'estepa eurasi??tica a la civilitzaci??.

[edita] La Xina i l'??sia oriental

Als darrers segles abans de Crist, nombrosos pobles intentaran desenvolupar-se i competir amb els grans imperis existents. Per exemple, els maurya controlaren una gran part del subcontinent indi, i a la Xina la unitat pol??tica permet?? a les dinasties Qin i Han consolidar el paper de l'emperador, de millorar les comunicacions i de crear monopolis d'estat.

Les dinasties se succe??ren i, al segle IV tribus n??mades provinents del nord comen??aren a envair la part septentrional de la Xina, on establiren nombrosos regnes petits. El 581, la dinastia Sui reunific?? la Xina que conegu?? una segona edat d'or amb la dinastia Tang (618-907). Per?? els conflictes for??aren el final de la dinastia Tang, que qued?? dividida, i caldria esperar al 982, amb l'arribada de la dinastia Song, perqu?? la Xina qued??s reunificada, despr??s de cinquanta anys d'agitaci??.

La Xina, en aquesta ??poca, ja posseeix una economia monet??ria avan??ada. La seva pagesia ??s lliure i produeix molt m??s del qu?? consumeix, fent possible el comer?? dels seus excedents i desenvolupant aix?? una din??mica econ??mica for??a activa. La Xina ??s la regi?? eurasi??tica m??s urbanitzada i la m??s avan??ada tecnol??gicament. Tenen una bona ind??stria metal??l??rgica, saben construir ponts penjants, utilitzen la manxa d'??mbol (vegeu pist??), la impremta i la br??ixola^[5]. A la Xina de la Dinastia Song es van viure diverses transformacions que Europa tan sols coneixer?? alguns segles m??s tard; per?? els atacs dels manx??s i, despr??s, la conquesta dels mongols el 1279 frenaran aquest desenvolupament.

Tanmateix, la pressi?? dels n??mades del Nord s'accentu?? i, el 1141, la Xina septentrional fou conquerida pels manx??s. Tot i aix??, la for??a m??s poderosa arribaria uns anys m??s tard; el 1279, l'Imperi Mongol s'apoder?? de la totalitat de la Xina i de gran part de l'Eur??sia, quedant lliures tan sols la part occidental i central d'Europa, i el Jap??.

Molt m??s endavant, durant la dinastia Ming, es produ?? una revoluci?? comercial de vegades qualificada de ??capitalisme embrionari??, per?? acaba amb un frac??s. Els Ming s??n finalment suplantats per la dinastia Qing que coneixen de manera inicial un per??ode de calma i de prosperitat per?? s??n cada vegada m??s el centre d'inter??s de les pot??ncies occidentals.

[edita] ??frica i Am??rica

[edita] ??frica abans dels europeus

La irradiaci?? de les antigues cultures negres de l'Antic Egipte, N??bia, Eti??pia, conformarien les societats negres de l'??frica. Les successives crisis invasores que van patir els antics egipcis van provocar constants despla??aments de poblacions des de la vall del Nil cap a la resta de l'??frica.

L'entrada dels bantus a l'edat de ferro va fer que aquests adquirissin un avantatge tecnol??gic que va donar lloc a la gran expansi?? bantu amb la que es van convertir en majoria en el territori dels khoisans entre el 1500 aC i el 1600. Van erigir vasts imperis (la Gran Zimbabwe, el Regne del Congo, Regne de Matamba...) que foren capa??os d'impedir la total colonitzaci?? europea d'??frica fins al segle XX.

Alguns enclavaments cristians perduren a l'??frica del Nord-Est, a N??bia i a Eti??pia ???regions amb un contacte amb el m??n mediterrani que ve de molt antic???, per?? la resta de l'??frica septentrional es converteix a l'islam i sota la seva influ??ncia es desenvolupa el comer?? a trav??s del S??hara, font d'ingressos substancials i d'intercanvis culturals que permeten l'emerg??ncia de diversos regnes a la zona del Sahel com l'Imperi de Mali, l'Imperi Wolof o el Regne de Dendi.

[edita] Am??rica Precolombina

Article principal: Mesoam??rica, Imperi Inca

De manera completament independent a tot l'anterior, van sorgir a Am??rica una s??rie de civilitzacions, agrupades en dos grans troncs:

• Mesoam??rica (actual M??xic i Guatemala), on cal destacar les cultures olmeca, maia, zapoteca, mixteca, txitximeca, tolteca, asteca i anasazi. Les m??s importants s??n sobretot l'Imperi Maia i l'Imperi Asteca. A mesura que la cultura olmeca declina, les ciutats-estats maies es multipliquen i prenen import??ncia, i la cultura maia es propaga a trav??s de la pen??nsula de Yucat??n i les regions ve??nes. Pel que fa als asteques, la seva societat es construeix sobre la base de cultures anteriors que han conquerit, com ??s el cas de la tolteca.

• Els Andes, a Am??rica del Sud, on als segles XIV i XV floreix l'Imperi Inca. Tawantinsuyu regna sobre tota la cadena andina amb centre a la seva capital, Cuzco. La cultura inca, pr??spera i avan??ada, resta c??lebre per les seves excel??lents obres de ma??oneria i la seva xarxa de carreteres.

[edita] Europa

Article principal: Hist??ria d'Europa.

[edita] Europa i la resta del m??n

Despr??s d'una pausa des de mitjans del segle XI i comen??aments del XII, a Occident s'observa un renaixement, i l'origen cal buscar-lo en els contactes establerts amb la civilitzaci?? ??rab-musulmana a l'edat mitjana. S??n, doncs, desenvolupaments impulsats per la relaci?? amb la resta del m??n eurasi??tic, i es manifesta amb una motivaci?? pel coneixement que es concreta amb la creaci?? d'universitats (Bolonya, Par??s, Salamanca, Oxford). En aquests centres del saber s'impartien quatre disciplines b??siques: el dret, la medicina, la teologia i les arts. Per?? aquest desenvolupament presenta fluctuacions, amb retrocessos causats per cat??strofes com, per exemple, la gran pesta o la guerra dels Cent Anys.

Com a conseq????ncia del desenvolupament cient??fic i t??cnic, i un cop acabades les invasions dels mongols a la Xina, l'??ndia, l'Orient Mig i Europa durant els segles XIII a XVI, l'estepa es va transformar en un gran mitj?? de comunicaci?? per al comer?? i l'intercanvi cultural, i va ser aprofitada per comerciants com Marco Polo. Una mica m??s tard, a la Xina, l'emperador Yongle, el tercer de la Dinastia Ming, va enviar vaixells mercantils a les costes de l'est d'??frica; tot i aix??, aquesta iniciativa no va trobar continu??tat en els seus successors. Eur??sia era un m??n interconnectat i, fora d'aquesta regi??, la resta seguia en el seu a??llament.

Al segle XVI els navegants europeus s'havien convertit en grans viatgers gr??cies, entre d'altres coses, a l'??s de la br??ixola i l'aparici?? de la caravel??la, i va fer possible l'exist??ncia d'una xarxa de comunicacions oce??niques que per primera vegada va implicar a tot el planeta. El pioner va ser el portugu??s Enric el Navegant que a partir de 1415, va impulsar les expedicions mar??times cap a l'??frica. Despr??s, Crist??for Colom va connectar Europa amb Am??rica (1492), Vasco de Gama amb l'??ndia (1498), i Fern??o de Magalh??es va liderar l'expedici?? que portaria Juan Sebasti??n Elcano a circumnavegar per primera vegada el globus en un viatge de m??s de tres anys (1519-1522). A inicis del segle XVII es va arribar a la llegend??ria "Terra Australis", que va passar a anomenar-se Austr??lia. EL coneixement de la Polin??sia va ser m??s tard?? i cal esperar fins al segle XVIII amb expedicions com les del capit?? James Cook que van incorporar-se l'Illa de Pasqua (1722) i les Hawaii. Tamb?? en aquesta ??poca van ser confirmades les hip??tesis sobre l'exist??ncia del m??tic continent austral, en rebre's not??cies de l'exist??ncia de l'Ant??rtida.

[edita] L'edat moderna

El Renaixement s'iniciava a It??lia durant el segle XIV (Trecento), i al segle XV arriba a altres zones com s??n Flandes, Alemanya, Espanya i Portugal; a causa de la Guerra dels Cent Anys, la zona francesa no va entrar en el Renaixement fins el segle XVI. Aquest moviment cultural fou impulsat pels grans humanistes que, tot i haver estat formats a les universitats cat??liques i seguir vinculats amb l'Esgl??sia, tenien altres c??rrecs i no depenien dels monestirs o de les escoles urbanes.

L'aparici?? de la impremta el 1453 va ser un gran catalitzador del proc??s i va fer possible una extraordin??ria difusi?? del saber, que abastava cercles m??s amplis, amb un dinamisme impensable uns segles abans. Els aven??os t??cnics feren possible, com per exemple la gran navegaci?? mar??tima i el desenvolupament de la cartografia, assegurar una supremacia d'Europa sobre el m??n, mentre que a l'altre extrem la Xina iniciava un replegament sobre ella mateixa, i l'edat d'or de la civilitzaci?? ??rab-musulmana ja havia passat.

Les guerres de religi?? marquen el llindar d'un nou per??ode europeu: els descobriments cient??fics del segle segle XVII, amb personalitats com Galileu, van iniciar una revoluci?? impulsada des de la ci??ncia, que no tindr?? conseq????ncies pr??ctiques immediates per?? obrir?? les portes a un nou tipus de coneixement. Cal esperar el segle XVIII perqu?? els progressos t??cnics en metal??l??rgia i ind??stria t??xtil engendrin una revoluci?? industrial, iniciada a Anglaterra. Alguns pa??sos, per??, continuen funcionant dins de sistemes de privilegis i no coneixeran veritablement el desenvolupament industrial fins ben entrat els segle XIX.

[edita] L'emerg??ncia d'Europa

El segle XVI va significar l'inici de l'imperialisme europeu sobre la resta del m??n. Fins aleshores, per??, Europa emergia lentament de l'edat mitjana i vivia immersa en els canvis i trastorns de l'inici de l'edat moderna, com foren l'absolutisme, la reforma protestant i el naixement del capitalisme); en aquest sentit, encara era una regi?? relativament endarrerida en relaci?? amb altres zones del planeta.

Quan comencen llur expansi??, els europeus van ser rebuts a Extrem Orient amb condescend??ncia i curiositat. La Xina estava governada des de 1368 per l'imperi Ming, i es va mostrar tafanera cap al m??n occidental, per?? malgrat esfor??os a??llats, aquests no van fer progressos visibles. El Jap??, que el segle XVI va viure una cruenta s??rie de guerres que van acabar amb la imposici?? dels Tokugawa el 1602, va reempla??ar la seva primitiva pol??tica amistosa cap als europeus amb una violenta persecuci??, acceptant-los nom??s a l'illot de Dejima, i nom??s per a prop??sits comercials. Malgrat aix??, els europeus van aconseguir crear enclavaments a Indon??sia i les illes Moluques, a merc?? de l'abs??ncia de poders pol??tics o militars forts a la regi??.

Al m??n isl??mic, que abastava des de l'??ndia fins al Danubi, una s??rie d'imperis forts i centralitzats (el mongols amb Akbar el Gran a l'??ndia, els saf??vides a P??rsia, i l'otomans als Balcans i al Pr??xim Orient) van impedir els progressos europeus, que no podran introduir-se a l'??ndia fins al segle XVIII.

All?? on els europeus van obtenir un ??xit devastador, va ser a Am??rica. La seva superior tecnologia militar els va permetre conquerir en mig segle tota una extensi?? de terra que anava des del Canad?? fins a la Terra del Foc. Els espanyols van sotmetre asteques i inques, mentre que els portuguesos es van instal??lar al Brasil, els anglesos a la costa oriental del futurs Estats Units, i els francesos al Canad?? i la Louisiana. Aquests imperis colonials durarien fins al segle XIX. La sort dels nadius va ser nefasta, ja que la immensa majoria va morir v??ctimes de la guerra, l'explotaci?? econ??mica, i les epid??mies. Els pobles africans van patir una sort bastant semblant i van ser deportats lluny de casa seva com a part d'una grandiosa xarxa de tr??fic d'esclaus negres que els europeus van organitzar a trav??s l'Atl??ntic.

[edita] L'expansi?? mar??tima

La fusi?? d'art i d'humanisme al renaixement on s'incorporen nombrosos coneixements ??rabs i europeus, t?? un bon exemple en el desenvolupament de l'ormeig, l'aparici?? de la caravel??la que, combinant la vela llatina ??rab i el vaixell de tres pals-quadrat europeu, ??s el primer vaixell apte per navegar per l'oce??. La caravel??la permet que el 1492 Colom travessi l'Atl??ntic enlla??ant-se, aix??, Europa, ??frica i ??sia amb Am??rica.

Amb aquest fet s'assisteix a un dels xocs entre civilitzacions m??s desequilibrats de la hist??ria. Els europeus porten amb ells malalties noves per als ind??genes i una espantosa proporci?? d'ells, potser m??s del 90%, moren a causa d'una s??rie d'epid??mies en s??rie. Els europeus disposen tamb?? de cavalls, acer i armes que els permeten sotmetre amb facilitat els imperis asteca i inca aix?? com d'altres cultures nord-americanes.

Es comen??a llavors a desposseir la regi?? i els seus habitants de les seves riqueses per expedir-los cap a Europa. Paral??lelament, els colons europeus arriben en gran nombre i per abastar les col??nies de la m?? d'obra necess??ria, s'importen milers d'esclaus africans que constitueixen aviat una subclasse racialment definida. A l'??frica Occidental, diversos estats costaners prosperen gr??cies a aquest comer?? d'humans, tot explotant els pobles de l'interior.

A aquesta expansi?? mar??tima hi participen els pa??sos de la fa??ana atl??ntica: Portugal i Espanya, com a precursors i, m??s endavant, Anglaterra, Fran??a i Holanda. L'expansi?? culmina amb les guerres napole??niques, una s??rie de conflictes que esclaten entre els segles XVII i XVIII, al final dels quals la Gran Bretanya s'assenta com a primera pot??ncia mundial i aconsegueix un imperi que, al seu ple, controla aproximadament un quart de les terres del globus. Era un imperi en el qual, tal com es deia aleshores, ??el sol no s'hi pon mai.??

Despr??s d'haver enva??t Am??rica, els europeus varen dirigir els seus interessos cap a ??sia. Al comen??ament del segle XIX, la Gran Bretanya controla l'??ndia, Egipte i la pen??nsula Malaia, mentre que Fran??a s'apodera d'Indoxina i els holandesos d'una part de les "??ndies Orientals". La Gran Bretanya ocupa tamb?? diverses zones amb poblacions neol??tiques, com Austr??lia, Nova Zelanda i Sud-??frica, on emigren nombrosos colons. Al final del segle XIX, els europeus es reparteixen els ??ltims territoris africans sense tutela occidental.

A Europa es viu la Il??lustraci??, corrent filos??fic, pol??tic i social que desembocar?? en una revoluci?? cient??fica que obre la via a la revoluci?? industrial, la qual s'inicia a la Gran Bretanya al comen??ament del segle XIX. L'adveniment de la f??brica, de la fabricaci?? en s??rie i la mecanitzaci?? trastorna l'economia mundial, ja que permet produir m??s de pressa i amb una m?? d'obra redu??da. La Il??lustraci?? anuncia tamb?? el naixement de la democr??cia moderna i les revolucions americana i francesa de finals del segle XVIII. Aquest concepte de democr??cia es desenvolupar?? i influir?? en la qualitat de vida de molts dels habitants del planeta. La revoluci?? industrial consagra l'adveniment del ferrocarril i de la navegaci?? a vapor i fa del carb?? un recurs b??sic per l'economia, i ser?? una de les principals causes de multiplicar per deu la taxa de contaminaci?? i els danys causats al medi ambient.

[edita] Causes de l'hegemonia

A mitjans del segle XVIII, les economies xinesa i europea s??n les m??s actives a nivell mundial^[6]. Tot i aix??, a partir del segle XVI -i sobretot de l'any 1750-, Europa comen??a a manifestar la seva supremacia sobre les altres civilitzacions. Hi ha diverses interpretacions que miren d'explicar el perqu?? d'aquesta preemin??ncia.

Una de les causes principals podria ser l'avantatge que va procurar a Europa l'expansi?? de les t??cniques de difusi?? de la informaci??: la impremta a partir del 1453, que s'adaptava malament a l'escriptura xinesa, el desenvolupament de la premsa escrita a partir del segle XVII (la gaseta a It??lia) i una difusi?? m??s ??mplia de les idees durant l'Il??lustraci??, amb l'obertura de les biblioteques al p??blic. Es pot observar, per exemple, com la difusi?? dels coneixements cartogr??fics va afavorir els grans descobriments.

Max Weber destaca que la concepci?? protestant del treball hauria animat els europeus a fer m??s feina que els altres pobles. Tanmateix, si aix?? es pot aplicar a un cert comportament a partir del segle XVI, no explica el desenvolupament que tingu?? lloc durant el Renaixement, als segles XIV i XV, ja que aquesta distinci?? cat??lica i protestant no existia en aquesta ??poca.

Una altra explicaci??, en aquest cas socioecon??mica, fa ??mfasi en l'aspecte demogr??fic: Europa, amb el seu clergat solter, la seva emigraci?? colonial, una forta mortalitat urbana, les guerres incessants i els matrimonis relativament tardans, coneix una taxa de creixement de la seva poblaci?? m??s petita que el de les societats asi??tiques. Mancant m?? d'obra, es recerquen tecnologies que l'estalvi??n o la suplantin. Aix?? es desenvolupen les rodes i molins d'aigua, el torn i el teler, la m??quina de vapor i de la navegaci??. Tamb?? s'ha avan??at que les institucions europees, sobretot el dret a la propietat i el lliure mercat, eren superiors a les existents en altres cultures; aquesta idea, per??, ha estat recusada per especialistes com Kenneth Pomeranz, tot i que un enfocament revisionista de la hist??ria ??s cr??tica amb les postures que sistem??ticament minimitzen els ??xits europeus .^[7]

La geografia i el clima, en tot cas, han tingut un paper determinant en la hist??ria. Zones com el Pr??xim Orient, la Xina i l'??ndia estan envoltades de muntanyes que, una vegada salvades, desemboquen en territoris relativament plans. En canvi, el relleu europeu, solcat de cadenes muntanyoses (Pirineus, Alps, Apenins, C??rpats ) i de masses d'aigua, ofereix una certa protecci?? que va mostrar-se efica?? de cara als invasors, almenys durant aquest per??ode. En efecte, abans de l'arribada de les armes de foc, l'Eur??sia vivia sota l'amena??a dels cavallers provinents de les estepes d'??sia central. Amb una capacitat militar superior a la de les poblacions agr??coles que vivien en la perif??ria del continent, aquests n??mades dif??cilment podien ser derrotats quan arribaven a les planures de l'??ndia del Nord o a les valls xineses. L'edat d'or de l'Islam va acabar amb la caiguda de Bagdad a mans dels mongols el 1258, i tant l'??ndia com la Xina patien invasions de manera peri??dica. Europa, i sobretot Europa de l'Oest, estava menys subjecta a aquesta amena??a. En el cas concret dels pa??sos ??rabs, la tradici?? musulmana de repartir les riqueses a parts iguals entre els fills impedeix l'acumulaci?? de fortunes que permetin fer grans inversions com les que calia en els projectes mar??tims. En canvi, les inversions compartides (a l'estil de societats an??nimes de la Companyia Holandesa de les ??ndies Orientals o la Companyia Brit??nica de les ??ndies Orientals a inicis del segle XVII va permetre de dur a terme inversions m??s arriscades pel fet de compartir-se riscs entre diversos inversors.

Les difer??ncies geopol??tiques tamb?? deuen molt a la geografia. Durant la major part de la seva hist??ria, l'??ndia, la Xina i el Pr??xim Orient ha estat entitats unificades dependents d'un poder ??nic, l'expansi?? territorial del qual s'est??n fins als confins geogr??fics del pa??s, quan es topa amb les muntanyes o el desert. El 1600, l'Imperi Otom?? controla quasi tot el Pr??xim Orient; els Ming, la Xina; l'Imperi Mongol, l'??ndia. Europa, en canvi, est?? constantment dividida en m??ltiples Estats m??s o menys bel??licosos i, amb l'excepci?? notable de l'Imperi Rom??, els projectes paneuropeus s??n desfets poc despr??s de la seva formaci??. Paradoxalment, ??s aquesta competici?? salvatge entre estats rivals que contribuir?? a l'??xit de la civilitzaci?? europea.

En altres regions l'estabilitat limitar?? el creixement. Al Hai jin^[8] dels Ming, hi ha lleis en les que es prohibeixen la construcci?? de vaixells mar??tims o el poder marxar del pa??s. Aquesta mesura va ser presa per oposar-se a la pirateria per?? certs historiadors com John Fairbank i Joseph Levinson pensen que van desembocar en un estancament i que les ci??ncies i la filosofia van quedar sotmeses a les tradicions ofegant tota innovaci??. Aquesta tesi, tanmateix discutida, expressa com aquesta estabilitat bloqueja el desenvolupament de la Xina com a pot??ncia mar??tima.

Un altre factor geogr??fic ??s el Mediterrani, el qual ha servit des de l'antiguitat de nexe entre els pobles tot vehiculant els b??ns, les persones, les idees i les invencions.

El gran esclat del potencial europeu arribar?? a la segona meitat del segle XIX i el comen??ament del XX amb un progr??s espectacular de la ci??ncia i de les seves aplicacions t??cniques.

[edita] Les grans revolucions

Durant el segle XVII, hi va haver certa estabilitat social a nivell mundial. Cal destacar el desenvolupament de la ci??ncia. En el segle XVI, els aven??os de Vesali en medicina o de Cop??rnic i Galileu en astronomia van canviar la visi?? del m??n que tenien els europeus. Van establir aix?? les bases per a una s??rie de descobriments com la teoria de la gravitaci?? de Newton, el descobriment dels microorganismes i del microscopi per Leeuwenhoek o la vacunaci?? de Jenner. Paral??lelament, els esfor??os d'inventors com James Watt van portar a la creaci??, a finals del segle XVIII, de la m??quina de vapor.

Per la seva part, la s??rie de guerres civils a l'Anglaterra del segle XVII va portar a la generaci?? d'un nou sistema pol??tic, la democr??cia, amb separaci?? de poders. En aquesta forma de govern va trobar refugi el principi de la lliure empresa. A m??s, es va abandonar el proteccionisme, de moda gr??cies a l'escola mercantilista, en benefici del lliurecanvisme. La suma de tot aix?? (democr??cia, lliure empresa, lliurecanvisme, m??quina de vapor) va permetre el llan??ament de la revoluci?? industrial. Anglaterra es transformaria aix?? en la naci?? m??s poderosa de la Terra, i l'Imperi Brit??nic arribaria a cobrir una quarta part dels territoris coneguts.

Aquesta transici??, que a Anglaterra va ser gradual, es va produir a la resta d'Occident de manera brusca i violenta, amb les revolucions liberals:

• La primera es va produir als Estats Units, que el 1776 va proclamar la seva independ??ncia; despr??s d'uns quants anys, el 1787, les Tretze Col??nies van crear un ??nic Estat de naturalesa federal, i van fixar les seves atribucions a la constituci?? de 1787; tant aquest cos constitucional com la idea d'una naci?? republicana, es transformarien en models i referents universals importants.
• A Fran??a hi va haver una s??rie de moviments revolucionaris, entre 1789 (la Revoluci?? Francesa) i 1870 (la Comuna de Par??s). Despr??s de diversos conflictes, la Revoluci?? Francesa va donar lloc al Primer Imperi Franc??s de Napole??, el qual va ser anihilat a la Batalla de Waterloo (1815). Els trastorns originats pel maquinisme, la industrialitzaci??, la concentraci?? del poder pol??tic en mans de la burgesia i les aspiracions d'una aristocr??cia decadent per mantenir el poder van provocar encara els esclats revolucionaris de 1830 i 1848.
• A Llatinoam??rica va manifestar-se en forma de guerres d'independ??ncia contra l'Imperi Espanyol (1809-1824). A l'inici del proc??s, els criolls volien obtenir simplement avantatges socials i econ??mics, per?? la dura repressi?? organitzada per Ferran VII els va portar a la rebel??li?? oberta, i a reclamar la independ??ncia. Cap a 1830, l'antic Imperi Espanyol s'havia fragmentat en una s??rie de rep??bliques, moltes d'elles encara inestables per?? totes, amb l'excepci?? del Brasil, organitzant-se d'acord amb el model republic??.

Cap a la meitat del segle XIX, la f??rmula de govern del segle XVIII basada en l'alian??a del rei, la noblesa i el clergat, havia estat reempla??ada, en el m??n sota influ??ncia occidental, per les noves oligarquies industrials. Tot aix?? va generar, a m??s, un nou problema: la q??esti?? social, que va ser un brou de cultiu per a l'aparici?? del socialisme.

[edita] Industrialisme i colonialisme

La industrialitzaci?? va posar a les mans de les pot??ncies colonials europees tot un nou repertori de tecnologies per a la guerra, com per exemple el rifle, la metralladora o el cuirassat, el que els va donar la supremacia sobre els ex??rcits de les pot??ncies no occidentals. Aix??, aquestes van haver d'elegir entre occidentalitzar-se o perir. R??ssia ho va fer de manera pionera, en l'??poca de Pere I el Gran i l'Imperi Otom?? s'hi va oposar fins al segle XIX. La Xina ho va fer nom??s despr??s del desastre de la Guerra de l'Opi (1848). L'??ndia va ser controlada militarment per Anglaterra des de la conquesta de Delhi el 1804, i van mantenir el seu domini malgrat una gran rebel??li?? nativa el 1857. Pel que fa al Jap??, despr??s de ser obligat a obrir el comer?? exterior (1853), va comen??ar la seva occidentalitzaci?? accelerada durant l'Era Meiji (1868).

A comen??aments del segle XIX, ??frica era un continent gaireb?? inexplorat, governat per reis tribals, com el cas de Shaka amb els zulus. Per?? en el transcurs del segle, diversos missioners i exploradors la van cartografiar gaireb?? per complet, permetent que els imperis colonials l'ocupessin i explotessin. Aix??, el 1900 ja nom??s eren independents Lib??ria, Abiss??nia, L??bia, i els ??ltims reductes dels afrikaners estaven en proc??s d'annexi?? per l'Anglaterra.

Hi va haver tamb?? intents a??llats de pot??ncies europees per a construir imperis colonials a costa de les rep??bliques llatinoamericanes, entre elles la invasi?? de Fran??a contra M??xic (1864-1867), sota el govern de Benito Ju??rez, o la invasi?? d'Espanya contra Xile i el Per?? el 1865-1866, que no van tenir ??xit. Per?? a finals del segle XIX, seguint la Doctrina Monroe d'a??llament continental, els Estats Units van comen??ar a crear una esfera d'influ??ncia dins de la regi??, amb el que el president Theodore Roosevelt va anomenar el Big-Headed, que signific?? l'inici de l'imperialisme dels EUA. L'exemple m??s visible va ser la independ??ncia de Panam?? i la cessi?? als Estats Units d'una zona per construir un canal transoce??nic a la regi??.

La industrialitzaci?? i la producci?? en s??rie van permetre abaratir els costos de producci??. Per primera vegada, b??ns considerats de luxe estaven a l'abast de moltes persones, el qu?? va comportar l'aparici?? de la societat de consum.

Al pas dels segles XIX a XX, l'aparici?? de lleis laborals va protegir els treballadors i va permetre l'aparici?? d'una classe mitjana i d'una societat pr??spera basada en el consum a gran escala. Aix?? no va ser sense dures lluites, en les quals les organitzacions de treballadors (sindicats) van ser moltes vegades prohibides i perseguides. El 1935 es va fer un pas decisiu a Fran??a, en decretar-se l'obligaci?? del descans dominical.

D'altra banda, el progr??s de la medicina, amb investigadors com Louis Pasteur i d'altres, i les millores en salut p??blica van permetre allargar notablement l'esperan??a de vida de les persones. Per?? aquesta prosperitat va ser nom??s per a Europa i els Estats Units, i parcialment Llatinoam??rica. A la resta del m??n, quatre cinquenes parts de la poblaci?? continuava vivint en condicions de vida medievals.

[edita] El segle XX

Articles principals: segle XX i tecnologia.

Durant el segle XX es viu una inversi?? de l'ordre mundial: el domini europeu disminueix, en part a causa de les destruccions causades per la Primera i la Segona Guerra Mundial i per les despeses que generaren. Paral??lelament, els Estats Units i la Uni?? Sovi??tica es converteixen en dues superpot??ncies. L'Organitzaci?? de les Nacions Unides (ONU) ??s creada amb l'objectiu de prevenir les guerres entre nacions, objectiu que no sempre podr?? satisfer. La caiguda de la Uni?? Sovi??tica al comen??ament dels anys 90, fa dels Estats Units l'??nica superpot??ncia del m??n i alguns la descriuen com una "hiperpot??ncia". Per??, al seu torn, aquesta s'ha de confrontar, a principis dels anys 2000, amb dues noves superpot??ncies econ??miques naixents: l'??ndia i la Xina.

El segle XX veu tamb?? l'aparici?? de poderoses ideologies no religioses. La m??s influent ??s el comunisme que, amb l'embranzida de la seva vict??ria del 1917 a la Uni?? Sovi??tica, s'est??n per Europa de l'Est a partir de 1945, la Xina el 1949, i despr??s per altres nacions del Tercer M??n en el transcurs dels anys 50 i 60. Els anys 20 veuen com dictadures militars prenen el control d'Alemanya, d'It??lia, el Jap?? i Espanya.

Aquests canvis es produeixen amb el rerefons de guerres d'unes dimensions sense precedents hist??rics tant en la seva amplitud com en les devastacions que arrosseguen. La Primera Guerra Mundial fa desapar??ixer nombroses monarquies europees i debilita Fran??a i la Gran Bretanya, mentre que la Segona fa caure la majoria de les dictadures militars europees i consagra l'expansi?? del comunisme.

Durant quaranta anys, els Estats Units, la Uni?? Sovi??tica, i els seus aliats respectius viuen en un clima de guerra freda i amb el temor d'una anihilaci?? per l'acci?? de les armes nuclears. La Uni?? Sovi??tica es desmembra en el transcurs dels anys 90 i certes antigues rep??bliques segueixen lligades a R??ssia al si de la Comunitat d'Estats Independents mentre que altres prefereixen apropar-se a l'Europa occidental, esdevinguda l'Uni?? Europea.

Durant aquest segle, es porten terme immensos progressos tecnol??gics i el nivell i l'esperan??a de vida de la majoria dels ??ssers humans augmenta. L'economia mundial ja no es basa en el carb?? sin?? en el petroli, i nous mitjans de transport i de comunicaci?? interconnecten d'una manera cont??nua la comunitat mundial. Els problemes mediambientals s'agreugen, tot i que la contaminaci?? urbana ??s menor que a l'??poca de l'??s massiu del carb??.

En el transcurs de la segona meitat del segle XX, el naixement del que s'anomena l'Era de la Informaci?? i la globalitzaci?? generen un creixement espectacular dels intercanvis culturals i comercials a nivell de tot el planeta. La ci??ncia aconsegueix enormes progressos en els dominis del qu?? ??s infinitament gran - l'exploraci?? espacial apunta cap els l??mits del sistema solar -, i del qu?? ??s infinitament petit, revelant els misteris de l'ADN i fent possible con??ixer la seq????ncia de la genoma hum?? amb totes les perspectives m??diques que aix?? deixa entreveure. El nombre de publicacions cient??fiques publicades anualment supera avui, de molt, el conjunt de totes aquelles publicades abans de 1900^[9]. La taxa d'alfabetitzaci?? mundial ??s en constant augment mentre que la m?? d'obra necess??ria a la producci?? aliment??ria est?? en regressi??. ^[10]

L'aspecte negatiu que s'entreveu, com a conseq????ncia d'aquesta successi?? de grans aven??os, ??s la possibilitat real d'una destrucci?? planet??ria provocada per factors com s??n la proliferaci?? nuclear, l'efecte hivernacle o, una altra conseq????ncia mediambiental de l'??s de les energies f??ssils, els conflictes internacionals deguts a la minva dels recursos naturals com s'observa en la geopol??tica del petroli.

[edita] La pressi?? humana sobre el medi ambient

La industrialitzaci?? va permetre explotar els recursos planetaris a una escala mai abans vista. Aix?? va tenir dues conseq????ncies relacionades entre si. D'una banda, la poblaci?? mundial va cr??ixer, apareixent el fantasma de la superpoblaci??. Per una altra, va iniciar la sobreexplotaci?? del medi ambient. Va comen??ar aix?? la degradaci?? d'ecosistemes a escala terrestre, per la contaminaci?? i la p??rdua d'esp??cies, i la conseg??ent disminuci?? de la biodiversitat. Cap al 1835, els ??ssers humans van assolir per primera vegada els mil milions d'habitants en la seva hist??ria, per?? aquesta xifra s'ha multiplicat diverses vegades des de llavors. A m??s, les emissions de di??xid de carboni des de mitjan el segle XIX, com a producte de la crema massiva de combustibles f??ssils (carb??, petroli), sembla que van contribuir a generar un efecte hivernacle que, a principis del s. XXI, encara era una amena??a dif??cil de mesurar contra la vida humana sobre la Terra.

[edita] Conflictes de poder

Article principal: Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial i Guerra Freda

El 1914, un incident d'apari??ncia menor, l'assassinat de l'arxiduc Francesc Josep I d'??ustria, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Malgrat les seves dantesques conseq????ncies, la pau no va ser satisfact??ria, i hi va haver una Segona Guerra Mundial. El resultat d'aquells anys (1914-1945) va ser la ru??na dels imperis colonials i la divisi?? del m??n en dues esferes d'influ??ncia: la dels EUA i la de la URSS.

Una altra conseq????ncia va ser que, per primera vegada, a causa de la bomba at??mica, la humanitat tenia la possibilitat d'aniquilar-se completament a si mateixa. Va sorgir aix?? l'anomenat "equilibri del terror", en el qual la humanitat va viure des d'inicis dels anys 50 fins a finals dels 80. Tant els EUA com la URSS buscaven el domini mundial per?? el temor de l'arsenal nuclear enemic els port?? a evitar la confrontaci?? oberta; per aix??, a aquest per??ode se l'anomena la "guerra freda".

Aquest enfrontament va involucrar la resta de pa??sos del m??n, tractant de fer-los caure o de mantenir-los dins les esferes d'influ??ncia respectives, gr??cies a r??gims titella que defensaven els interessos de cada part. En aquest context, el 1945, es va intentar crear un nou ordre mundial per tal d'evitar que es tornessin a repetir desastres humanitaris com les guerres mundials, creant-se l'Organitzaci?? de les Nacions Unides (ONU), i el 1948 es va formular la Declaraci?? universal dels drets humans. Per?? l'ONU va ser relativament insolvent per controlar les dues grans pot??ncies.

Per la seva banda, tant els EUA com la URSS van recolzar activament la descolonitzaci?? i desmantellant dels imperis colonials de Fran??a, Anglaterra i Alemanya, i van intervenir directament en les noves nacions creades. El resultat van ser cruents cops d'estat i sagnants guerres ??tniques, religioses o civils, que van fuetejar l'??frica i l'??sia durant tota la segona meitat del segle XX. Aix??, a l'eix "Est-Oest" (URSS-EUA) es va afegir un eix "Nord-Sud", configurat pels pa??sos rics i els pa??sos pobres. Als pa??sos m??s pobres i endarrerits s'els va denominar "Tercer M??n", perqu?? no tenien cabuda en cap dels altres dos mons, el del capitalisme nord-americ?? o el del comunisme sovi??tic.

La intensitat de les hostilitats entre els Estats Units i la Uni?? Sovi??tica va anar escalant fins a tocar la confrontaci?? at??mica efectiva, durant la crisi dels m??ssils de Cuba de 1962. A conseq????ncia d'aix??, ambdues pot??ncies van adoptar relacions m??s cordials, originant-se l'anomenada "distensi??". Durant la d??cada del 1980 per??, els Estats Units comen??aren una nova cursa armamentista. En resposta, la Uni?? Sovi??tica, afeblida pol??tica i econ??micament, va intentar renovar-se amb un proc??s d'obertura anomenat "la Perestroika", el qual es va acabar, per??, amb el desmantellament definitiu de la Uni?? Sovi??tica i del bloc comunista (1989-1991).

Durant aquest per??ode, la Xina -que a partir de la implantaci?? del comunisme l'any 1949 havia sortit mica en mica del feudalisme- entra a formar part del grup de les nacions m??s poderoses. Igualment, l'??ndia, posse??dora de l'arma nuclear i amb els seus prop de mil milions d'habitants, es perfila en aquesta ??poca com una nova superpot??ncia mundial. Pel seu cant??, Europa sembla abandonar les seves tradicionals guerres intestines i es crea la Comunitat Econ??mica Europea, que amb el temps, despr??s del Tractat de Maastricht, es converteix en la Uni?? Europea (1989).

[edita] Exploraci?? de l'espai exterior

La humanitat inicia tamb?? l'exploraci?? directa de l'espai exterior. Al tradicional telescopi se sumen ara altres eines, com el radiotelescopi. Al seu torn, noves teories com la Teoria de la relativitat i la Mec??nica qu??ntica proporcionen noves eines per entendre l'univers. Per?? el pas decisiu es d??na el 1957, quan la Uni?? Sovi??tica posa en ??rbita al Sputnik, el primer sat??l??lit artificial. El 1961 el segueix Yuri Gagarin, el primer cosmonauta. El 1969 la missi?? Apollo 11 arriba per primera vegada a la Lluna, i el 1983, un primer artefacte hum??, la sonda Pioneer 10, arriba fins a l'heliopausa, el conf?? m??s remot del sistema solar, i l'abandona definitivament.

[edita] Societat de la informaci?? i globalitzaci??

Els progressos en mat??ria electr??nica porten al desenvolupament de la inform??tica i el 1943 entra en funcionament l'ENIAC, la primera computadora. Tanmateix, no ??s sin?? fins a la invenci?? del transistor que els ordinadors es converteixen en eines veritablement potents. La computaci?? permet escur??ar dist??ncies i convertir el m??n en un lloc d'instantane??tat, en particular despr??s de l'aparici?? d'Internet.

Despr??s de la caiguda de la Uni?? Sovi??tica, els Estats Units es queden moment??niament sols en tant que poder dominant mundial. La humanitat s'ha convertit en un m??n globalitzat i interconnectat, amb ??ssers humans explorant la seva pr??pia dotaci?? gen??tica gr??cies al Projecte Genoma i a l'enginyeria gen??tica. ??s tamb?? una societat de masses, que consumeix acceleradament els recursos naturals posant en perill l'equilibri del propi planeta. Les grans pand??mies, que es creien erradicades, ressorgeixen sobretot amb l'aparici?? de la SIDA.

L'hegemonia absoluta dels Estats Units dura, amb prou feines, una d??cada (1990-2001). L'11 de setembre de 2001, un atemptat terrorista contra les Torres Bessones del barri d'afers de Nova York inaugura una nova ??poca en la qu?? grups ??tnics, pol??tics o religiosos, amb accions d'??ndole diversa, intenten mantenir la seva pr??pia identitat davant la globalitzaci?? aparentment inexorable. El resultat de l'esmentada confrontaci?? ??s all?? que alguns cataloguen com un "xoc de civilitzacions".

[edita] Refer??ncies

[edita] Vegeu tamb??

Hist??ria universal
Prehist??ria
Edat antiga Mesopot??mia Antic Egipte Antiguitat cl??ssica
Edat mitjana Alta edat mitjana Baixa edat mitjana Imperi Bizant??
Edat moderna Era de l'exploraci?? Renaixement Barroc Il??lustraci??
Edat contempor??nia La Revoluci?? Francesa La Revoluci?? industrial La 1a Guerra Mundial La 2a Guerra Mundial La Guerra Freda La Globalitzaci??

• Hist??ria de la Terra
• L??nia temporal de l'evoluci?? humana
• Hum??

[edita] Bibliografia

• Historia universal. Barcelona. Oc??ano: Instituto Gallach, 1992 ISBN 84-7764-531-0
• Duroselle, Jean Baptiste: Hist??ria universal contempor??nia. Barcelona. Edicions Universit??ries Catalanes, 1982. ISBN 84-86151-01-5
• Kennedy, Paul: The Rise and fall of the great powers : economic change and military conflict from 1500 to 2000. Nova York. Vintage Books, 1989. ISBN 0-679-72019-7
• Marshall Hodgson: Rethinking World History: Essays on Europe, Islam, and World History. Cambridge, 1993.
• David Landes. The Wealth and Poverty of Nations: Why Some Are So Rich and Some So Poor. Nova York. W. W. Norton & Company, 1999. ISBN 978-0393318883

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Hist??ria universal

• Universal Concise History of the World, 1832 (text complet) (angl??s)
• WWW-VL: European University Institute: World History (angl??s)
• M??mo: Le site de l'Histoire (franc??s)
• L'histoire par l'image 1789 ??? 1939 (franc??s)
• Historia Nostra, portal sobre hist??ria (franc??s)
• Herodote.net, portal sobre hist??ria (franc??s)

Aneu a l'inici de l'article