Germ??nia (regi??)
De Viquip??dia
Germ??nia fou el nom donat pels romans a una regi?? centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germ??nics.
T??cit diu que el nom de germani el portaven inicialment els tungris i que despr??s el nom es va estendre al conjunt de pobles. Per?? altres autors diuen que germani fou el nom donat en llat?? a les tribus i pobles germ??nics, igual com es parlava de gals i celtes. Els historiadors moderns s'inclinen per la segona opci??.
Taula de continguts |
[edita] L??mits territorials
Els l??mits de Germ??nia no foren mai precisos. La part romana, convertida en prov??ncies, es l'??nica que es pot definir acuradament. Per?? en general es pot dir que limitava al oest amb el Rin, al nord-est amb el V??stula i els Carpats; al sud pel Danubi; i al nord pel mar Germ??nic o Oceanus Septentrionalis (mar del Nord) i mar B??ltic (Mare Suevicum). El l??mit pel est, per Sarm??cia i D??cia no estava ben fixat. Quant els romans van crear les seves dues prov??ncies de Germ??nia a la resta li van dir Germ??nia Magna o Germ??nia Transrenana o Germania B??rbara.
[edita] Poblaci??
Germ??nia fou poblada bastant densament. El rei sueu Ariovist (que vivia en temps de C??sar) posava en combat un exercit de no menys de cent mil homes; els usipets i els t??ncteris o t??ncters reunien junts un ex??rcit de mes de 400.000. Marbod (Marobodus) cap dels marcomans dirigia un ex??rcit de 74.000 homes; en la guerra contra els sigambris el romans van deixar quaranta mil homes; i en la guerra dels camavis i els angrivaris contra els br??cters las baixes foren de seixanta mil; per?? com que aquestes dades s'han de prendre amb cura, la realitat ??s que no es pot establir la poblaci?? real del pa??s.
Els germans o germ??nics es consideraven aut??ctons del pa??s tot i que no ho eren per?? la seva emigraci?? era prou llunyana per haver-se perdut tot record fins i tot a les llegendes. El seu llenguatge pertanyia a la fam??lia indoeuropea. Molts germans tenien el cabell ros panotxa i el venien per fer perruques per les dones romanes. Utilitzaven grans bigots i molts tenien ull blaus.
T??cit i altres antics autors dividien els germ??nics en tres grups: ingevons, a la costa; hermions al interior; i istevons, a l'est i el sud. T??cit els fa descendir dels tres fills de Mannus, l'ancestre dels germans. Plini els divideix en cinc grups: els tres abans indicats, m??s els vindils, i els peucinis- bastarnes, per?? altres classificacions fan als vindils part dels hermions i als peucinis i bastarnes noms de subgrups. T??cit a mes parla dels hil??levions, els germ??nics d'Escandinavia, als que dividies en suinons i sitons.
[edita] Religi??
D??us adorats a Germ??nia:
- El sol, la lluna i els estels
- l'ancestre Tuisco i el seu fill Mannus
- Wodan o Odin (identificat amb Mercuri)
- Freia, dona de Wodan (identificada amb Isis)
- Tyr o Zio (identificat amb Mars)
- Nerthus, mare dels deus
- Els dos Alces (identificats amb Castor i Pollux)
- Thor deu del tro (identificat amb J??piter)
[edita] Estructura social
Els germ??nics es dividien socialment en:
- Nobles (nobiles, proceres, optimates), que eren les persones influents i els seus descendents, els que posse??en moltes terres i els m??s destacats pel seu valor. Aquest nobles tenien clients. Els pr??nceps i reis eren sempre elegits entre els nobles.
- Homes lliures (ingenui) que tenien dret a posseir la terra en forma heredit??ria i canviar el seu lloc de resid??ncia. Assistien a les assembles populars i servien a l'ex??rcit.
- Els lliberts (liberti o libertini) formaven una classe a mig cam?? entre els lliures i els esclaus; no podien posseir terra, per?? havien de servir a l'ex??rcit; no podien participar a les assemblees; podien portar les terres d'altres com a colons.
- Els esclaus (servi) no tenien drets i per qualsevol cosa necessitaven el consentiment del seu amo, que tenia dret de vida i mort; no obstant, en general els esclaus eren ben tractats i la seva situaci?? era millor que els esclaus romans; els esclaus no podien portar armes ni servir a l'ex??rcit i treballaven a les cases i als camps. Els esclaus ho eren de naixement o eren presoners de guerra o havien esdevingut esclaus per resoluci?? dels jutges.
Les tribus o pobles vivien lliures i independents una de l'altra; el seu respectiu territori era dividit en pagi o districtes militars; cada poble tenia el seu rei elegit entre els nobles en una assemblea on assistia tot el poble (els homes lliures); el rei era un magistrat en temps de pau per?? en temps de guerra es nomenava un cap de guerra als que es confiava el poder suprem civil i militar; l'assemblea podia en tot moment deposar al rei o al cap de guerra; els districtes tenien al front un pr??ncep que administrava just??cia i estava assistit per un col??legi de 100 homes; algunes tribus no tenien un govern central amb un rei, i eren nom??s els caps de districte els que tenien el domini de cada part de territori.
[edita] Hist??ria
Els germ??nics no tenen hist??ria antiga escrita. Les primeres noticies sobre pobles germ??nics s??n a trav??s de l'Antiga Roma; s??n esmentats per primer cop el 220 aC; quant els cimbres i teutons van envair territori rom?? al final del segle II aC els primers foren considerats celtes i els segons germ??nics. Juli C??sar esmenta que el 72 aC els s??quans i els arverns van cridar al rei germ??nic Ariovist per ajudar-los contra els edus. Ariovist va creuar el Rin amb uns 120.000 homes i va dominar als edus i despr??s va demanar terres als seus aliats s??quans i es van establir al est de la G??l??lia. Per?? C??sar el va derrotar uns anys despr??s i el va expulsar. C??sar va creuar el Rin vers el 55 aC per?? va haver de tornar.
El 37 aC Marc Vepsi?? Agripa va permetre als ubis (pressionats pels sueus) establir-se al oest del Rin, a canvi de servir com auxiliars dels romans. El 12 aC Ner?? Claudi Drus, fillastre d'August, va comen??ar una expedici?? contra els germ??nics de l' insula Batavorum i va arribar fins el riu Albis (Elba) per?? va morir d'una caiguda de cavall el 9 aC. La direcci?? de les tropes va passar al seu germanastre Tiberi (el futur emperador) que va obtenir diversos ??xits i va sotmetre als pobles entre el Rin i el Visurgis (Weisser).
Per?? aix?? nom??s va durar fins el 9 dC, quan Armini, pr??ncep dels queruscs, que havia viscut a Roma i estava familiaritzat amb la forma de lluitar dels romans, els va derrotar a la famosa batalla del bosc de Teutoburg. Al mateix temps Marbod, al front de la confederaci?? dels marcomans, va dirigir la guerra contra els romans que va durar fins que uns anys despr??s es va acordar la pau. Germ??nic, fill de Drus, va aconseguir alguna avantatge sobre els germans per?? ja no va poder reconquerir l'altra part de riu.
Per?? poc temps despr??s van esclatar guerres entre els germans en les que van morir els caps m??s importants i algunes tribus van demanar d'establir-se al oest i els romans es van establir al sud-est i es va formar (16) el territori militar dels Agri Decumates, que va durar fins l'any 68, entre l'alt Rin i l'alt Danubi. Aquest territori fou separat de la resta de Germ??nia per una muralla que anava des prop de Col??nia al Mont Taunus i el Odenwald, i des Lorch a Ratisbona.
La gran revolta dels batavis o bataus (70 i 71) que foren seguits per algunes tribus germ??niques de la G??l??lia, va ser el inici d'una s??rie de guerres contra pobles germ??nics que van continuar amb mes o menys intensitat fins el temps d'Anton??, en que va esclatar la gran guerra Marcomana a la regi?? de Danubi; moltes tribus germ??niques es van unir als marcomans que van avan??ar cap It??lia i van assetjar Aquileia. El fill d'Anton??, C??mmode, va comprar la pau el 180 i els va cedir les fortaleses aixecades al Danubi.
Despr??s d'aix?? els combats van passar a la frontera del Rin on els alamans i els francs van atacar la G??l??lia, que foren el preludi de invasions mes importants a partir del segle V.
