Odin

De Viquipèdia

Odin, el rodamón

Segons la mitologia escandinava Odin (també conegut, sobretot fora d'Escandinàvia, com a Wotan) és el déu principal del panteó germànic, nét de Buri, fill de Bor i Bestla, filla del gegant Bòltorn, germà de Vili i de Ve, espòs de Frigg i pare de Thor, Bàlder, Hod, Vídar i Vali o Ali, i possiblement de Bragi, entre altres. Cap del asos (veure As). Déu del cel, de la guerra, de la mort, de la noblesa, de la màgia i de la poesia. Era representat com un home amb un sol ull, i se l'associava amb els llops i els corbs. La seva arma preferida era la llança Gungnir, i el seu cavall era Sléipnir, que tenia vuit potes. Era el senyor del Valhalla, un estatge on habitaven els herois morts en combat, els Einherjar, que s'entrenaven combatent durant tot el dia, per ressuscitar al capvespre i fer un gran festí després, en espera de l'arribada de la gran batalla final, el Ragnarok.

Els sobrenoms d'Odin eren molts. En el poema Grímnismàl (les dites de Grim), Odin mateix ens els dóna a conèixer. Grim o Grimnir, (l'emmascarat), Gangleri, (el cansat de caminar), Herian, (el que mana en l'exèrcit), Hialmberi, (el que va amb elm), Tekk, (l'oportú), Tridi, (el tercer), Herblindi, (el que cega l'exèrcit), Har, (l'alt), Sad, (el que diu veritat), Svípal, (el mutable), Sanngetal, (el que endevina certerament), Hérteit, (el que gaudeix entre guerrers), Hníkar o Hníkud, (el que colpeja amb la llança), Bíleyg, (el borni), Bàleyg, (el d'ull foguejant), Bólverk, (el que fa mals), Fiólnir, (el de moltes aparences), Glàpsvid, (el que sap engalipar), Fiólsvid, (el de molts sabers), Sídhott, (el de barret ample), Sídskegg, (el de barba ampla), Sígfod, (el pare de les victòries), Àlfod, (el pare de tots), Vàlfod, (el pare dels caiguts en combat), Àtrid, (el que cavalca a la batalla), Farmatyr, (el déu del carregament), Kiàlar, (quilla), Oski, (el desitjós), Jafnhar, (l'igual d'alt), Góndlir, (el de la vara), Hàrbard, (el de barba canosa), Ygg, (el terrible), Tund, (el tronant), Vak, (el que esta alerta), Vàfud, (l'errant), Hroptatyr, (el senyor dels déus), Gaut, (el got o l'home), Veratyr, (el senyor dels homes), i altres sobrenoms de significat més dubtós, com Ud, Jalk, Tror, Vídur, Omi, i Biflindi.

Odin, segons la mitologia escandinava, va crear el món juntament amb els seus germans Vili i Ve, a partir del cos d' Ymir, el gegant originari, després d'occir-lo. Amb la seva sang van fer els oceans i totes les aigües del món, amb la seva carn van fer la terra, amb els ossos, les muntanyes, i amb les dents, queixals i els ossos trencats, els penyals i les roques, amb el crani, el cel, i amb els pèls, els arbres, i amb el cervell, els núvols. Amb les pestanyes van delimitar un clos central, el midgard, (la terra del mig, o mitjana) perquè els homes hi visquessin.

Alguns dels mites més importants dels relacionats amb Odin són els que expliquen com va aconseguir la saviesa. Segons el Hàvamàl, (les dites de Har o de l'Alt), on Odin torna a prendre la paraula, la saviesa d'Odin ve de tres coses: el seu autosacrifici en l'Yggdràsil, on va penjar durant nou dies i nou nits, ferit de llança i ofert a ell mateix, del que va aprendre l'art de les runes i el domini de la màgia, de l'aigua de la font de Mímir, el seu oncle, que atorgava saviesa i intel·ligència, que a canvi li va demanar un ull, i l'hidromel del saber i la poesia que va arrabassar al gegant Súttung

	Mitologia germànica
	Llista dels déus germànics \| Aesir \| Vanir \| Gegants \| Elfs \| Gnoms \| Valquíries \| Einherjar \| Les Nornes Odin \| Thor \| Freyr \| Freya \| Loki \| Balder \| Tyr \| Yggdrasil \| Ginnungagap \| Ragnarök Fonts: Edda poètica \| Edda prosada \| Les Sagues \| Cicles dels Volsungs \| Cicles de Tyrfing Pedres rúniques \| Nòrdic antic \| Ortografia \| Influència posterior Societat: Era vikinga \| Poesia escàldica \| Kenning \| Blót \| Seiðr \| Números
	Els nou móns de la mitologia germànica \| Personatges, llocs i objectes