Tèncters

De Viquipèdia

Els tèncters (llati Tencteri) foren un poble germànic esmentat per primer cop per Cèsar, que junt amb els usipetes ocupaven un districte del interior de Germània fins que en foren expulsats pels sueus i es van establir després de tres anys al baix Rin expulsant de la riba est als menapis (que van conservar només la riba oest). Mes tard els tèncters van creuar el Rin i es van establir també a la riba occidental, entrant en els territoris dels menapis, eburons i condrusis que havien demanat la seva ajuda contra Roma (56 aC). Aquestos pobles van demanar establir-se a la Gal·lia però Cèsar ho va rebutjar i els va suggerir establir-se al territori dels ubis, que havien establert una aliança amb Roma. Els tèncters i els seus aliats van demanar tres dies per respondre però Cèsar, sospitant un traïció, va avançar i fou derrotat i el seu exercit va patir nombroses baixes. L’endemà els caps germànics van comparèixer davant Cèsar i van al·legar legitima defensa i van demanar altra cop un treva temporal, però Cèsar els va fer presoners i va atacar als germànics, que mancats de caps, foren derrotats, i una part es va retirar cap al Rin on foren atrapats i molts van morir combatent i d’altres ofegats. Els que van poder creuar el riu foren acollits pels sigambris.

Establerts amb aquestos darrers, van tenir la seu principal a la ciutat de Budaris (prop de Düsseldorf) i el fortí de Divítia (Deutz).

En temps d’August es van integrar a la confederació del poble querusc, i després a altres confederacions en guerra contra Roma, fins que es van unir als francs.