Mixteca

De Viquip??dia

Codex Zouche-Nuttall, dels escrits mixtecs pre-hisp??nics

Els mixteques s??n un poble ind??gena de M??xic que habita a l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regi?? coneguda pels asteques com Mixtecapan (pa??s dels mixteques) o Mixtl??n (lloc de n??vols). Es diuen a s?? mateixos ??uu savi, ??uu djau, ??uu davi o naa savi depenent de la variant dialectal de la seva llengua i que en catal?? significa "poble de la pluja". L'area de Mixtecapan va ser anomenada pels espayols "La Mixteca".

Taula de continguts

1 Hist??ria
- 1.1 Resum general
- 1.2 Fases de l'evoluci?? cultural mixteca
2 Localitzaci?? actual
3 Demografia i llengua
4 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

[edita] Resum general

Durant l'??poca pre-hisp??nica, els mixteques van formar una de les civilitzacions m??s desenvolupades de Mesoam??rica, i encara es poden trobar ru??nes de llurs ciutats com ara Tilantongo, llur capital antiga. Els mixteques van prendre control de la ciutat de Monte Alb??n, la qual va ser fundada pels zapoteques, i la van expandir. Els productes artesanal mitxteques en pedra, fusta i metall eren reconeguts en tota la regi?? mesoamericana. Van ser conquerits pel hueyi tlatoani asteca Ahuitzotl, 30 anys abans de l'arribada dels espanyols. Van resistir fero??ment el govern colonial espanyol, per?? van ser subjugats per les forces de Pedro de Alvarado.

[edita] Fases de l'evoluci?? cultural mixteca

Tot i que l???arqueologia a la seva zona ??s incipient, la seva evolui?? cultural ??s definida per quatre fases seguides per l???irrupci?? de llogarrets per cacera i recol??lecci?? de bandes del per??ode Arcaic, i s??n:

Cruz (1500-200 aC)
Ramos (200 aC-300)
Las Flores (300-1000)
Natividad (1000-1250)

Segons els treballs d'Alfonso Caso i d???altres, indiquen que entre el 200 aC i el 900 les ciutats-estat desenvolupades de Mixteca Alta eren dominades per Monte Alb??n, capital dels zapoteques de la vall d???Oaxaca. Les comunitats mixteques m??s prominents que ocupaven l???estrat??gica vall de Nochixtl??n eren Yucuxta, Yucundahui, Cerro Jasm??n, Jaltepec i Yucu Yoco-Mogote del Cacique, situades entre les modernes Jaltepec i Tilantongo.

Entre el 1000 i el 1100 la regi?? fou testimoni d???un canvi dram??tic d???organitzaci?? social. Les grans comunitats centralitzades cl??ssiques foren abandonades, succe??des per nombrosos regnes petits durant el per??ode Postcl??ssic. Les raons precises per aquest canvi tan dr??stic s??n inexplicables, per?? indubtablement s??n lligades als esdeveniments de tota Mesoam??rica d???aquell temps.

Vuit manuscrits hist??rics nadius (els "C??dices mixtecas") recollien la fundaci?? de poderosos regnes postcl??ssics i llurs principals dinasties. Segons ells, els centres del cl??ssic foren minats per disputes internes entre les m??ltiples fam??lies regnants. El seg??ent per??ode fou testimoni de la puixan??a d???una fraccionalitzada noblesa de segona categoria, epitomitzada per l???heroi cultural Vuit c??rvol urpa de jaguar, la biografia del qual es troba als C??dices Zouche-Nuttall, Bodley i Colombino-Becker.

A l???arribada dels espanyols a la regi??, Tilantongo era la principal casa reial mixteca. Mai no foren subjectes a la devastaci?? de la conquesta com ho foren els asteques o mexiques. Entre el 1525 i el 1530 els imposaren moltes encomiendas, i els dominics hi construiren moltes esgl??sies, com el monestir de Yanhuitl??n. Cap al 1545 els conflictes entre els cacics, encomenderos i frares amena??aven amb destruir el fr??gil conflicte social, per?? els capellans f??ren de mitjancers i els cacics perderen molts poders.

El 1842, comandats per Dionisio Arriaga, es revoltaren amb els tlapaneca i amuzgo quan un hisendat va assotar un arrendatari mor??s, i uns 4.000 indis ocuparen Chilapa. El 1843 foren ven??uts a Matlata i dispersats, i el general Juan ??lvarez aprofit?? l???avinentesa per enderrocar Santa Anna i afusellar Arriaga. El 1857 es revoltaren novament a Nochixtl??n i Tlaxiaco.

[edita] Localitzaci?? actual

Avui dia els mixtecs viuen principalment a la regi?? occidental de l'estat d'Oaxaca, i algunes comunitats s'estenen als estats ve??ns de Guerrero i Puebla. Els pobles mixtecs s??n dividits en tres ??rees geogr??fiques i culturals:

La Mixteca Alta, dels pobles de les muntaynes
La Mixteca Baixa, dels pobles al nord i a l'oest de les muntanyes
La Mixteca de la Costa, dels pobles de la costa de l'oce?? Pac??fic

[edita] Demografia i llengua

El cens del 2000 va registrar 726.601 mixtecs dels quals al voltant del 70% encara parla la llengua mixteca. La llengua mixteca pertany a la branca macro-otomangue, i ??s dividia en 7 complexos dialectals: