Encomienda
De Viquipèdia
L'Encomienda és una institució característica de la colonització espanyola a Amèrica i Les Filipines. Es tractava d'un dret atorgat pel monarca a favor d'un súbdit espanyol (l'encomendero), qui rebia tots els pobles conquerits, a canvi que s'encarregués de recaptar els impostos i les taxes que els indis havien de pagar a la monarquia. L'encomendero tenia l'obligació de vetllar pel benestar dels indígenes, tant en l'àmbit espiritual, com en el terrenal, assegurant la seva protecció i el seu adoctrinament cristià. A l'hora de la veritat, l'Encomienda va suposar un abús absolut dels encomenderos contra els indígenes dels seus pobles, forçats a treballar en condicions d'esclavitud infrahumanes. Fray Bartolomé de las Casas, a la seva Historia de las Indias (1561) realitza una crítica a aquesta forma d'organitzar el treball.
L'Encomienda estava regulada per les Lleis de Burgos (1512-1513), i va ser modificada per les Lleis d'Índies (1542). Durant un temps, la pressió de l'Església Catòlica va provocar una modificació de l'encomienda original, anomenada Repartimiento. Malgrat els diferents maquillatges que li van fer, l'encomienda no va ser abolida, de forma definitiva, fins l'any 1791.
Aquesta mesura va suposar una manera de recompensar a aquells homes distingits pels seus serveis a la corona d'Espanya, així com assegurar l'establiment d'una població espanyola a les terres recentment conquerides. En una primera etapa, les encomiendas tenien un caràcter hereditari, tot i que, amb el pas del temps, es va anar limitant la duració de les mateixes.
L'Encomienda procedia d'una vella institució medieval, implantada per la necessitat de protecció dels pobladors de la frontera peninsular en els temps de la Reconquesta. A Amèrica, aquesta institució s'havia d'adaptar a una situacio molt diferent, fet que va plantejar molts problemes i moltes revoltes, a diferència del que havia succeït a Espanya.
