Hist??ria de l'agricultura
De Viquip??dia
La hist??ria de l'agricultura ??s el desenvolupament per la humanitat d'aquesta activitat econ??mica.
Taula de continguts |
[edita] Resum
El descobriment durant el neol??tic de la possibilitat de conrear plantes es considera com una revoluci?? en la hist??ria de la humanitat. Les t??cniques agr??coles evolucionaren relativament poc durant mil??lenis, encara que gr??cies als descobriments dels segles XV a XVIII s'incrementaren els productes disponibles a tot el m??n.
La segona revoluci?? agr??ria va coincidir amb la revoluci?? industrial i comport?? la mecanitzaci??, l'??s de combustibles f??ssils i d'agroqu??mics.
La tercera fase ??s l'actual on, per una banda es q??estiona l'obtenci?? de grans rendiments i la destrucci?? del medi ambient i, de l'altra, l'enginyeria gen??tica apareix com la possibilitat de canviar radicalment la natura.
[edita] Fites en la hist??ria de l'Agricultura
[edita] L'agricultura en els primers temps
En un primer moment la humanitat la formaven grups n??mades de ca??adors i recol??lectors, ??ssent aquesta segona activitat, sovint reservada a dones i nens, la que devia donar els coneixements sobre els tipus de plantes, llocs on creixien, forma de reproducci?? i m??todes r??pids de recol??lecci?? que fonamentarien el seg??ent pas: la intervenci?? humana en el proc??s biol??gic natural. Aquest proc??s sembla que va ser gradual i va representar una millora en l'alimentaci?? que va portar a un creixement demogr??fic que a la vegada va fer irreversible el pas definitiu a l'agricultura i la sedentaritzaci??.
La ramaderia, mentre la ca??a era abundant i la densitat humana baixa, no es devia considerar una necessitat tan imperiosa, en tot cas sembla que la domesticaci?? d'animals ??s posterior a la de les plantes i el primer va ser el gos que aviat va ser imprescindible per al pastor.
Les primeres evid??ncies de la domesticaci?? de plantes, en concret de cereals, es troben en el Pr??xim Orient cap al 8.500 aC.
Els primers conreus van ser el blat, l'espelta, l'ordi, el p??sol, la llentia, el cigr?? i el lli.
Cap al 6.800 aC. va apar??ixer l'agricultura a l'??sia Oriental, en aquest cas basada en l'arr??s, un cereal adaptat a zones c??lides i humides. Poc despr??s s'establia a l'Am??rica Central i del Sud fonamentada en el blat de moro i la carbassa.
[edita] Els primers imperis fonamentats en l'agricultura
Cap el 5.500 aC. a Sumer l'agricultura estava ja perfectament estructurada en una organitzaci?? pol??tica que va permetre aixecar el primer imperi de la humanitat.
A Mesopot??mia el regadiu era imprescindible al sud de la regi?? i calia m??s obra d'enginyeria (canals, rescloses etc) que al Nil. A m??s ja van experimentar el problema de la salinitzaci??. Al sud de Mesopot??mia hi predominaven els d??tils mentre que al centre i nord el s??sam era el principal conreu oleagin??s.
Egipte va seguir i eixamplar aquest cam?? imperial amb la difer??ncia t??cnica de dependre totalment del regadiu i de les crescudes naturals del riu Nil, que es produ??en entre juliol i octubre i obligaven a mesurar els l??mits territorials. Els tres conreus principals dels antics egipcis van ser l'espelta, el lli i l'ordi.
[edita] L'esclavisme a Gr??cia i Roma
La m?? d'obra en aquestes dues societats era, en els casos de les grans finques, formada per esclaus. Malgrat que en aquells moments es van escriure els primers tractats sobre agricultura, no hi va haver grans innovacions t??cniques, excepte en l'arribada des d'Orient de noves esp??cies de plantes i animals per exemple el gall (que en principi nom??s es feia servir per a sacrificis rituals com es despr??n de les darreres paraules de S??crates).
En temps dels romans, els celtes ja havien inventat un carro que facilitava la collita de cereals, per?? una m?? d'obra, esclava, tan barata i abundant va frenar qualsevol innovaci?? t??cnica. El comer?? mar??tim tan a Gr??cia com a Roma va facilitar l'especialitat productiva en uns conreus comercials com el vi i l'oli d'oliva i tamb?? l'establiment de grans latifundis.
[edita] Els innovadors ??rabs
L'??mpetu religi??s dels ??rabs els va portar des del segle VIII a una conquesta r??pida de gran part del Mediterrani i bona part d'Orient, el qu?? va permetre que fossin els introductors a Occident de molts tipus de conreus: l'arr??s, els c??trics, o la morera (aliment del cuc de la seda) entre molts d'altres.
Fruit de la seva inquietud cultural, van deixar per escrit els primers estudis que es poden qualificar de veritablement agron??mics. A la Pen??nsula Ib??rica, els primers regadius a gran escala daten dels temps dels romans per?? van ser els ??rabs els que els eixamplaren i modernitzaren introdu??nt mecanismes com la s??nia que van perdurar fins el segle XX.
[edita] Els segles d'estancament t??cnic
L'Edat mitjana va representar un per??ode d'incertesa i inseguretat que va tenir l'expressi?? culminant en el feudalisme, on els serfs tenien l'obligaci?? de treballar de franc uns determinats dies de l'any en unes condicions de semiesclavitud. La situaci?? pol??tica era de submissi?? a un senyor feudal immobilista que no aspirava a cap canvi. Es va continuar llaurant amb l'arada romana amb la tracci?? dels bous durant segles. La rotaci?? de conreus era potser l'??nica novetat.
L'exploraci?? de la pr??ctica totalitat del m??n va ser motiu de l'extensi?? global de tot tipus de plantes: La canya de sucre des de l'??ndia i el caf?? des de l'??frica van passar a l'Am??rica tropical i el cam?? invers va fer el Cacau i el blat de moro entre moltes altres.
El tr??fic d'esclaus des de l'??frica va fonamentar l'economia i les plantacions americanes, principalment de cot?? i canya de sucre.
[edita] La segona revoluci??
A partir del segle XIX i en connexi?? amb la Revoluci?? industrial, es va comen??ar la mecanitzaci?? de l'agricultura als Estats Units i al Regne Unit. Els primers tractors i recol??lectores van apar??ixer en aquests Estats, per?? aquesta aven??os van tardar prop d'un segle a ser aplicats a tot el m??n.
Els arreus, especialment les arades, moguts per tractors m??s potents que els animals van poder fer la feina m??s fonda i m??s r??pida. Els descobriments en el m??n de la qu??mica i especialment els de nutrici?? de les plantes de Justus von Liebig van assentar la base d'un adobat racional amb la possibilitat d'incrementar rendiments. A l'adob li van seguir, ja dins del segle XX, la resta d'agroqu??mics.
Tot un conjunt d'aven??os cient??fics van ser aplicats a l'agronomia. Les noves t??cniques constructives van permetre incrementar el regadiu a tot el m??n. La revoluci?? verda va ser el nom donat a l'increment en rendiments agr??coles per la introducci?? de les modernes t??cniques agron??miques als pa??sos en desenvolupament, especialment a l'??ndia, que durant la segona meitat del segle XX va passar de la fam a l'exportaci?? d'aliments.
[edita] La reconsideraci?? del segle XXI
La contaminaci?? de terres i aigua pel continuat ??s d'agroqu??mics ha estat un efecte no desitjat de la intensificaci?? de l'agricultura que ha portat a una gran part de la poblaci?? a reconsiderar si els m??todes de l'agricultura moderna tenen la suficient sostenibilitat
Des de finals de segle XX, empreses multinacionals han aconseguit a trav??s de manipulacions i transfer??ncia de gens, que diverses plantes conreades siguin resistents a plagues, malalties o herbicides, i han passat a conrear-se en milions d'hect??rees en tot el m??n.
S'han obert diverses vies:
- La liderada per Estats Units i grans pa??sos en desenvolupament com la Xina, que opten per fer ??s sense limitacions d'aquests organismes modificats gen??ticament.
- La postura de la Uni?? Europea, partid??ria d'una morat??ria mentre s'analitza la seguretat d'aquest vegetals transg??nics.
- D'altra banda, el corrent de l'agricultura ecol??gica o agricultura biol??gica, que rebutja no tan sols als organismes modificats gen??ticament sin?? l'us agr??cola de qualsevol producte de s??ntesi qu??mica, malgrat que el rendiment de les collites sigui menor que en l'agricultura convencional.
- Tamb?? hi ha una postura no tan estricta en l'anomenada Producci?? integrada que refusa usar determinats productes autoritzats i procura limitar al m??xim l'??s de la resta.
