Cigró
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Esquera:Varietat de Bengala; dreta: varietat europea
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Cicer arietinum L. |
||||||||||||||||
Els cigrons o ciurons són de la família de les lleguminoses o Fabaceae que pertanyen al gènere cicer. L'origen és desconegut però actualment és molt conreat a l'Índia mentre que a Europa només se'n fan als països mediterranis.
[edita] Conreu
És altament resistent a la secada però comparat amb els cereals poc productiu ja que en les millors condicions de conreu difícilment arriba als 1000 kg per Ha. Habitualment es sembra al mes de març tot i que en llocs d'hivern temperat es pot fer a la tardor si a més es fan servir herbicides ja que les herbes ofegarien la cigronera. Per tal com és una lleguminosa no cal l'adobat amb nitrogen, en canvi sí que cal adobar amb fòsfor i potassa en les quantitats que aconsellin les anàlisi de sòls. Les dosis de sembra oscil·len entre els 50 i 10 kg per Hectàrea. El desherbatge tradicional es fa passant el cultivador quan les plantes són encara prou xiques i més modernament amb herbicides persistents o de contacte. Passada la floració (flors blanques i aïllades a l'extrem de la planta) es forma una tavella amb un o més rarament dos o tres cigrons a dins. La recol·lecció antigament es feia arrencant a mà durant la matinada les mates quan tota la planta ja quedava seca i actualment s'utilitza una recolectora normal de cereals amb algunes modificacions per tal de no trencar les llavors.
