Exploraci?? espacial
De Viquip??dia
La Exploraci?? espacial o cursa espacial ??s la competici?? que es va establir entre els Estats Units i la Uni?? sovi??tica per a l???exploraci?? de l???espai.
Encara que es tractava d???una cursa informal les dates clau d'inici i final semblen ven establertes entre el 1957,llan??ament de l'Sputnik i 1975 acoblament dels m??duls Apollo i Soiuz.
El 4 d'octubre de 1957 la Uni?? Sovi??tica va aconseguir posar en ??rbita al voltant de la terra, per primera vegada en la hist??ria, un enginy de fabricaci?? humana l'Sputnik. Tot i que oficialment es tractava d???un acte cient??fic m??s durant l'any geof??sic internacional, el fet va ser rebut pels Estats Units com una amena??a a la seva superioritat en els camps militars i de comunicacions. Molts diaris dels Estats Units van donar la not??cia posant l???accent en el fet que els Rojos havien llan??at un objecte que els podria amena??ar.
La Guerra freda estava en els seus moments culminants i coincidint en els moments m??s intensos de la cursa espacial es desenvoluparia, el 1961 la crisi dels m??ssils sovi??tics a Cuba que va estar a les portes de portar el m??n a una guerra nuclear.
La cursa espacial va esdevenir un mitj?? efica?? de propaganda per a les dues superpot??ncies, i un desvetllament de les possibilitats de la tecnologia ideada per a l'espai per a usos civils i militars.
La cr??tica b??sica sobre aquest tipus de competici?? incidia sobre la inconveni??ncia de l'alt cost econ??mic d???aquestes operacions
Els origens de la tecnologia necess??ria per enlairar un enginy a l???espai exterior es troben en la utilitzaci?? de coets com una arma ja durant el segle XI.
Potser no va ser casualitat que un rus Konstantin Tsiolkovsky, el 1880 i un nord-americ?? Robert Goddard el 1926 fossin respectivament els primers en teoritzar i dissenyar coets de combustible l??quid capa??os d???arribar a l???espai extraterrestre.
Els govern Nazi alemany va ser el primer, l'any 1942 en fer enlairar coets i utilitzar-los com a m??ssils (V2) contra els aliats. El cient??fic principal responsable de la construcci?? d'aquestes armes era Wernher von Braun que despr??s de la guerra va ser incorporat junt amb altres cient??fics de les instal??lacions alemanyes de Peenem??nde i sense objeccions al programa cient??fic nord-americ?? dins l???anomenada Operation Paperclip.
A la Uni?? sovi??tica l???hom??leg a Von Braun era l'enginyer en cap Sergei Korolev, responsable del llan??ament de l'Sputnik i dissenyador del programa per portar cosmonautes a la lluna. La mort de Korolev el 1967 va representar un seri??s entrebanc en les aspiracions sovi??tices en la cursa espacial.
Nom??s quatre mesos despr??s del llan??ament de l'Sputnik els americans van llan??ar el seu primer satel??lit l'Explorer I i el 1958 l???SCORE el primer sat??l??lit de comunicacions.
A partir d'aleshores es van anar succeint els fets destacats: els primers animals, homes, dones o sortides a l???exterior de la c??psula, etc??tera. L'URSS portava la iniciativa i els Estats Units donaven immediatament la r??plica. Per?? quan l???objectiu va ser portar un astronauta a la lluna els sovi??tics van comen??ar a mostrar signes de defalliment i fer declaracions pol??tiques, ja que no existia una ag??ncia espacial sovi??tica, de desinter??s sobre la q??esti??. Els presidents nordamericans ja des dels temps de John F. Kennedy havien fet de l'arribada (i tornada) de la lluna una q??esti?? d???estat i la ag??ncia espacial americana NASA tenia enorme influ??ncia.
Quan l'Apollo 11 va alunitzar el juliol de 1969 molta gent va sentir d???una banda que aquell era un els moments claus de la humanitat i de l'altra que la cursa entre les superpot??ncies s'havia acabat.
Les posteriors missions tripulades a la lluna organitzades per la NASA no van despertar tan inter??s en l'audi??ncia televisiva i encara que l'URSS va ser la primera a enviar una sonda al misteri??s planeta Venus, l'anomenada Venera 7, el 1971 el fet va passar sense despertar gaires emocions populars. .
El final oficial de la cursa espacial va tenir lloc el 17 de juliol de 1975 amb la trobada a l'espai de les tripulacions de les naus Apollo i Soiuz. El fet era remarcable des del punt de vista pol??tic ja que encara no havia comen??at el proc??s de canvi de r??gim pol??tic a l'URSS.
A principis de la d??cada dels 80 del segle XX l'administraci?? del President Reagan va idear un pla de defensa estrat??gic basat en les aplicacions militars de la cursa espacial que encara que va ser molt contestat i criticat dins i fora dels Estat Units nom??s el va aturar l'esfrondament cap a 1989 del r??gim comunista de l'URSS.
[edita] Enlla??os externs
- (portugu??s)Aferir o desvio de um raio de luz que passa rente ao sol, ser?? ocupa????o para um turista espacial projeto brasileiro.
