Shang
De Viquipèdia
 |
||||||
|
Prehistòria
|
||||||
|
Zhou de l'Oest
西周 |
||||||
|
Primaveres i Tardors
春秋 |
Zhou de l'Est 东周 |
|||||
|
Han de l'oest
西汉 |
||||||
|
Dinastia Xin
新 |
||||||
|
Han de l'est
东汉 |
||||||
|
Tres Regnes
三国 |
||||||
|
Jin Oest
西晋 |
Dinastia Jin
晋 |
16 regnes
十六国 |
||||
|
Jin Est
东晋 |
||||||
|
Dinasties Septentrional i Meridional
南北朝 |
||||||
|
Dinastia Sui
隋 |
||||||
|
辽国
|
||||||
|
Dinastia Song
del Sud 南宋 |
Dinastia Jin
(Ruzhen) 金朝 |
Xia de l'Oest
西夏 |
||||
La dinastia Shang (anomenada a la seva segona part dinastia Yin) fou la segona dinastia històrica xinesa.
La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall d'Henan, a Huang He. La dinastia Shang va seguir a la llegendària dinastia Xia i va precedir a la dinastia Zhou (1122-256 a.C). Fins el segle XX no existien probes de la seva existència real, ja que totes les mencions als reis Shang apareixen en obres xineses escrites molts segles després, durant la època Zhou. Tot i així, nombrosos descobriments arqueològics realitzats durant el segle XX van confirmar la existència d'aquesta dinastia i la fiabilitat dels textos de l'època Zhou. Les principals troballes arqueològiques de la vall del Riu Groc han confirmat l'existència dels reis Shang són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflexava si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o monos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha consrvat, d'escriptura xinesa i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves memòries històriques que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 a.C. va portar a l'època daurada de la dinastia. de fet a aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. Els treballs arqueològics realitzats van treure a la llum 11 tombes reials sense descobrir dels Yin i els fonaments del palau, a més d'altres llocs de culte. Cal destacar que tots aquests centres tenien armes de guerra. Es van trobar milers d'objectes de bronze, jade, pedra, ós i ceràmica. El treball del bronze mostra l'alt nivell d'aquesta civilització. També van ser trobats més de 20.000 ossos oraculars. Es suposa fundada per un lider rebel (un vassall rebel), Tai Yi o Txing o Txeng Tang (Tang el perfecte) que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La civilització Shan encara estava basada a l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Huang Ho (a Shantung i a la província moderna de Shang existien territoris independents). En aquest període es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats.
La dinastia va regir sobre el nord de Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns.
La capital fou la moderna Anyang. S'han trobat algunes tombes reials, den las que els suposats reis eren enterrats amb objectes valuosos. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin i per això la dinastia va agafar aquest nom.
Vers el 1175 aC el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, es va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el su fill Ou (Wu Wang) nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat i Wu proclamat sobirà, fundant la dinastia Zhou (Chou) amb capital a Hao.
[edita] Llista d'emperadors
- Tai Yi, vers 1600 aC
- Bu Bing
- Zi Tang
- Zi Wai Bing
- Zi Zhong Ren
- Zi Tai Jia
- Zi Wo Ding
- Zi Tai Geng, vers 1500 aC ?
- Zi Xiao Jia
- Zi Yong Ji
- Zi Tai Wu
- Zi Zhong Ding, vers 1400 aC ?
- Zi Wai Ren
- Zi Hedan Jia
- Zi Zu Yi
- Zi Zu Xin
- Zi Wo Jia
- Zi Zu Ding
- Zi Nan Geng
- Zi Yang Jia
- Zi Pan Geng, vers 1325 aC ?
Yin:
- Zi Xiao Xin
- Zi Xiao Yi, fins vers el 1230 aC
- Zi Wu Ding, ver 1230-1171 aC
- Zi Zu Geng, vers 1171-1164 aC
- Zi Zu Jia, vers 1164-1131 aC
- Zi Lin Xin, vers 1131-1127 aC
- Zi Geng Ding, vers 1127-1123 aC
- Zi Wu Yi, vers 1123-1088 aC
- Zi Tai Ding, vers 1088-1077 aC
- Zi Di Yi, vers 1077-1070 aC
- Di Xin (Zi Zhou) vers 1070-1025 aC
