Sima Qian

De Viquipèdia

Sima Qian (pinyin: Sīmǎ Qiān, Wade-Giles: Ssu-ma Ch'ien) (Longmen, c. 145 aC - 85 aC) va ser, probablement, l'historiador xinès més influent d'aquest país.

Sima Qian va heretar del seu pare, Sima Tan, el càrrec de gran historiador de la cort dels Han (dinastia al poder des de 206 aC fins a 208 dC) i el projecte d’escriure una gran història de l’Imperi, titulada Shijì ("Registres històrics", també traduït a vegades com "Records històrics" o "Memòries històriques"). Si bé el càrrec comportava molt poc poder real, aquest li proporcionava una posició privilegiada per a observar el funcionament intern de l’Imperi. A més, li donava accés als arxius imperials, així com també l’oportunitat de realitzar llargs viatges durant la seva joventut, que el dugueren a tots els racons de la Xina per a recollir una gran varietat de tradicions orals.

Recopilada, doncs, tanta informació diversa, Sima Tian inicià la redacció de la seva obra, patrocinada per l’emperador Han Wudi (141 aC – 87 aC), l’any 109 aC. Tot i que la intenció de l’emperador era que aquesta magnifiqués per sempre més el seu regnat, la postura de Sima Tian s’anà distanciant progressivament de la de l’emperador, del qual desaprovava una política exterior expansionista que no feia més que esgotar el país i el cúmul de supersticions i pràctiques màgiques de què s’envoltava, cada cop més, el sobirà.

L’any 93 aC, Sima Qian sortí públicament en defensa del general Li Ling, responsabilitzat per la derrota en la guerra contra la gran confederació tribal que els pobles nòmades del nord, els xiongnu, havien constituït en resposta a la creixent penetració dels xinesos a l’Àsia Central. Aquest fet li valgué a Sima Qian la ira de l’emperador, el qual ordenà la seva castració com a càstig.--Cristina Yúfera (discussió) 18:18, 12 des 2007 (CET)

La condemna a castració era en la pràctica una condemna a mort, ja que el suïcidi estava considerada l'única opció digna després de la mutilació. No obstant, Sima Qian no es va suïcidar. Va preferir vulnerar els costums religiosos de l'època per a poder completar la seua obra. Després de passar tres anys a la presó va ser posat en llibertat i va continuar dedicat en cos i ànima a l'escriptura dels Shijì, que va completar l'any 91 aC, poc abans de morir.

És difícil emfatitzar prou la importància de Sima Qian en l'historiografia xinesa. Gran part dels esdeveniments de les èpoques més antigues de la Xina es coneixen gràcies a la meticulositat dels seus escrits. La seua obra, Shijì, tindria una àmplia influència sobre els historiadors posteriors i ha marcat la manera en què els xinesos veuen la seua pròpia història.