Període dels Regnes Combatents (Xina)
De Viquipèdia
 |
||||||
|
Prehistòria
|
||||||
|
Zhou de l'Oest
西周 |
||||||
|
Primaveres i Tardors
春秋 |
Zhou de l'Est 东周 |
|||||
|
Regnes Combatents
战国 |
||||||
|
Han de l'oest
西汉 |
||||||
|
Dinastia Xin
新 |
||||||
|
Han de l'est
东汉 |
||||||
|
Tres Regnes
三国 |
||||||
|
Jin Oest
西晋 |
Dinastia Jin
晋 |
16 regnes
十六国 |
||||
|
Jin Est
东晋 |
||||||
|
Dinasties Septentrional i Meridional
南北朝 |
||||||
|
Dinastia Sui
隋 |
||||||
|
辽国
|
||||||
|
Dinastia Song
del Sud 南宋 |
Dinastia Jin
(Ruzhen) 金朝 |
Xia de l'Oest
西夏 |
||||
El període entre els anys 475 aC i 221 aC és el Període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional:戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) de la història xinesa. La divisió de l'època que transcorre des del 770 aC fins a la unificació de la Xina durant el govern de la dinastia Qin l'any 221 aC entre els períodes de Primaveres i Tardors i els Regnes Combatents pot ser causada per la tradició creada durant el govern de la dinastia Han. Aquesta divisió és, per tant, de caire tradicional, ja que no es pot trobar cap esdeveniment rellevant que la justifiqui. Per causa d'això també hi ha hagut discussions entre els historiadors per saber quan es va poder establir aquesta divisió. Per això, el llibre d'història més important de la dinastia Song, el Zizhi Tongjian ((en xinès tradicional:資治通鑒, simplificat:资治通鉴, pinyin: Zīzhì Tōngjiàn) estableix aquesta divisió l'any 403 aC, és a dir, més de 70 anys del que estableix la tradició.
El període dels Regnes Combatents fou un període de confusió. L'autoritat dels emperadors de la dinastia Zhou havia perdut la capacitat cohesionadora. Posteriorment, els nobles de les diferents regions s'autoproclamaren emperadors i es van equiparar amb els emperadors Zhou. Al començament d'aquest període hi havia en l'actual Xina prop de 16 d'aquests estats feudals, a més de pobles nòmades del nord i les diverses tribus de l'oest, que també tingueren un paper important en la política d'aquesta època. A mitjan d'aquest període, en quedaven encara set d'aquests estats que lluitaven entre si per l'hegemonia del país. Finalment, el regne de Qin esdevingué el més fort en aquesta lluita i va poder aniquilar els altres sis. La unificació de la Xina fets per Qin és considerada pels historiadors com la fi de l'antiguitat xinesa i l'inici de l'Imperi Xinès.
El període dels Regnes Combatents fou, de la mateixa manera que el període anterior, Primaveres i Tardors, un període de convulsió i canvis. Moltes tradicions es van abandonar i es generaren noves idees. La competència entre els estats per assolir les millors tecnologia, administració i idees van fer prosperar la filosofia, la literatura i la ciència. El comerç i les ciutats van créixer fins a nivells que no s'havien vist abans. De fet, moltes de les ciutats xineses actuals es van fundar durant aquest període.
