Mitologia asteca
De Viquipèdia
La mitologia asteca és l'antiga mitologia de la civilització asteca. Els asteques originalment eren una de les tribus nahues, i quan van arribar a la vall de Mèxic, portaven els seus propis déus. El més important n'era Huitzilopochtli, que la seva traducció significa, "el colibri esquerre", no obstant això, segons Laurette Sejourne, en el llenguatge esotèric nàhuatl, es pot traduir, com a "L'ànima del guerrer que ve del paradís".
En arribar a la vall de Mèxic, o vall del Anahuac, els asteques van provar d'incorporar la cultura i els déus de les civilitzacions més avançades que ja estaven establertes i la de civilitzacions més antigues com la Tolteca, així van incloure a Tlaloc, Tezcatlipoca i a Quetzalcoatl. No obstant això alguns dirigents asteques com Tlacaelel van modificar la història per posar al seu déu tribal Huitzilopochtli, al mateix nivell que els altres déus nahues.
Conforme els asteques van començar a conquerir altres pobles, van anar acceptant nous déus, i a enllaçar les seves històries amb la dels déus que ja tenien.
Estudiosos com Miguel León-Portilla suggereixen que en l'època de la conquesta els asteques estaven en un procés de sincretització, on tots els déus serien només expressions de les potències d'una deïtata principal Ometeotl/Omecihuatl.
Aquesta és una antiga parella de déus, literalment siginifica, Senyor dos, Senyora dos, però normalment es tradueix com "el nostre senyor/senyora de la dualitat" implicant un déu amb característiques femenines i masculines. Aquest déu és molt més antic que la civilització nahua, i segons algunes llegendes és l'origen de tots els déus. El poble difícilment el coneixia, però entre les classes superiors se li rendia una espècie de culte. Altres noms que rebia era, "El senyor del prop i junt", "L'inventor de si mateix", "El senyor de la nostra carn"
Taula de continguts |
[edita] Déus
- Quetzalcoatl
- Tezcatlipoca
- Chalchitlicue deessa de l'aigua
- Tlàloc
- Metztli
- Cihuacoatl
- Ilamatecuhtli
- Mixcóatl
[edita] Altres déus menys importants són
Amimitl Era un déu que calmava les tempestes i protegia els pescadors
Centeotl Era un déu del blat de moro
Chalchitlicue Era la deessa de l’aigua
Chalchiuhtlicue Deessa de les aigües corrents, dels manantials i dels riuets.
Chicomecoatl Era la deessa de les collites
Ciacoatl Divinitat que tenia al seu carrec la predicció del pervenir
Cihuacoatl Deesa considerada protectora dels parts
Cihuacoatl Era una deessa meitat serp meitat dona. Va ser la primera dona en donar a llum, considerada per aquest motiu protectora dels parts.
Coatlicue Era la creadora de la lluna i les estrelles i patrona de les dones que tenen fills que moren abans de néixer. És el símbol de la mare possessiva que ofega la vida per ànsia. També era la deessa de la terra i de la mort
Coyolxauhqui Era una deessa símbol de la Lluna
Ehecatl Era un déu asteca del vent
Huehueteotl Era un déu del foc
Huitzilopochtli Era el déu de la guerra i de les tempestes
Ilamatecuhtli Era de la deessa de la vellesa.
Ioualteuxhtli Deessa de la nit
Ixtlilton Era un déu a qui se li feia un oratori de taules pintades, com a tabernacle, on hi havia la seva imatge
Iycacolluhgui Déu dels mercants i dels comerciants
Iztac-Mixcóatl Déu de les tempestes i de la caça
Macuilxochiquetzal Deessa de les aigües, la missió de la qual era provocar tempestes i inundacions.
Macuilxochtl Déu de la joventut
Matlicue Deessa de les aigües, provocadora de les tempestes i les inundacions, al mateix temps protectora dels nens
Metztli Era una deessa de la lluna que habitava en els 9 cels
Miclancihuatl Era una deessa asteca que juntament amb el seu marit Miclantecuhtli, regia els inferns.
Miclantecuhtli Era el déu dels inferns. Juntament amb la seva muller Miclancihuatl, regia el món subterrani.
Mixcóatl Era el déu asteca de les tempestes i de la caça i també de l’atmosfera.
Quetzalcóatl Era el déu de la llum, de l’aire, de la guerra, del comerç i també de l’adivinació
Quitzalcóatl Déu del comerç
Teotl Déu suprem asteca
Teskatlibochtli És el déu que venja els crims.
Tevakaiohona Déu mexicà de la terra
Tezcatlipoca Era el déu de la nit, de l’hivern i de la mort.
Tlacotzontli Deessa protectora dels camins
Tlacultetl Deesa de la bellesa i de l’amor sensual.
Tlàloc Era el déu de la pluja.
Tlazolteotl Era una deessa de la terra, del sexe, del naixement i una deessa mare
Toantiuh Deessa de les tempestes, protegia als navegants.
Toci Deessa agrícola, de la salut, mare dels déus i avia dels homes.
Xilonen Deessa del blat.
Xiuhtecuhtli Déu del foc.
Xochipilli Era el déu de l’amor, els jocs, la bellesa, la dansa, les flors, el blat de moro i les cançons
Xolotl Divinitat de les venjances.
Yacalcoiuhgui Déu dels mercants
[edita] Monstres
[edita] Altres
- Mictlan terra dels morts.
