Ahuízotl
De Viquipèdia
En la mitologia asteca, l'ahuízotl és un monstre aquàtic amb la grandària i forma general de gos però amb mans i peus de mico, orelles punxegudes i cobert de pelatge gris fosc d'aspecte relliscós que, fora de l'aigua una vegada mullat s'enduria en metxes que semblaven espines per les que l'ahuízotl rep el seu nom: en nàhuatl a(tl) significa "aigua" i huiz(tli) "espina". Disposava també d'una llarguíssima cua rematada amb una mà amb la qual atrapava a tot allò que s'acostés als gorgs i cursos d'aigua on habitava i l'ofegava.
L'atac de l'ahuízotl, que estava al servei de les divinitats de la pluja, suposava que els déus havien triat la víctima i les seves ànimes eren portades al paradís. Els cossos dels infortunats, que només podien ser tocats per sacerdots a causa de l'interès dels déus per les seves ànimes, sempre apareixien als tres dies de la mort i a tots la bèstia els havia arrencat els ulls, les ungles i les dents a l'interior del seva gruta subaqüàtica. Generalment, l'ahuízotl atreia els humans, especialment els pescadors, plorant com un nadó des de les ribes i de vegades provocava remolins que expulsaven fora de l'aigua a peixos i granotes.
