Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Imperi Maurya - Viquip??dia

Imperi Maurya

De Viquip??dia

M??xima extensi?? de l'Imperi Maurya (265 aC).
M??xima extensi?? de l'Imperi Maurya (265 aC).

L'Imperi Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi pol??tic i militar de l???antiga ??ndia, creat per la dinastia Maurya. Tenia la seva capital a la ciutat de Pataliputra, a prop de l'actual Patna.

Taula de continguts

[edita] Perspectiva hist??rica

L'Imperi Maurya es va originar a partir del regne de Magadha a les planes indo-Ganges (l'actual Bihar i Bengala), en el costat oriental del subcontinent. Va ser fundat al 322 aC per Chandragupta Maurya, que havia enderrocat als membres de la dinastia Nanda i va comen??ar r??pidament a expandir el seu territori cap a l'oest a trav??s de l'??ndia central i occidental, aprofitant-se de la retirada dels ex??rcits macedonis i perses d'Alexandre el Gran. Cap al 316 aC l'imperi havia ocupat tota l?????ndia nord-occidental, conquerint les s??trapies deixades per Alexandre.

En la seva m??xima expansi??, l'imperi s'estenia pel nord, al llarg dels l??mits naturals de l???Himal??ia, i a l'est, en el que actualment ??s Assam. A l'oest, arribava m??s enll?? del Pakistan modern i amb porcions significatives de l'actual Afganistan, com s??n les actuals prov??ncies d'Herat i Kandahar. L'imperi es va expandir a les regions centrals i del sud de l'??ndia gr??cies a l???emperador Bindusara, per?? va excloure una porci?? petita de regions tribals i selves inexplorades prop de Kalinga.

L'Imperi Maurya ??s l'imperi m??s gran que ha dominat el subcontinent indi fins a l'arribada dels brit??nics. La seva decad??ncia va comen??ar cinquanta anys despr??s que el regnat d'Ashoka s???acab??s, i es dissolgu?? el 185 aC amb la fundaci?? de la Dinastia Sunga a Magadha.

El lle?? de la capital d???Ashoka, s??mbol de l'??ndia
El lle?? de la capital d???Ashoka,
s??mbol de l'??ndia

Sota Chandragupta, l'imperi Maurya conqueria la regi?? del trans-Indus, que estava sota el domini maced??ni. Chandragupta llavors va derrotar la invasi?? portada per Seleucus I, un general grec de l'ex??rcit d'Alexandre. Sota Chandragupta i els seus successors, el comer?? tant intern com extern, i les activitats d'agricultura i economia, van cr??ixer i expandir-se a trav??s de l'??ndia gr??cies a la creaci?? d'un sistema ??nic i efica?? sistema de finances, administraci?? i seguretat. Despr??s de la guerra de Kalinga, l'imperi va tenir mig segle de pau i seguretat sota Ashoka: l'??ndia era un imperi pr??sper i estable de gran poder econ??mic i militar i la influ??ncia pol??tica i un comer?? extens a trav??s d'??sia Occidental i Central i Europa.

L?????ndia Maurya tamb?? gaudia d'una era d'harmonia social, transformaci?? religiosa, i expansi?? de les ci??ncies i del coneixement. L'abra??ada de Chandragupta Maurya al jainisme va augmentar la renovaci?? social i religiosa i la reforma a un costat de la seva societat, mentre que l'abra??ada d'Ashoka al budisme va ser la fundaci?? del regnat de pau social i pol??tica i no-viol??ncia a l'altre costat de l'??ndia. Ashoka patrocinava l'extensi?? d'ideals budistes a Sri Lanka, sudest ??sia, l???oest d?????sia i l???Europa mediterr??nia.

El Arthashastra i els edictes de Ashoka van ser unes fonts excel??lents dels temps de l???imperi Maurya. L???imperi Maurya ??s considerat un dels per??odes m??s significants de la hist??ria de l?????ndia. El lle?? de la capital d???Ashoka a Sarnath ??s l???emblema de l?????ndia.

[edita] Chanakya i Chandragupta Maurya

Despr??s de l???avan?? d???Alexandre al Punjab, un brahm??n anomenat Chanakya (el nom real ??s Vishnugupt, conegut tamb?? com Kautilya) va viatjar a Maghada, un regne que va ser gran i poder??s militarment, i temut pels seus ve??ns, per?? va ser despedit pel seu rei Dhana, de la dinastia Nanda. Per?? la perspectiva de la batalla amb Maghada va disuadir a les tropes d???Alexandre a anar m??s cap a l???est: va tornar a Babil??nia, i va tornar a desplegar la major part de les seves tropes a l???oest del riu Indus. Quan Alexandre va morir a Babil??nia, poc temps despr??s, al 323 aC, el seu imperi fragmentat, i els reis locals van declarar la seva independ??ncia, deixant a varis s??trapes petits en un estat desunit. Chandragupta Maurya va deposar Dhana. Els generals grecs Eudemus i Peithon, van governar fins al 316 aC quan Chandragupta Maurya (amb l???ajuda de Chanakya, que ara era el seu conseller) va sorprendre i va derrotar als macedonis i va consolidar la regi?? sota el control de la seva nova seu del poder a Maghada.

L???arribada al poder de Chandragupta Maurya est?? envoltada de misteri i controv??rsia. Per una part, una s??rie de contes de l???antiga ??ndia, com el drama Mudrarakshasa (poema de Rakshasa- Rakshasa va ser el primer ministre de Maghada) per Visakhadatta, descriu el seu llinatge reial, i fins i tot el vincula amb la fam??lia de Nanda. La tribu de kshatriya coneguda com la maurya de la qual es fa refer??ncia en els primers textos budistes, Mahaparinibbana Sutta. Per?? totes les conclusions s??n dif??cils de fer sense cap m??s evid??ncia hist??rica. Chandragupta primer apareix en els contes de Gr??cia com a ???Sandrokottos???. De jove, es diu que va con??ixer Alexandre[1]; tamb?? es diu que es va reunir amb el rei de Nanda enfurismant-lo i havent de fugir[2]. Les intencions originals de Chanakya eren entrenar un ex??rcit de guerrilla sota el comandament de Chandragupta. Va reclutar a tots els homes joves i ex-soldats de tot el centre de l?????ndia, incl??s Yavana (grec), escites i tropes perses, i Chandragupta va atacar a la dinast??a Nanda derrotant-la[3] Al nord-est, en algun moment despr??s de la marxa dels s??trapes grecs Peithon i Eudemus, Chandragupta al 317 aC els va v??ncer juntament amb la resta de forces gregues. En virtut dels principis que sortien al Arthashastra, Maurya va construir una extensa xarxa d???intel??lig??ncia, la primera del seu tipus en l?????ndia, una xarxa d???espies i informadors que van trair els plans de l???enemic, i d???errors (informant a l???enemic dels verdaders designis de Maurya).

[edita] Conquesta de Maghada

Chanakya va animar a Chandragupta i al seu ex??rcit a fer-se c??rrec del tron de Magadha. Utilitzant la seva xarxa d'intel??lig??ncia, Chandragupta va recollir molts homes joves de l'altre costat de Magadha i unes altres prov??ncies, homes preocupats sobre la regla corrupta i opressiva del rei Dhana i recursos necessaris perqu?? el seu ex??rcit combatis en una llarga s??rie de batalles. Aquests homes inclo??en l'anterior general de Taxila, uns estudiants de Chanakya, el representant del Rei Porus de Kakayee, el seu fill Malayketu, i reis d'estats petits.

Preparant per envair Pataliputra, Maurya va ordir un pla. Va anunciar una batalla i l'ex??rcit de Magadha va sortir de la ciutat i va anar fins a un camp de batalla distant per comprometre les forces de Maurya. El general de Maurya i els espies mentrestant subornaven el general corrupte de Nanda. Tamb?? va aconseguir crear una atmosfera de guerra civil al regne, que va culminar en la mort de l'hereu al tron. Chanakya va aconseguir guanyar-se a la gent. Nanda va dimitir, passant el poder a Chandragupta, i va anar a l???exili i mai m??s no se n???ha sentit a parlar d???ell. Chanakya va contactar amb el primer ministre, Rakshasas, i li va fer entendre que la seva lleialtat estava a Magadha, no a la dinastia Magadha, insistint que continu??s en el c??rrec. Chanakya tamb?? va reiterar que decidint resistir comen??aria una guerra que afectaria greument Magadha i destruiria la ciutat. Rakshasa va acceptar el raonament de Chanakya, i Chandragupta Maurya va instal???lar-se leg??timament com el nou rei de Magadha. Rakshasa es va convertir en l'assessor principal de Chandragupta, i Chanakya va assumir la posici?? d'un vell estadista.

[edita] Administraci??

L'Imperi es dividia en quatre prov??ncies, amb la capital imperial a Pataliputra. Dels edictes d???Ashoka en surten els noms de les quatre capitals provincials que s??n Tosali (a l'est), Ujjain (a l'oest), Suvarnagiri (al sud), i Taxila (al nord). El cap de l'administraci?? provincial era el Kumara (pr??ncep reial), que governava les prov??ncies com el representant del rei. Ajudaven al kumara Mahamatyas i un consell de ministres. Aquesta estructura de l'organitzaci?? es reflectia a l'imperial a nivell de l'Emperador i el seu Mantriparishad (Consell de Ministres).

Els historiadors teoritzen que l'organitzaci?? de l'imperi era en l??nia amb la burocr??cia ben descrita per Kautilya a l'Arthashastra: un servei civil sofisticat que governava des de la higiene municipal al comer?? internacional. L'expansi?? i defensa de l'imperi era possible pel que sembla haver estat l'ex??rcit m??s gran del seu temps. Segons Megasthenes, l'imperi tenia uns efectius de 600.000 soldats d???infanteria, 30.000 de cavalleria, i 9.000 elefants de guerra i un ampli sistema d'espionatge amb un control de la seguretat tant interna com externa. Havent renunciat a la guerra ofensiva i l???expansionisme, Ashoka va continuar mantenint aquest gran ex??rcit per protegir l'imperi i infondre estabilitat i pau a tot l???oest i el sud d?????sia.

[edita] Religi??

L'emperador Chandragupta Maurya va ser essencial per portar a terme l'inici d'una transformaci?? religiosa en el m??s alt nivell quan va abra??ar el jainisme, un moviment religi??s ortodox hind?? de personatges de la cort imperial. Ja de vell, Chandragupta va renunciar a les seves possessions materials i al seu tron per reunir-se amb un grup de monjos jainistes vagabunds. Chandragupta era un deixeble d'Acharya Bhadrabahu. Es diu que en els seus darrers dies, va observar el rigor??s per?? autopurificador ritual jainista de la santhara, o mort r??pida, a Shravan Belagola (Karnatka). No obstant aix??, el seu successor, l???emperador Bindusara, va conservar les tradicions hind??s i es va distanciar del jainisme i els moviments budistes. Samprati, el n??t d'Ashoka tamb?? va abra??ar el jainisme.

Samrat Samprati va estar influenciat per les ensenyances del monjo jainista Arya Suhasti Suri i se sap que es van construir centenars de milers de temples jainistes a l?????ndia (aproximadament uns 125.000). Alguns d???ells es troben a les ciutats de Ahmedabad, Viramagam, Ujjain i Palitana. Es diu que, igual que Ashoka, Samprati va enviar missatgers i predicadors a Gr??cia, P??rsia i la meitat est per la propagaci?? del jainisme. Per?? fins ara no s???han fet estudis d???aquest tema. Aix??, el jainisme es va convertir en una for??a vital en per part del regnat Maurya. Chandragupta i Samprati s??n dos dels grans propagadors del jainisme al sud de l?????ndia erigint temples i stupes jainistes durant el seu regnat. Per?? degut a la falta de patrocini reial i els seus estrictes preceptes juntament amb l???augment de Shankaracharya i Ramanujacharya, el jainisme principal religi?? del sud de l?????ndia va anar declinant amb el pas del temps.

Per?? quan Ashoka va abra??ar el budisme a rel de la guerra de Kalinga, va renunciar a la viol??ncia i l???expansionisme i a l???enduriment dels requeriments judicials de la Arthashastra sobre l?????s de la for??a, la intensitat de la vigil??ncia policial i les mesures despietades per la recaptaci?? dels impostos i en contra dels rebels. Ashoka va enviar una missi?? encap??alada pel seu fill i la seva filla a Sri Lanka, on el seu rei Tissa estava tan encantat amb els ideals budistes que ell mateix va aprovar fer del budisme la religi?? estatal. Ashoka va enviar missions a l'??sia occidental, Gr??cia i al sud-est d?????sia encarregant-se de la construcci?? de monestirs, escoles i la publicaci?? de literatura budista a tot l???imperi. Es creu que s???han constru??t uns 84.000 stupas a l?????ndia i hi va haver un gran augment de la popularitat del budisme en l???Afganistan. Ashoka va ajudar en la convocaci?? del Tercer Consell d???Ordres Budistes de l?????ndia i el sud d?????sia fent-ho prop de la seva capital. Va ser un consell que va realitzar molta feina en la reforma i ampliaci?? de la religi?? budista.

Ashoka, si b?? era budista, va mantenir el nombre de sacerdots i ministres hind??s en la seva cort mantenint la llibertat religiosa i la toler??ncia creixent en popularitat el budisme gr??cies al seu patrocini. La societat ??ndia va comen??ar abra??ar la filosofia de la ahimsa i donat l???augment de la prosperitat i la millora de l???aplicaci?? de la llei, la delinq????ncia i els conflictes interns van reduir-se dr??sticament. Tamb?? va ser enorme la baixada del sistema de castes i la discriminaci?? dels ortodoxos perqu?? l???hinduisme va comen??ar a absorbir els ideals i els valors del jainisme i les ensenyances budistes. Hi va haver una ??poca de prosperitat i de pau i benestar en l???imperi.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Plutarc 62-3
  2. ??? "Fuit hic humili quidem genere natus, sed ad regni potestatem maiestate numinis inpulsus. Quippe cum procacitate sua Nandrum regem offendisset, interfici a rege iussus salutem pedum ceieritate quaesierat. (Ex qua fatigatione cum somno captus iaceret, leo ingentis formae ad dormientem accessit sudoremque profluentem lingua ei detersit expergefactumque blande reliquit. Hoc prodigio primum ad spem regni inpulsus) contractis latronibus Indos ad nouitatem regni sollicitauit." Just?? XV.4.15
  3. ??? John Marshall: Taxila, p. 18, et al.

[edita] Enlla??os externs