D??il Eireann
De Viquip??dia
La D??il ??ireann ??s la cambra baixa de l??? Oireachtas (parlament) de la Rep??blica d'Irlanda. ??s escollit cada cinc anys per sufragi directe, mitjan??ant un sistema de representaci?? proporcional anomenat vot ??nic transferible (Single Transferable Vote, o STV). Els seus poders s??n similars a altres cambres baixes de la majoria dels sistemes parlamentaris bicambrals i ??s en gran mesura la branca dominant de l???Oireachtas. T?? la capacitat de nomenar i destituir el Taoiseach (Cap de govern) i aprovar lleis. Des de 1922 es reuneixen en Leinster House, a Dubl??n. La 29?? D??il est?? composta per 166 membres, que han de ser ciutadans majors de 21 anys. Cada membre s???anomena Teachta D??la o TD (diputat).
Taula de continguts |
[edita] Elecci??
L'electorat per a la D??il consisteix en ciutadans irlandesos i del Regne Unit majors de 18 anys. La Constituci?? d'Irlanda diu que unes eleccions generals per a la D??il ??ireann han de realitzar-se cada set anys, per?? hi ha un l??mit de cinc anys actualment especificat en un estatut. El Taoiseach pot, fent una petici?? a el President, dissoldre la D??il en qualsevol moment, en el cas de les eleccions generals amb un termini de trenta dies. El sistema electoral de vot ??nic transferible, o STV, produ??x la representaci?? proporcional en la D??il. La grand??ria petita dels districtes electorals solia, no obstant aix??, donar un petit avantatge als partits grans i representar en menor amidada als partits m??s petits. Des dels anys 1990 la t??nica en l'estat ha estat els governs de coalici??.
Abans de 1989, no obstant aix??, els governs d'un ??nic partit, generalment del Fianna F??il, van ser molt comuns. Els districtes electorals de m??ltiples seients en la c??mera requeria per mitj?? del STV que els candidats del mateix partit competissin. Es van fer dues temptatives, en 1959 i 1968 per a canviar el sistema al brit??nic "Single Member Plurality". En ambdues ocasions van ser rebutjades per refer??ndums. Cada districte electoral tria entre tres i cinc diputats (amb una mitjana de 3,9). La constituci?? especifica un m??nim de tres per?? no un m??xim. Tamb?? es requereix que les divisions dels districtes siguin revisades almenys una vegada cada dotze anys, de manera que aquests l??mits poden ser redibuixats per a acomodar els canvis de poblaci??. Els canvis s??n tra??ats per una comissi?? independent, i la seva recomanaci?? s??n normalment acceptades.
[edita] Nombre de membres
La constituci?? esmenta que no ha d'haver mai menys d'un diputat per cada trenta mil habitants, ni m??s d'un per cada vint mil. El fet, no obstant aix??, ??s que tots els ministres han de ser escollits de la cambra baixa i d'aquesta necessitat ??s necessari que hagi un nombre ampli per a poder triar; aix?? significa que el quocient entre diputats i poblaci?? aquest m??s proper de l'??ltima dada.
En la 29?? D??il hi ha un diputat per cada 21.000 habitants, un dels quocients m??s baix en el m??n. Amb l'adopci?? de l'actual constituci?? en 1937, la quantitat de diputats es va reduir de 153 a 138, per?? en els anys 1960, el Taoiseach Se??n Lemass va descobrir la dificultat de seleccionar ministres. El nombre ha anat augmentant, nom??s va haver un increment substancial en 1981, fins a arribar a els actuals 166 diputats.
[edita] Ceann Comhairle
El President de la c??mera, o membre de la presid??ncia, de la D??il ??ireann ??s el Ceann Comhairle. El Ceann Comhairle ??s triat entre els diputats per?? s'espera que guardi una imparcialitat estricta. A pesar d'aix??, el govern intentar?? normalment seleccionar un dels seus per a aquesta posici??. Per a protegir la neutralitat d'aquest lloc, un Ceann Comhairle titular no sol??licita la reelecci?? com diputat sin?? que ha de ser reelegido pel seu districte electoral en unes eleccions generals, tret que es retiri. El Ceann Comhairle no vota excepte en el cas d'un empat. En aquests casos, generalment vota d'acord amb les convencions parlament??ries referents al President de la c??mera de la Cambra dels Comuns brit??nica.
[edita] Poders
Mentre que en principi la D??il ??ireann ??s nom??s un dels tres components del Oireachtas (els altres dos s??n el President d'Irlanda i la Seanad ??ireann), en la pr??ctica els poders que d??na la constituci?? a la D??il la constitueix en la branca dominant, significant que la majoria dels projectes de llei han de passar per ella abans d'arribar a ser lleis. A m??s del seu paper legislatiu, la D??il ??s la qual designa al Taoiseach. La D??il pugues tamb?? crear una moci?? de censura al govern, en aquest cas el Taoiseach ha de triar entre una dissoluci?? parlament??ria o la dimici??n. La D??il t?? el poder exclusiu de:
- La proposta de pressupost (que pot no originar en el senat).
- Ratificar tractats.
- Declarar la guerra o permetre l'estat participar en una guerra.
[edita] Activitats
La D??il ??ireann determina els seus propis preceptes vigents i els seus membres s??n protegits per certs drets originats dels privilegis parlamentaris. En la l??nia d'altres sistemes parlamentaris moderns, els diputats no voten generalment d'acord amb les seves consci??ncies o desitjos, sin?? seguint les instruccions dels seus partits. Els debats s??n rigidamente estructurats i extremadament limitats i famosos per la seva falta de passi?? en comparaci?? d'altres cambres baixes. Els diputats solen llegir lentament els seus guions preparats.
[edita] Hist??ria
[edita] Precursors
La primera legislatura que va existir a Irlanda va ser el Parlament d'Irlanda i la seva cambra baixa era la C??mera dels Comunes Irlandesa. No obstant aix??, el Parlament d'Irlanda va ser abolit en 1800. Els nacionalistes irlandesos van convocar per primera vegada la D??il ??ireann com un parlament revolucionari en 1919 i mentre que va assumir el control de la majoria de les funcions de govern amb ??xit, no va ser reconegut sota les lleis brit??niques. En 1921 el govern brit??nic va establir una legislatura dita Parlament d'Irlanda del Sud en l'esfor?? d'apaivagar als nacionalistes concedint un limitat autogovern. No obstant aix?? aquest va ser rebutjat i boicotejat pels nacionalistes que mantenien la seva lleialtat a la D??il. Tanmateix, ja que la primera D??il era il??legal sota la constituci?? brit??nica, la cambra baixa del Parlament d'Irlanda del Sud, la Cambra dels Comuns d'Irlanda del Sud, era considerada en teoria legal com precursora de la D??il.
[edita] La primera D??il (1919)
L'actual D??il deriva de la Constituci?? d'Irlanda de 1937, per?? s'afirma com descendent directa de la primera D??il de 1919. La primera D??il era una assemblea fora de la legalitat establerta pels membres del parlament del Sinn F??in en les eleccions generals del Regne Unit a la C??mera dels Comuns de 1918. Una vegada que van guanyar una majoria en els seients irlandesos en les eleccions, els membres del Sinn F??inn van rebutjar recon??ixer el parlament brit??nic i en el seu lloc van crear la primera D??il ??ireann (Assemblea d'Irlanda): una legislatura unicameral d'una nova Rep??blica d'Irlanda te??rica, i el primer parlament irland??s que existia des de 1801. No obstant aix??, nom??s va ser reconeguda internacionalment per la Uni?? Sovi??tica i va provocar la Guerra Angloirlandesa de 1919-1921.
[edita] L'Estat Lliure Irland??s
La D??il de la Rep??blica Irlandesa va ser succe??da en 1922 per la D??il de el Estat Lliure Irland??s. L'Estat Lliure Irland??s, que arbacaba vint-i-sis comtats meridionals i occidentals d'Irlanda, va ser establert en 1921 despr??s de el Tractat Angloirland??s. La D??il ??ireann (descrita ara com una cambra de diputats) es va convertir en la cambra baixa d'una nova legislatura denominada Oireachtas.
[edita] La Constituci?? d'Irlanda (1937???)
La Constituci?? d'Irlanda, adoptada en 1937, va crear l'estat irland??s modern, designada com a Rep??blica d'Irlanda. Sota la constituci??, una nova legislatura retenia el nom de Oireachtas i la seva cambra baixa com D??il ??ireann (encara que descrita com un C??mera de representants). La primera D??il despr??s de la constituci?? va ser denominada Ninth D??il.
[edita] Membres de la 29?? D??il (maig, 2002???)
| Partit | Maig de 2002 | Mar?? de 2005 | |
|---|---|---|---|
| ??? | Fianna F??il | 81 | 78 |
| Fine Gael | 31 | 32 | |
| Laborista | 20 | 21 | |
| ??? | Dem??crates Progressius | 8 | 8 |
| Partit Verd | 6 | 6 | |
| Sinn F??in | 5 | 5 | |
| Partit Socialista | 1 | 1 | |
| Independents | 13 | 14 | |
| Ceann Comhairle (President de la cambra) | 1 | 1 | |
- Els Partits en coalici?? en el Govern s??n assenyalats amb ???
