Consell de Seguretat de l'ONU

De Viquipèdia

El Consell de Seguretat de l'ONU és el òrgan més poderós de les Nacions Unides. Està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions. Quan els altres òrgans de l'ONU només fan recomanacions als governs membres, el Consell de Seguretat té el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de les Nacions Unides. Les decisions del Consell de Seguretat són conegudes com a "resolucions".

La seva primera sessió es realitzà el 17 de gener de 1946 a Londres.

Taula de continguts 1 Membres 1.1 Membres Permanents 1.2 Membres Elegits 2 Tasques del Consell de Seguretat

[edita] Membres

En cada reunió és necessària la presència d'un representant de cada membre del Consell a la seu de l'ONU. Aquest requisit va ser adoptat, atès que la absència de membres va ser una debilitat de la Lliga de Nacions, la qual no va poder respondre ràpidament a les crisis. La presidència del Consell de Seguretat és rotativa, amb una duració d'un mes. El paper del president és establir l'agenda, presidir les reunions i supervisar els temps de crisis. La rotació es fa en ordre alfabètic dels noms dels membres en anglès.

Hi ha dues categories d'afiliació al Consell de Seguretat: membres permanents i membres elegits

[edita] Membres Permanents

El Consell de Seguretat té cinc membres permanents:

• República Popular de Xina
• França
• Federació Russa
• Regne Unit
• Estats Units

Els membres permanents van ser originalment les nacions victorioses de la Segona Guerra Mundial: la República de Xina, França, el Regne Unit, i els Estats Units. El 1971, la República Popular de Xina va reemplaçar a la "Xina" representada. El 1991 Rússia es convertí en el successor del seient de la Unió Soviètica.

Actualment, els cinc membres són les úniques nacions que tenen el dret de posseir armes nuclears d'acord al Tractat de la No Proliferació Nuclear, la qual no té validesa universal, ja que no totes les nacions nuclears ho han signat (Corea del Nord, Índia, i Pakistan i altres països). Aquest estatus nuclear, però, no és el resultat de llur estatus com a membres permanents.

Els cinc membres permanents tenen el dret a vetar qualsevol resolució.

[edita] Membres Elegits

Deu membres més són elegits per l'Assemblea General per un terme de dos anys, començant el 1 de gener; cinc nacions elegides per any. Aquests membres són elegits pels grups regionals i confirmats per l'Assemblea General de l'ONU. Els blocs d'Àfrica, Llatinoamèrica i Europa Occidental elegeixen cadascú dos membres, i els blocs àrab, asiàtic i d'Europa Oriental, un membre. Un membre més s'elegeix rotatòriament entre les seleccions asiàtica i africana. Els membres elegits no tenen dret de veto.

Els membres del període 2008-2009 són (país, bloc i ambaixador/a):

1. Bèlgica (Europa Occidental i Altres): Amb. Johan C. Verbeke (*)
2. Burkina Faso (Àfrica): Amb. Michel Kafando
3. Líbia (Àfrica i Països Àrabs): Amb. Jadallah Azzuz at-Talhi
4. Indonèsia (Àsia): Amb. Marty Natalegawa (*)
5. Itàlia (Europa Occidental i Altres): Amb. Marcello Spatafora (*)
6. Panamà (Amèrica Llatina i Carib): Amb. Ricardo Alberto Arias (*)
7. Costa Rica (Amèrica Llatina i Carib): Amb. Jorge Urbina Ortega
8. Vietnam (Àsia): Amb. Lê Lương Minh
9. Croàcia (Europa Oriental): Amb. Neven Jurica
10. Sud-àfrica (Àfrica): Amb. Dumisani Kumalo (*)

(*) = L'Estat-membre finalitza el seu mandat al 2008.

[edita] Tasques del Consell de Seguretat

D'acord al sisè capítol de la Carta de les Nacions Unides, anomenat "Resolució Pacífica de Disputes", el Consell de Seguretat pot investigar qualsevol disputa o situació que pugui dur a la fricció o disputes internacionals. El Consell pot recomanar procediments o mètodes d'ajustament si ha determinat que la situació és un perill per a la pau i la seguretat internacional. Les recomanacions, però, no tenen caràcter obligatori pels membres de l'ONU.

D'acord al setè capítol, el Consell té un poder més ampli per decidir quines mesures han de prendre's en situacions que són "amenaces a la pau, alteracions de la pau o actes d'agressió". En aquestes situacions, el Consell no està limitat a fer només recomanacions, sinó que pot fer ús de les forces armades per "mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional". Aquesta va ser la base per a la acció armada en Corea el 1950, i de l'ús de les forces a Iraq i Kuwait el 1991. Les decisions que es prenen sota el capítol setè de la Carta, com ho són les sancions econòmiques, són obligatòries per a tots els membres.

Organització de les Nacions Unides
Assemblea General | Consell de Seguretat | Consell Econòmic i Social | Secretariat | Cort Internacional de Justícia