Jerez de la Frontera

De Viquip??dia

???

Jerez de la Frontera ??s una ciutat de la prov??ncia de Cadis, a la Comunitat Aut??noma d'Andalusia, (Espanya). T?? una poblaci?? de m??s de 200.000 habitants. S'ha convertit en centre log??stic i de transports de la prov??ncia, superant en poblaci?? i variables econ??miques a la pr??pia capital, Cadis. ??s la ciutat m??s gran de la prov??ncia i la cinquena d'Andalusia.

Est?? situada en una zona f??rtil per a l'agricultura i la ramaderia; molt c??ntrica, ??s un nus de comunicacions entre la Badia de Cadis, el Camp de Gibraltar, la Serra de Cadis i Sevilla. Exerceix una gran influ??ncia a l'??rea metropolitana de la Badia de Cadis i a altres ??rees ve??nes.

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Prehist??ria i Edat Antiga 1.2 Edat Mitjana 1.3 Edat Moderna 1.4 Edat Contempor??nia 2 Demografia 2.1 Poblaci?? 2.2 Distribuci?? de la poblaci?? 3 Economia 4 Festivitats i festes 4.1 El Nadal 4.2 Les Festes de Tardor de Jerez 4.3 Festival de Flamenc de Jerez 4.4 La Setmana Santa 4.5 Gran Premi d'Espanya de Motociclisme 4.6 La Fira del Cavall 5 Gastronomia 6 Vins 7 Monuments 8 Infraestructures 9 Personatges il??lustres de Jerez 10 Alcaldes 11 Ciutats agermanades 12 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria i Edat Antiga

Amb pres??ncia humana a la zona des del Paleol??tic, l'assentament m??s antic ???uns 3000 anys??? a la zona de la Campanya de Jerez s'atribueix als tartessos. Posteriorment han passat cinc grans cultures: fen??cia, romana, musulmana, jueva i cristiana. El seu nom es remunta a l'exist??ncia d'una Xera fen??cia, S??r??s, despr??s intensament romanitzada amb el nom de Ceret, encara que la seva localitzaci?? ??s desconeguda encara. Va ser en l'??poca romana quan va tenir una gran import??ncia la ciutat d' Asta R??gia, les restes arqueol??giques de la qual es troben en Mesas de Asta, en el mateix terme municipal de Jerez.

[edita] Edat Mitjana

Durant l'ocupaci?? musulmana (711-1264), la ciutat de Jerez de la Frontera, coneguda en aquella ??poca com la Scherisch (Xerez o Xeres) musulmana, assolir?? un cert protagonisme econ??mic i militar fins i tot la seva caiguda a mans cristianes en 1264 pel rei Alfons X "el Savi". L'afegit "de la Frontera" al nom de la ciutat es refereix a la seva situaci?? com a frontera entre les regions en les quals hist??ricament s'assentaven cristians i musulmans durant l'??ltim per??ode de la Reconquesta.

Va ser durant els segles XII i XIII quan Jerez de la Frontera va viure una etapa de gran desenvolupament sota la dominaci?? musulmana. La construcci?? d'edificis i del seu sistema defensiu (muralla i torres) aix?? com dels seus carrers, van configurar el tra??at urban??stic del que avui es diu casc antic.

A partir de 1264, la ciutat queda incorporada al regne de Castella. Durant el segle XV, Jerez va viure novament un fort desenvolupament cultural, social i econ??mic impulsant la seva agricultura, comer?? i ind??stria vinatera.

[edita] Edat Moderna

El descobriment d'Am??rica i la conquesta de Granada, el 1492, van facilitar que Jerez fos una de les ciutats m??s pr??speres d'Andalusia gr??cies al comer?? i la seva proximitat als ports de Sevilla i Cadis.

Encara que el segle XVII la decad??ncia pol??tica, econ??mica i social de l'Espanya dels ??ltims ??ustria deixa tamb?? la seva empremta a la ciutat, aix?? no impedeix que durant el seg??ent segle, la ciutat continu?? amb bon ritme una nova etapa de modernitzaci?? i desenvolupament. ??s a partir de llavors quan Jerez es fa mundialment fam??s i reconegut pels seus vins, vi denominat xer??s (sherry, en angl??s).

[edita] Edat Contempor??nia

Durant la invasi?? napole??nica Jerez va patir l'ocupaci?? i el saqueig de les depend??ncies municipals i esgl??sies locals. Aquest espoli va empobrir la poblaci?? i va suposar al seu torn la retirada de valuosos objectes culturals. La Desamortitzaci?? de Mendiz??bal va significar la venda, el 1837, dels quatre quadres de l'altar major del Monestir de la Cartoixa que es troben ara al Museu de Grenoble (Fran??a). Tot i aix??, la majoria de les obres de Zurbar??n es conserven al Museu de Cadis.

Els segles XVIII i XIX van veure la industrialitzaci?? de la ciutat, amb el primer ferrocarril d'Andalusia que el 1854 va unir Jerez amb el Port i el 1856 amb el Trocadero (Puerto Real). I per transportar el vi de les bodegues es va construir el 1870 un ferrocarril urb?? i des de 1860 comptava amb l'enllumenat a gas i des de 1869 tenia aigua corrent.

La societat de Jerez del segle XIX era una societat dual; un petit grup conformava l'alta burgesia, en qui s'integraven els grans propietaris, els exportadors de vins i bona part de la noblesa; en l'altre extrem es troben les classes populars, el proletariat urb?? i rural. En aquesta dualitat es van succeir diversos aixecaments camperols que el govern va tractar de controlar escampant el rumor de l'exist??ncia de La Mano Negra (1882-1884), una esp??cie societat secreta anarquista de la Baixa Andalusia que, es deia, tenia a Jerez el seu nucli central; aquesta va ser l'excusa governamental per a la repressi?? i l'ajusticiament exemplar de camperols.

Jerez ??s considerat com el bressol del cant flamenc actual. Durant el segles XIX i XX han nascut i crescut a Jerez artistes de gran prestigi en el cant i guitarra flamenca com Manuel Torre, Fernando Terremoto, Oncle Borrico, La Paquera, Cruiximent, Manuel Morao, Graella de Jerez, i, m??s recentment, Jos?? Merc?? o Mora??to. A Jerez es troba actualment la C??tedra Andalusa de Flamencologia, el Centre Andal??s de Flamenc i es projecta la construcci?? de la Ciutat del Flamenc.

[edita] Demografia

[edita] Poblaci??

Segons dades oficials de poblaci?? de l'INE la ciutat de Jerez tenia 199.594 habitants a dia 1 de Gener de 2006, encara que les ??ltimes dades que ha proporcionat l'ajuntament l'eleven per sobre dels 203.000. En els ??ltims anys la ciutat ha tingut un increment de poblaci?? que ronda els 3.500 habitants anuals, aix?? representa un increment anual d'entre un 1,5% i un 2%.

[edita] Distribuci?? de la poblaci??

El terme municipal de Jerez de la Frontera ??s, amb 1.188,14 km??, el tercer m??s gran d'Espanya, aix?? ha propiciat l'aparici?? d'assentaments i nuclis poblacionals, a part del centre urb?? principal, en el que es denomina zona rural. El terme municipal est?? compost en total per 24 centres poblacionals, aquests s??n 1 ciutat, 7 pedanies i 16 barriades rurals. Aproximadament un 13% dels ciutadans de Jerez estan empadronats a la zona rural. Algunes d'aquests nuclis rurals estan sent absorbits per l'urbs principal en l'actualitat, en alguns casos la difer??ncia ??s de 50 m, o simplement creuar un carrer. D'altres tanmateix es troba a m??s de 30 km del centre hist??ric.

La difer??ncia entre una pedania i una barriada rural ??s b??sicament el seu grau d'autonomia. Les pedanies tamb?? s??n denominades "Entitats Aut??nomes Territorials Municipals de Car??cter Inferior". Els habitants d'una pedania escullen als seus representants per mitj?? d'eleccions, que coincideixen amb les eleccions municipals.

Tots els nuclis poblacionals s??n connectats amb la ciutat per mitj?? d'autobusos, urbans o interurbans.

La relaci?? de nuclis poblacionals de Jerez ??s la seg??ent:

N??cli Poblacional	Tipus	Pobl. aprox. 2005	Dist??ncia al centre ciutat
Cuartillos	Barriada Rural	1.300 hab.	11 km Est
El Mojo-Bald??o de Gallardo	Barriada Rural	400 hab.	16 km Sur-est
El Portal	Barriada Rural	700 hab.	6 km Sur
Estella del Marqu??s	Pedania	1.650 hab.	5,5 km Est
El Torno	Pedania	1300 hab.	20 km Est
Gibalb??n	Barriada Rural	550 hab.	30 km Nord-est
Guadalcac??n	Pedania	5.500 hab.	5 km Nord-est
Jerez de la Frontera (Jerez Urbano)	Ciutat	174.000 hab.
La Barca de la Florida	Pedan??a	4.500 hab.	20 km Est
La Corta	Barriada Rural	550 hab.	3,8 km Sur
La Ina	Barriada Rural	800 hab.	10 km Sur-est
Las Pachecas	Barriada Rural	430 hab.	8 km Sur-est
Las Tablas, Polila y A??ina	Barriada Rural	400 hab.	6 km Oest
Lomopardo	Barriada Rural	283 hab.	5 km Sur-est
Los Albarizones	Barriada Rural	420 hab.	3,5 km Sur-est
Majarromaque	Barriada Rural	361 hab.	26 km Est
Mesas de Asta	Barriada Rural	600 hab.	11 km Est
Mesas de Santa Rosa	Barriada Rural	300 hab.	5 km Nord
Nueva Jarilla	Pedania	1.600 hab.	15 km Nord-est
Puente de la Guare??a	Barriada Rural	500 hab.	16 km Est
Rajamancera	Barriada Rural	485 hab.	8 km Sur-est
San Isidro del Guadalete	Pedania	650 hab.	15 km Sur-est
Torrecera	Pedania	1280 hab.	20 km Sur-est
Torremelgarejo	Barriada Rural	430 hab.	10 km Est

Nota: San Jos?? de la Vall va assolir la independ??ncia de Jerez de la Frontera el 1995 a trav??s del Decret 82/1995, de 28 de mar??.

[edita] Economia

Jerez va ser originalment una ciutat centrada en la ind??stria vin??cola, amb exportacions del Jerez-X??rez-Sherry a tot el m??n. A causa de no tenir una estructura social de funcionariat que s?? que gaudeixen d'altres ciutats, Jerez ha basat la seva ind??stria en la producci?? i comercialitzaci?? de vi, en el conreu de fruites, cereals i hortalisses, i en la cria de bestiar bov?? i cavall??. Despr??s de la crisi cellerera a comen??aments dels 90, actualment la ciutat busca diversificar la ind??stria. Un sector econ??mic fomentat amb ??xit ??s el turisme, a causa de la forta identitat dels senyals de la ciutat (vi, flamenc i cavalls), l'atractiu dels festeigs i a l'important patrimoni hist??ric que t??, a m??s d'esdeveniments com el Campionat Mundial de Motociclisme. De forma paral??lela, altres accions s'orienten a la ubicaci?? de la ciutat com a centre log??stic a Andalusia occidental, amb grans superf??cies i naus de distribuci??, buscant les sinergies entre el ferrocarril, l'aeroport i els ports propers.

[edita] Festivitats i festes

A part de les festes comunes a tot Espanya, a Jerez se celebren les Festes de Tardor, el Festival Flamenc de Jerez, la Setmana Santa i la coneguda Fira del Cavall. D'altra banda se celebra anualment el Gran Premi d'Espanya de Motociclisme, que sol ser una de les primeres proves del Mundial de Motociclisme.

[edita] El Nadal

Se solen commemorar amb simbomba i tradicionalment se celebraven als patis de ve??ns, sobretot en els barris flamencs de la ciutat, Santiago i San Miguel. Les coples, normalment nadales, se solen passar d'una generaci?? a una altra a trav??s de la transmissi?? oral, encara que en els ??ltims temps i amb la irrupci?? de les noves tecnologies de la informaci?? aix?? ha canviat notablement, fins i tot es recuperen coples perdudes en els temps o se'n creen de noves.

[edita] Les Festes de Tardor de Jerez

Se celebra la primera trepitjada del ra??m i sol celebrar-se en els primers quinze dies de setembre. A m??s de la trepitjada p??blica del ra??m, acte central, durant unes dues setmanes s'ofereixen actes culturals de les tem??tiques m??s variades, mostres internacionals de titelles, representacions teatrals, actuacions flamenques, etc. Cada any ??s diferent de l'anterior, i no sol tenir fixa ni tan sols el tipus d'espectacle que s'ofereix; fa uns anys s'han ofert exhibicions de falconeria, curses de cavalls en ple centre hist??ric, etc. Al contrari de la resta de festes de la ciutat que sol buscar la visita del for??, aquesta sol estar pensada per al gaudi de l'aut??cton.

[edita] Festival de Flamenc de Jerez

Est?? considerat com el millor del m??n per diversos mitjans de comunicaci??, entre ells la prestigiosa revista digital flamenco.com. El 2007 el festival ha celebrat la seva XI edici??, a la qual van acudir 31.700 assistents (un increment del 15% respecte a l'any anterior i un 40% respecte al 2004). Es van celebrar en total 140 actuacions (un 9,8% m??s que l'any anterior) i 36 cursos de flamenc. Al festival van acudir un total de 32 nacionalitats diferents, dels quals destaquen japonesos (17,18%), alemanys (12,51%) i nord-americans (9,9%). El festival va ser motiu perqu?? a Jerez es desplacessin 120 mitjans de comunicaci?? de tot el m??n.

[edita] La Setmana Santa

??s una de les m??s grans d'Andalusia, amb un total de 36 processons, sent la mitjana di??ria d'unes sis. Sol ser freq??ent que ??s cantin saetes a les imatges que passen pels carrers de la ciutat, sobretot a les que tenen un vincle m??s estret amb els barris flamencs.

[edita] Gran Premi d'Espanya de Motociclisme

Sol ser una de les primeres proves del Mundial de Motociclisme, i ??s al qual m??s espectadors acudeixen. Per tenir una entrada tan multitudin??ria, t?? molta repercussi?? dins del m??n del motor. El 2007 el Circuit de Jerez aconsegueix el record absolut d'assist??ncia a un espectacle esportiu a Espanya amb 134.138 persones. A la ciutat, i comarques ve??nes, van acudir 246.000 turistes (un 11,7% m??s que l'any anterior) que van gastar 47,4 milions d'euros (un 2,4% m??s que l'any anterior).

[edita] La Fira del Cavall

Tamb?? ??s coneguda com a Fira de maig, o simplement Fira de Jerez. En els anys noranta, i donada la proliferaci?? de casetes privades a les fires d'Andalusia, Pedro Pacheco va prendre la iniciativa de prohibir que no es deix??s entrar a qualsevol caseta al p??blic general, excepte un ??nic dia de fira que es denomina dia del soci i que cada caseta fixa segons li convingui. Aquesta obertura ha fomentat que siguin multitudin??ries les visites a la fira i propiciant diverses ampliacions del recinte firal, tot aix?? ha fet que sigui una de les fires m??s grans i visitades d'Andalusia.

[edita] Gastronomia

Plats t??pics de la gastronomia de Jerez de La Frontera s??n l'all calent, l'olla, la cua de toro, ronyons al xer??s, "xoco amb papes", berza i alcauciles al xer??s. Jerez ??s el lloc d'excel??l??ncia dels fins, amontillats olorosos i mosts de temporada. La seva gastronomia ha rebut i integrat moltes influ??ncies.

[edita] Vins

La hist??ria i desenvolupament de la ciutat de Jerez ha estat hist??ricament lligat a la ind??stria vitivin??cola.

Els primers ceps van ser portats pels fenicis a la zona de Jerez entorn del 1100 aC. S'elaborava un vi molt imperfecte, que es co??a perqu?? no s'espatll??s amb el transport. Tenia una graduaci?? molt alta. L'any 138 aC Escipi?? Emili?? pacifica la regi?? i comen??a a exportar productes a Roma: vi, oli d'oliva i garum (una pasta de peix semblant a l'escabetx).

En 711, comen??a la dominaci?? ??rab d'Espanya, per?? es continua consumint vi malgrat la prohibici?? de l'Alcor??. En 966, Almanzor, visir del califa Alhaken II, decideix arrencar els ceps, per?? els de Jerez convencen el califa de qu?? les panses donen energia als soldats, i s'aconsegueix conservar un ter?? dels ceps.

En 1264, amb la reconquesta de Jerez per Alfons X el Savi, s'est??n el consum de vi. Els cristians bevien vi i menjaven porc per diferenciar-se dels musulmans. Fins i tot els el donaven a beure als cavalls abans de les batalles. Ja llavors, el segle XII, s'enviava el vi a Anglaterra, on es va comen??ar a con??ixer pel nom ??rab de la ciutat, "Sherish", origen de la paraula "sherry".

El segle XV i XVI, el vi de Jerez es converteix en una font de riquesa per a la regi??, ??s protegit pel Rei i s'exporta a Anglaterra, Fran??a i els Pa??sos Baixos. Com a exemple, a tots els vaixells que anaven a Am??rica, es reservava un ter?? de la c??rrega per al vi.

El 1587 Martin Frobisher, de la flota de Francis Drake, va atacar Cadis i Jerez i es va emportar 3.000 b??tes d'aquests vins. Aquest bot?? va posar de moda el xer??s en la cort anglesa.

A partir de 1682, despr??s d'alguns intents violents, els anglesos decideixen portar el vi pac??ficament, i empresaris anglesos s'estableixen a Jerez, fundant bodegues com a: Garvey, Duff-Gordon, Wisdom & Warter, Osborne. Despr??s d'ells van venir els capitals espanyols repatriats despr??s de la independ??ncia de les col??nies (Gonz??lez, Marqu??s de Missa) aix?? com els francesos Domecq o Lacave.

A finals dels anys 1980 el sector va patir una aguda crisi, degut principalment a la disminuci?? de la demanda nacional, malgrat continuar sent un vi mundialment conegut. L'esmentada crisi va afectar l'economia de la ciutat, la qual ha buscat diversificar el seu teixit industrial.

[edita] Monuments

• Cartoixa de Santa Mar??a de la Defensi??n
• Alc??sser (antiga ciutat-fortalesa ??rab)
• Catedral de Jerez de la Frontera
• Palau Duc d'Abrantes
• Museu Arqueol??gic: situat a l'antiga Pla??a del Mercat, entre seus atractiu es troba el casc corinti, ??nic en Occident, trobat a prop de la Cartoixa al riu Guadalete.
• Esgl??sia de San Miguel: enclavada al barri gitano del mateix nom, data del segle XV. D'estil g??tic isabel?? i barroc, destaca a m??s de les seves belles portades, el magn??fic retaule obra de Mart??nez Monta????s i Jos?? de Arce.
• Esgl??sia de San Mateo: esgl??sia g??tica m??s antiga de la ciutat. El seu interior d'una sola nau, amb terra de ma??.
• Esgl??sia de Santiago: l'Esgl??sia de Santiago, declarada Monument Hist??ric Art??stic, s'enclava en un dels barris m??s flamencs d'Andalusia. Antiga ermita fundada per Alfons X El Savi, ??s una impressionant construcci?? g??tica, amb elements renaixentistes i barrocs posteriors.
• Esgl??sia de San Juan de los Caballeros: temple de gran inter??s art??stic, San Juan de los Caballeros conserva la seva primitiva planta mud??jar, amb trams g??tic i renaixentista. ??s de destacar la seva fa??ana manierista, portades i absis emmerletat d'estil mud??jar que data del segle XIV.
• Esgl??sia de San Lucas: constru??da sobre una antiga mesquita, ??s d'estil mud??jar destaca pel seu interior barroc.
• Esgl??sia de San Marcos: constru??da sobre una antiga mesquita, l'Esgl??sia de San Marcos consta d'una sola nau d'estil g??tic florit, amb elements mud??jars, i un retaule major barroc.
• Esgl??sia de San Dionisio: constru??da sobre una antiga mesquita, San Dionisio, Patr?? de les ciutat des de la reconquesta de la ciutat en 1264, aporta elements mud??jars. Destacar la Torre de l'Atalaia, torre vigia annexa a la construcci?? principal.
• Palau de Riquelme: la fa??ana de l'inacabat palau ??s un bon exemple del segle XVI de Jerez. Destaca la portada plateresca de dos cossos.
• Palau Domecq: model de la t??pica casa senyorial de Jerez, d'estil barroc, va ser constru??t el 1778. Compta amb un pati porticat, de marbre vermell itali??, amb arcs decorats.
• Palau D??vila: palau renaixentista, presentant una elevada portada s??briament decorada, i balc?? i finestra en cantonada amb elements arquitect??nics cl??ssics.
• Palau de Bertemati: edificat el 1758, destaca el seu balc?? d'extraordin??ria ferramenta i planta moguda. A finals de 2006 ha estat traslladat al Palau el Bisbat de la Di??cesi Jerez Asidonia.
• Palau de Lluna: Constru??t el 1777, ??s un altre exemple de casa palau d'estil barroc. Fa ressaltar la seva preciosa portada i la decoraci?? del balc?? sobre la que descansa.
• Ajuntament, d'estil renaixentista.
• Misteri de Jerez i el Palau del Temps (Atalaia).
• Parc Zool??gic i Jard?? Bot??nic Alberto Dur??n.
• Teatre Villamarta.
• Gall Blau

En l'estructura urbana de Jerez podem distingir clarament un creixement cuidat, on es identificada el casc antic de fisonomia andalus?? i l'eixamplament, que segueix una planificaci?? urban??stica m??s elaborada.

[edita] Infraestructures

• Circuit Permanent d'Alta Velocitat de Jerez.
• Aeroport Internacional de Jerez.

[edita] Personatges il??lustres de Jerez

• Pintors: Carlos Ayala Gonzalez; Carlos Gonz??lez Ragel; Gonzalo Torn??; Juan Rodr??guez Jim??nez (El Panadero); Jose Ram??n Fern??ndez Lira
• Guitarristes: Javier Molina Cund??; Gerardo N????ez; [Parrilla de Jerez]]; Manuel Moreno Junquera Mora??to Chico; Gerardo N????ez; Domingo de los Santos Fern??ndez Domingo Rubichi; Maestro Cerengue; Javier Molina; Currito el de la Geroma; Rafael del Aguila; Perico el del Lunar; Sebasti??n N????ez; Rafael de Jerez; El Poeta
• Bailaores Flamencs: Anotnio El Pipa de Jerez; Andr??s Pe??a; El Xerezano; La Perla; Juana la Macarrona; La Malena; La Sordita; La Geroma; Fernanda Ant??nez; Juana Ant??nez; Mariquita Malvido; Ramirito; Estamp??o; Paco Laberinto; Rosa Dur??n
• Literatura: Julio Rivera Cross; Carlos ??lvarez; Pilar Paz Pasamar; Juan Ruiz Pe??a; Josefa Parra; Jos?? Mateos; Juan Bonilla; Jos?? Manuel Caballero Bonald; Juan de la Plata; Francisco Bejarano; Abul-Abbas Ahmad Al-Xeriri Letras Andalus??es; Diego Ignacio Parada y Barreto
• Flamenco: Manuel P??rez Celdr??n; El Serna; Paco Laberinto; Jos?? Merc??; Mar??a Dolores Flores Ruiz "Lola Flores"; Francisca M??ndez Garrido "La Paquera de Jerez"; Rita la Cantaora; Vicente Soto El Sordera de Jerez; Tomasa Guerrero Carrasco "La Macanita"; Diego de Borja Rodr??guez Calle "El potaje de Jerez"; Miguel Flores "El Capullo de Jerez"; Antonio Chac??n Garc??a; T??o Gregorio Borrico de Jerez; Antonio N????ez Montoya Chocolate de Jerez; Diego Carrasco; Familia Agujetas de Jerez; Salmonete; Fernando de la Morena; Juan Zarzuela Zarzuelita; Juan Moneo Lara El Torta; Diego de los Santos Berm??dez Rubichi; Nano de Jerez; Elo??sa Jim??nez Dom??nguez Elu de Jerez; Francisco Valencia Paco La Luz; Tio Juane de la Fragua; Antonio Chac??n; Tio Jos?? de Paula ; Jos?? Pe??a Mendez, Jos?? M??ndez; T??a Juana la del Pipa; Terremoto de Jerez; T??o Luis el de la Jeliana; Diego el Marrurro; Juanelo; Salvaorillo; Merc?? la Serneta; Manuel Torre; Isabelita de Jerez; El Gloria; Mojama; Juan Jambre; El Batato; T??o Juan Macarr??n; Curro Frijones
• Cinema i televisi??: Antonio Calvache; David Gordon; Fernando Viola S??nchez; Alfonso Rojas; Paul Piaget; Ana ??lvarez; Bert??n Osborne; Jaime Cantizano; Pedro Roll??n; Paco Lobat??n
• Esports: Francisco Narv??ez "Kiko"; Mercedes Chilla
• M??sica: La Mala Rodr??guez; Germ??n ??lvarez Beigbeder; David deMar??a; Manuel Alejandro; Los Delinq??entes; Curro y Pele Navajita Plate??
• Toros: Rafael Soto Moreno "Rafael de Paula"; Juan Luis de la Rosa Garqu??n; Juan Jos?? Padilla
• Pol??tica: Ram??n de Cala y Barea; Antonio Oliver Villanueva; Manuel Lora Tamayo
• Altres personatges: ??lvar N????ez Cabeza de Vaca Descobridor; Juan Nepomuceno Perfecto Planelles Ripoll, cient??fic; Pedro de Le??n, jesu??ta; Tom??s de Morla, militar; Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, militar i dictador.

[edita] Alcaldes

• Ant??nio Oliver Villanueva 19...-1936
• Ram??n Garc??a-Pelayo 1958-1958
• Tom??s Garc??a Figueras 1958-1965
• Miguel Primo de Rivera y Urquijo 1965-1971
• Manuel Cantos Ropero 1971-1976
• Jes??s Mantaras Garc??a-Figueras 1976-1978
• Jos?? P??rez Luna 1978-1978
• Juan Manuel Corchado Moreno 1978-1979
• Jer??nimo Mart??nez Beas 1979-1979
• Pedro Pacheco Herrera 1979-2003
• Mar??a Jos?? Garc??a-Pelayo Jurado 2003-2005
• Pilar S??nchez Mu??oz 2005

[edita] Ciutats agermanades

• Arles, Fran??a
• Lorca, Espanya
• Kiyosu, Jap??
• Sevilla, Espanya

[edita] Enlla??os externs

• Ajuntament de Jerez de la Frontera
• C??tedra de Flamencolog??a
• Jerez de la Frontera - Sistema de Informaci??n Multiterritorial de Andaluc??a
• Zool??gic de Jerez
• Jerez Ciutat
• Fotografies de Jerez
• Xerez Club Deportivo
• Circuit de Velocitat de Jerez
• Historia de Jerez Centro de Estudios Hist??ricos Jerezanos
• Consejo Regulador del Brandy de Jerez
• Jerez2020
• Jerez de Cine
• Fundaci??n Real Escuela Andaluza del Arte Ecuestre
• Fundaci??n Caballero Bonald
• La Trabajadera - Semana Santa en Jerez de la Frontera
• Webs de Jerez