Francesc d'Assís Galí i Fabra
De Viquipèdia
Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona 1880 - 1965) fou un pintor i pedagog català.
Va estudiar a l'escola Llotja i fou deixeble d'Alexandre de Riquer en la tècnica d'aiguafort. La seva pintura va ser en principi modernista, passant per les fases de simbolisme i realisme fins que amb l'arribada del noucentisme va canviar cap a les noves idees amb cert idealisme.
Es va dedicar a més a l'ensenyament, fundant una escola a Barcelona l'any 1906, contra la didàctica tradicional. Van ser els seus deixebles entre altres, Joan Miró, Llorens i Artigas i Ernest Maragall i Noble.
Fou nomenat assessor artístic de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 de la qual va dissenyar el seu cartell.
Durant la guerra civil espanyola va ocupar el càrrec de Director General de Belles Arts de la República. Es va exiliar a Londres l'any 1939.
De la seva obra pictòrica es pot destacar els frescos de l'edifici de Correus de Barcelona de l'any 1928, els de la cúpula del Palau Nacional realitzats amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona fetes l'any 1958.
[edita] Bibliografia
- Volum 2 (1982), Modernisme a Catalunya, Barcelona, Edicions de Nou Art Thor. ISBN 84-7327-052-5
- Volum 9 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7
