Cabanes (Plana Alta)

De Viquipèdia

Cabanes

Localització
Municipi de la Plana Alta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Castelló de la Plana
Gentilici	Cabanyut, cabanyuda
Predom. ling.	Valencià
pressupost	6.072.991
Superfície	131,60 km²
Altitud	290 m
Població (2006)   • Densitat	2,734 hab. 0,02 hab/km²
Coordenades	40° 09′ 21″ N 0° 02′ 43″ ECoordenades: 40° 09′ 21″ N 0° 02′ 43″ E
Distàncies	97 km de València 26 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	10 7 PP, 3 PSPV i 1 IPV Artemio Siurana García (PP)
Codi postal	12594
Festes majors	Primera quinzena d'agost
Patró/Patrons	Sant Joan i Sant Roc
Dies de mercat	Dissabte
Fira tradicional	Fira Expo-agrària de Cabanes Darrer cap de setmana de novembre
Web	http://www.cabanes.es/

Cabanes, també conegut com Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Bell-lloc, Torreblanca, Orpesa, Benicàssim, la Pobla Tornesa, Vilafamés i la Vall d'Alba.

[edita] Geografia

Població que conta amb un terme municipal de 132 Km², que s'estén fins a la mar en el poblat marítim de Torre la Sal, encara que el nucli de població principal es trobi a uns 10 Km. del mar.

El poble està situat sobre un pujol a 294 m. d'altitud, sent el terreny que li envolta muntanyenc cap a l'interior i pla cap al litoral, zona coneguda com el Pla de l'Arc: extensa plana de 24 quilòmetres quadrats que pren el nom del famós arc que està en el seu centre. El seu clima és mediterrani, temperat i saludable, sent els vents dominants la tramontana i el llevant.

[edita] Nuclis de població

• Cabanes
• El Borseral
• L'Empalme
• La Font Talla
• Mas d'en Queixa
• El Polido
• Les Santes
• Torre la Sal
• Venda de Sant Antoni - Estació
• El Ventorrillo

[edita] Història

[edita] Prehistòria

Són notables les estacions prehistòriques del seu terme i les nombroses troballes ibèrics. Es té notícia d'un poblat submergit en el mar, al costat de la Torre de la Sal i és famosa Estela ibèrica trobada en 1913 en El Polit. De l'època romana s'han trobat en els voltants de la població diversos fragments de làpides, estudiades en 1789 pel príncep Pius de Saboya, i són nombrosos les troballes de ceràmica i monedes romanes en el Pla de l'Arc, que pren el nom del famós arc que està en el seu centre.

[edita] Època romana

Encara que sembla ser que Cabanes va ser fundada en l'època romana com una mansió de la Via Augusta (avui coneguda com el "Camí dels Romans") amb el nom de Ildum, la població actual va néixer en 1243 com uns dels pobles del districte foral de Miravet. La seva puixança en tots els ordres va fer que en 1575 se li annexionessin al seu terme els dels antics castells d'Albalat (La Ribera) i Miravet, motiu pel qual va adoptar llavors com escut un castell amb tres torres.

[edita] Edat Mitjana

Ja en 1178 el rei Alfons II havia promès a la catedral de Tortosa diverses donacions en aquest territori per a quan es conquistés als moros, però és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquesta i la plena confirmació d'aquestes donacions per a interessar al Bisbe i Cabild de Tortosa en la conquesta definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Així doncs, el 27 d'abril de 1224, estant el Rei a Osca confirma les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any després (27 d'abril de 1225), des de Tortosa atorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i Fadrell, els termes fixa dels quals, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix En Ponci durant l'infructuós setge de Peníscola per a agrair-li novament l'ajuda que en el cèrcol li presta el prelat tortosí.

Després de la rendició de Borriana, en 1233 va tenir com a conseqüència que caiguessin a la fi del mateix estiu els castells de Borriol, les Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, pel que suposa que en aquestes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seva etimologia, hagué de ser un monestir de monjos guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (el significat de la qual és penyal) sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de Pere I d'Aragó de l'any 1100 i com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet després de la conquesta.

Una vegada conquistats Miravet i Zufera es produïx la repoblació de cristians tot el territori. Cabanes es va poblar en 1243.

Al març de 1245, Berenguer de Glop i Guillem Berdén, àrbitres nomenats pel bisbe Ponci i el maestre del Tremp, delimitaven els termes dels castells de Xivert, Miravet i Orpesa, en 1262 es dirimeixen les qüestions que tenien el maestre de l'Ordre del Tremp i el Bisbe i Cabild de Tortosa sobre la propietat dels termes del castell de Miravet i Zufera.

[edita] Segle XVI

A l'arribar el segle XVI era notòria la puixança de la vila de Cabanes en contrast amb aquestes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, amb els seus respectius termes, es van unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pereo Soler, celebrat en la Casa de la Sal, el dia 5 de juliol de 1575.

Germana de Foix li va concedir el dret de celebrar una fira de 10 dies durant el mes de novembre.

Cabanes es va mantenir en el senyoriu del bisbat de Tortosa fins a finals del segle XIX.

[edita] Actualitat

Avui dia Albalat i Miravet, estan en ruïnes, però la seva història està molt present entre les gents de la comarca. En Albalat perdura l'antiga església-fortalesa de Santa María de l'Assumpció, del segle XIV i a Miravet pot contemplar-se la torre de l'homenatge, els seus recintes i la petita església de Sant Martí i Sant Bertomeu.

[edita] Demografia

[edita] Economia

L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 Ha, sent els seus principals productes les ametlles, olives, taronges, raïm de taula (moscatell) i vi, cereals i lleguminoses. Predomina el bestiar boví, llanar i caprí.

[edita] Administració

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de les Santes. Del segle XVII. Aquest santuari està enclavat en el barranc del mateix nom. Va ser construïda com lloc de culte i pelegrinatge consagrat a les santes Llúcia i Àgueda. Ermita d'una sola nau que amida 15,20 x 7,85m. En l'actualitat, l'ermita conta amb una zona recreativa i una font de fresques aigües molt benvolgudes pels vilatjans.
• Església de Sant Joan. Del segle XVIII. La majestuosa façana barroca va ser beneïda el dia 8 de desembre de 1791. El seu interior és claustral, de tres naus i ordre corinti, amb espaiós creuer i alta cúpula. Està dedicat a la degollacin de Sant Joan Baptista i és notable la seva façana barroca amb columnes de marbre brunyit i una notable escultura de Sant Joan, obra tot això de l'escultor Cristòfol Maurat i Marco (1755-1817), veí de la població. És un dels temples més grans de la diòcesi i s'ha anat restaurant des de 1957 fins a l'actualitat. Té un robust i bell campanar que no està conclòs.
• Església Fortalesa de Santa Maria. Del segle XV. Situada a la Tinença de Miravet, zona costanera formada per diversos caserius. Iniciada a la fi del segle XIII, va tenir una segona intervenció en el segle XIV en la qual es fortifica, a causa de les incursions des del mar. L'ermita és un edifici d'una sola nau dividida en quatre trams i coberta per una volta de canó apuntat. La capella major és semicircular coberta per volta d'ogives. En la fortificació es va elevar el mur fins a la part de les teulades, suprimint aquests i convertint-los en una terrassa almenada. Sobre la capella s'aixeca una torre que segueix la mateixa forma rematada de forma almenada. Té dues dependències de vigilància i guàrdia. En la part dreta de l'edifici als peus hi ha una dependència annexa de doble altura. La fàbrica és de maçoneria i cadirat en els angles.
• Ermita d'Albalat. es troba als peus del castell d'Albalat, que amb els seus territoris i caserius, pertanyien a la demarcació del castell de Miravet.

[edita] Monuments civils

• Arc romà. Arc romà situat sobre l'antiga Via Augusta. Va ser edificat com monument honorífic. Es tracta d'un arc de mig punt de 5,80 m. d'altura aproximadament, sembla ser que és un arc de triomf al que li falta l'entablameno i les eixutes. Està realitzat amb carreus de granit units sense argamassa. Es conserven els pilars sobre els quals dóna suport l'arc compost per 14 dovelles. Els únics elements decoratius són les motlures de les impostes i els plints. S'han trobat carreus d'aquest arc en cases de la població.
• Ajuntament. Construït en el s.XV, posseïx ventanals gòtics trilobulats i grandioses arquejades en l'interior i en el porxo.
• Castell d'Albalat. Situat en el turó sobre l'església del mateix nom. És una fortalesa enterament construïda pels Bisbes de Tortosa a la fi del segle XIII, probablement per a fomentar la repoblació d'aquestes terres. Destaca la part sud del recinte on hi ha un doble cinturó amurallat, la part interna del qual es troba en millor estat de conservació, estant en pitjor estat l'exterior. En la vessant nord del turó hi ha una torre i cortines almenades. El conjunt està construït en maçoneria, sillaret amb angles de cadirat. El castell hagué de ser abandonat al mateix temps que el seu veí castell de Miravet, a principis del segle XVI. El seu estat actual és ruïnós.
• Castell de Miravet. El seu origen va ser musulmà, sent conquistat pel Cid en 1090 i va pertànyer als dominis de Pere I d'Aragó fins a l'any 1103. Va ser cap d'una gran demarcació territorial avui repartida entre els municipis de Bell-lloc, Cabanes i Torreblanca. Va ser abandonat a principis del segle XVI, havent de ser annexionat juntament amb el castell d'Albalat a Cabanes. Es troba en un alt turó, sobre una font a la vora de la carretera que va de Cabanes a Orpesa. Des d'aquí mateix s'albira la costa, al costat del Pla de Cabanes, en altres temps pantanos.

Castell de planta irregular dispersa distribuïda sobre un eix longitudinal lateral. Va posseir una fossa artificial que ho defensava en la seva part més accessible. El castell manté els seus murs laterals, les seves defenses prèvies, restes de torres i algunes dependències internes i merlets. Va tenir doble recinte inferior on es troben restes arquitectòniques, vestigis d'habitatges del seu antic poblat i l'arruïnada església de Sant Martí i Sant Bertomeu. Es conserven diversos arcs apuntats i de mig punt.

• Torres de vigilància costanera. Aquestes torres servien en cas de perill als camperols si els pirates arribaven d'improvís a la costa.
  • Torre Carmelet.
  • Torre del Carme o Mànyez.
  • Torre dels Gats.
  • Torre la Sal.

[edita] Llocs d'interés

• Parc Natural del Desert de les Palmes.
• Parc Natural del Prat de Cabanes - Torreblanca.
• Platja del Quarter Vell. Microrreserva de flora

[edita] Festes i celebracions

• San Antonio Abad. Se celebra al gener. En la vespra es porta a terme la benedicció d'animals i la repartició dels típics "prims i coques".

• Ntra. Sra. del Bon Succés. Romiatges, festejos taurins, revetlles, etc. Se celebra el primer diumenge de maig i durant tota la setmana.

• Sant Pere Apòstol. Se celebra el 29 de juny. Romiatge a la platja i festejos taurins, revetlles, etc...

• Sant Joan i Sant Roc. Se celebren a l'agost en el primer dissabte del mes i tota la setmana. Festejos taurins, revetlles, etc.

[edita] Vegeu també

• Pla de l'Arc

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web oficial de l'Ajuntament de Cabanes.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• blog política municipal de Cabanes.
• investigació sobre història local de Cabanes.