Sant Joan de Moró
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Plana Alta | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Mancomunitat Plana Alta Castelló de la Plana |
||
| Gentilici | Santjoaner, santjoanera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 29,2 km² | ||
| Altitud | 178 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
2,375 hab. 0,08 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 03′ 38.90″ N 0° 08′ 13.78″ O | ||
| Distàncies | 83 km de València 13,5 km de Castelló de la Plana |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
2 (Sant Joan de Moró i Masia Pla de Lluch) 6 PSPV i 5 PP Vicente Sales Renau (PSPV) |
||
| Codi postal | 12130 |
||
| Festes majors | Del 22 de juny a l'1 de juliol | ||
| Patró/Patrons | Sant Joan | ||
| Dies de mercat | Divendres | ||
| Web | |||
Sant Joan de Moró és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Limita amb Vilafamés, Borriol, Castelló de la Plana, l'Alcora i Costur.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Es troba en la vall de la Rambla de la Vídua situat a una altura de 180 m. sobre el nivell del mar.
El municipi que està situat en una zona estratègica de passada cap a l'interior de la província de Castelló. Les terres planes més pròximes a la rambla formen el que es denomina Pla de Moró, situant-se en ell, el propi poble i els caserius que ho conformen, Correntilla, Mas de Flors, Pla de Lluch, Mas d´Armeles, Mas del Pi, Masianos i Mas de Boeta.
Respecte al relleu, principal agent que defineix el paisatge, la zona nord del terme municipal es caracteritza per un relleu de petites llomes i valls amb una xarxa de barrancs encaixada, la zona sud i aquest presenta les majors elevacions del terme, amb la Serra de Portell i el Tossal del Mollet com a elements representatius. El centre i oest del terme es caracteritza pel relleu suau i ondat sobre materials més recents, on apareix la llera de la Rambla de la Vídua i l'embassament de Benadresa.
Sant Joan de Moró es caracteritza per posseir un clima típicament mediterrani, amb estius calorosos, les temperatures dels quals poden arribar a més de 30ºC i hiverns freds però suaus.
[edita] Història
La història d'aquesta localitat ha estat unida al veí poble de Vilafamés. Aquestes terres han estat ocupades pels més diversos pobladors, íbers, romans (que van deixar la seva important petjada en el Mas de Flors), musulmans i la creació d'un nucli cristià amb la reconquesta (donació en l'any 1238). Els orígens com es veu, estan marcats per les més diverses cultures, però el primer indici del municipi cal buscar-lo més concretament en l'anomenat "Castell de Moró" de l'existència del qual ja es tenen notícies en l'any 1100 i que, enclavat al Tossal del Mollet a uns 700 metres d'altura, sent una possessió aragonesa i formant part del cinturó defensiu de Montornés.
Sant Joan de Moró es va mantenir i va evolucionar de forma similar a la resta dels seus veïns, amb una base rural i agrícola, fins que en la dècada dels 70 del passat segle es va unir a la forta estirada industrial i econòmic de L'Alcora amb el seu emergent sector tauleller, produint un canvi estructural en el poble, passant a ser un nucli ceràmic d'importància i amb gran futur donada la seva proximitat a la capital de la província.
De Vilafamés ha depès fins a 1990, any en el qual es va aconseguir la segregació definitiva. Ja des de 1957 s'havia engegat l'expedient, encara que no va anar fins a 1987 quan el Tribunal Suprem va confirmar la seva segregació, convertint-se en una comunitat amb identitat pròpia.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| - | 1.605 | 1.657 | 1.669 | 1.683 | 1.783 | 1.862 | 1.930 | 2.157 | 2.375 |
[edita] Economia
La base econòmica se centra en la indústria ceràmica que concentra a la seva al voltant gairebé el 100% de tota l'activitat laboral de la població, tenint aquesta una gran expansió tant en l'àmbit nacional com internacional i, havent quedat l'agricultura en un plànol molt secundari, reduint-se a uns pocs incondicionals. Quant a aquesta, l'ametller és el cultiu predominant seguit de l'olivera i el garrofer, aquest últim amb una gran tradició.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Depenent de Vilafamés
|
|
| 1983-1987 |
Depenent de Vilafamés
|
|
| 1987-1991 |
Depenent de Vilafamés
|
|
| 1991-1995 |
Félix Rodríguez Velasco
|
|
| 1995-1999 |
Félix Rodríguez Velasco
|
|
| 1999-2003 |
Vicente Sales Renau
|
|
| 2003-2007 |
Vicente Sales Renau
|
|
| 2007-2011 |
Vicente Sales Renau
|
[edita] Monuments
- Església de Sant Joan.
En l'any 1887 va ser inaugurada i beneïda. L'obra es va fer sota l'adreça i contribució prinicipal de Joan Renau Renau i de tots els veïns d'aquell llavors. En 1909-1910 el Sr. Bisbe la va erigir en Ajuda de Parròquia depenent de la de Vilafamés.
En 1929-1950 es va construir la Casa Abadia, sent vicari En Vicent Ortí. Acabada la Guerra civil espanyola, en l'any 1945 es va construir la Torre campanar, i es va col·locar la campana.
L'any 1952, el 25 de juny, l'Excm. Bisbe de Tortosa, veient reconstruït el temple i l'augment de feligresos, va erigir en parròquia independent de Vilafamés la Rectoria de Sant Joan de Moró i amb aquest títol servida per un rector.
Amb una sola nau rectangular, mereixent especial esment l'escala de fusta que puja al cor, la imatge de la Verge dels Dolors, un Crist d'imitació romànica i les vidrieres obra de Ferran Vicent.
- Ermita de Sant Vicent.
Construïda en 2007, obra de disseny modern. Es troba al costat de la Font del Ros. S'accedeix per la carretera del Pla de Lluch, mitjançant una pista alquitranada que es pren a l'esquerra abans d'arribar al pont del Barranc del Molí.
En aquest bell paratge es poden reconèixer diferents espècies vegetals típiques del bosc mediterrani en tot la seva esplendor, a més d'espècies animals bastant peculiars (Àguila perdiuera i Cabra Hispànica, per exemple).
La desmesurada mina a cel obert de la multinacional WMB circumda el lloc i li dóna un aspecte desolat en el seu camí d'accés, per tot això l'ermita ha estat rebatejada popularment com "Sant Vicent Titadyne".
- Ruïnes ibèriques del Tossal del Mollet.
Els orígens cristians del muncipi cal buscar-los al Castell de Moró, tenint notícies de la seva exisitencia ja en l'any 1.100 d. de C. Es tracta d'un poblat enclavat al Tossal del Mollet, a uns 704 metres d'altura. Aquest assentament va ser excavat en 1977 per André Bazzana i Pierre Guichard. Aquest lloc va resultar d'intrés a causa de els treballs portats a terme cap a 1795 per l'il·lustre naturalista valencià Josep Antoni Cavanilles.
Els vestigis de poblament allí trobats s'estenen en una superfície aproximada de 500 metres i ocupades d'una forma desigual. En el costat NE s'observa les restes d'una fortificació, mentre que el costat S correspon a la zona que hagué d'ocupar el poblat. Es tracta d'un veritable i interessant complex arqueològic tant per la seva estratègica situació com per la facilitat amb la qual es diferencien cadascuna de les seves parts més significatives: una vila, una acròpoli, i un castell de forma rectangular l'ocupació de la qual és constatable ja als voltants del segle V i fins al segle IX.
[edita] Llocs d'interés
- Mas de Flors.
Petit nucli amb els seus carrers estrets i traçat medieval, amb cases de construccció antiga. Aquest lloc, ja amb restes d'assentaments romans, és en si mateix, una obra d'art, podent-se descobrir els seus secrets millor guardats i les seves gents per a les quals no sembla haver passat el temps. Des de fa uns anys s'està convertint en residència d'intel·lectuals i artistes de renom, com el pintor Ripollés.
- Font del Mas de Moró. Des d'aquesta font amb excepcional aigua, es pot ascendir veient el paisatge de La Plana amb el propi poble als seus peus i a la llunyania també s'albira el veí municipi de L'Alcora.
[edita] Festes i celebracions
- Sant Antoni. Se celebra en gener. En aquesta festa es demana com antany la protecció dels animals pel sant, això que avui dia no té massa sentit, encara que fa anys era la base de l'economia familiar. Es lliura el "rotllo" i en el centre de la plaça s'encén una foguera.
- Sant Miquel. La segona festa a destacar és un romiatge que se celebra la setmana següent a la Magdalena de Castelló. En aquest romiatge els veïns del poble, juntament amb els del poble confrontant de Vilafamés, es dirigeixen a l'ermita situada en la muntanya del mateix nom, on se celebra una missa i un esmorzar de germanor.
- Festa de la segregació. Aquesta festa celebra la segregació del veí poble de Vilafamés. Els habitants del municipi el dia 15 de febrer, es llancen al carrer tots units al voltant d'una paella gegant que reuneix en un menjar de germanor a la població.
- Festes de Sant Joan. Del 22 de juny a l'1 de juliol se celebren les festes majors amb actes religiosos, festival de bandes de música, revetlles, "bous al carrer", focs d'artifici, Tir i arrossegament i altres actes culturals.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de la Plana Alta | |
|---|---|---|
|
Almassora | Benicàssim | Bell-lloc | Borriol | Cabanes | Castelló de la Plana | les Coves de Vinromà | Orpesa | la Pobla Tornesa | Sant Joan de Moró | la Serratella | la Serra d'en Galceran | la Torre d'en Doménec | Torreblanca | la Vall d'Alba | Vilafamés | Vilanova d'Alcolea |
||
