Torreblanca

De Viquip??dia

Torreblanca ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Cabanes, Bell-lloc i Alcal?? de Xivert.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Platges 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'inter??s 7 Festes i celebracions 8 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Al sud de la Serra d'Irta, en plena Costa de la Tarongina, es troba Torreblanca, nom que tradicionalment es creu prov?? d'una de les antigues torres de vigil??ncia: la Torre de Donya Blanca.

El seu clima mediterrani, l'aire del mar, a l'hivern, li d??na una temperatura molt agradable i la serralada costanera que va de nord-est a sud-oest constitu??x, a manera de tel?? una pantalla que evita la penetraci?? d'aires freds i li proporciona el resguard dels vents de tramuntana i ponent.

[edita] Platges

• Platja de Torrenostra

[edita] Hist??ria

Conquerida per Jaume I i repoblada per cristians. El 1379 fou saquejada per pirates barbarescs, que, segons la tradici??, furtaren una cust??dia amb l'H??stia Consagrada, per la qual cosa el gremi de blanquers de la ciutat de Val??ncia organitz?? una expedici?? a les ordres d'en Jaume de Pertusa que atac?? l'Alger i aconsegu?? de recuperar-la. Durant les guerres carlines fou escenari de forts enfrontaments b??l??lics. El seu top??nim deriva de la torre que hi tingu?? na Blanca, i que coincidiria amb la que avui du el nom de torre del Marqu??s. Cal destacar el descobriment, pel marqu??s de Villares, d'un grup de monedes romanes de bronze amb una cronologia del 69 al 192 d.C. i un nombre superior a 200 unitats, de les quals sols es pogueren estudiar menys de la meitat.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
4.633	4.626	4.653	4.583	4.590	4.614	5.050	5.430	5.656	5.884

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura predominant el cultiu dels c??trics, i la conseg??ent ind??stria de manipulaci?? dels mateixos. Existeixen tamb?? f??briques de mobles i algunes granges. En l'actualitat s'ha desenvolupat de manera important el sector tur??stic en la platja de Torrenostra.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita del Calvari.

Situat a l'oest de la poblaci?? es troba aquest calvari, que inclou en el seu recinte la primitiva esgl??sia - fortalesa de Sant Francesc, delimitada parcialment per un tram de muralla, la Capella del Sant??ssim Crist del Calvari, aix?? com el cam?? en zig-zag que ascendeix fins a la mateixa.

Al llarg del calvari es desenvolupen les estacions. Aquestes estan realitzades en cadirat, algunes d'elles amb dedicaci?? i data, en tres anys des de 1739 a 1741. Queden distribu??des en camins de suau pendent, en zig-zag, cap a la capella; amb abund??ncia de xiprers que ho voregen. S??n prism??tiques, aixecades sobre un podi quadrangular. Les estacions estan cobertes amb un capitell a quatre aig??es rematat per una petita bola sobre la qual descansa una creu.

La capella ??s de planta quadrangular, amb f??brica de ma??oneria i refor??os de cadirat en els angles. La fa??ana ??s rectangular amb una portada adintelada, realitzada en pedra, en la part superior hi ha una finestra quadrada, i sobre la coberta exterior una espadanya afegida. T?? una c??pula cega, que a l'exterior cobreix amb teula blava, mentre que la resta de la capella ho fa amb teula cer??mica.

• Esgl??sia-fortalesa de Sant Francesc.

Construcci?? del s. XIV pertanyent al g??tic morell??. El seu ??s era defensiu. Una esgl??sia del tipus denominat de Reconquesta.

Es tracta d'una ermita de planta rectangular amb una sola nau de 16 x 6,50 metres, dividida en quatre trams per arcs fajons recolzats en pilars adossats als murs. En l'interior aquesta coberta amb voltes de creueria amb terceletes, amb plementeria de ma??, les claus del qual estan decorades amb motius vegetals, en la clau principal del cor es representa una torre flanquejada per dues palmeres, escut originari de la poblaci??, al que en ??poca posterior, en el segle XV, es van afegir els lleons aleg??rics del prodigi eucar??stic. Presenta una il??luminaci?? escassa, amb una tronera en el presbiteri i un ??cul als peus de l'ermita, sobre la porta actual realitzada en 1816. La porta d'acc??s ??s adintelada sense decoraci?? rellevant. T?? tres murs en tal??s, segons sembla afegits al fallar els murs per la col??locaci?? de les voltes que van venir a substituir a un antic sostre molt probablement de fusta, els murs estan realitzats en ma??oneria. La coberta exterior ??s a dues aig??es. Presenta nombroses sageteres, i una barbacana lateral sobre l'antiga porta d'acc??s, el que li d??na el car??cter fortificat.

• Esgl??sia de Sant Bertomeu.

Concebuda per Joan Barcel??. El temple consta de tres naus, amb quatre trams i capelles laterals. Cal destacar les voltes amb c??pula de creuer coberta de teules vidriades en blau. La llum directa entra a trav??s de vuit espl??ndids ventanals. El temple conserva en el seu interior valuoses obres com el Salvador de Josep Ferrer, o passatges de la vida de Sant Bertomeu, del morell?? Joaquim Oliet, en la c??pula. Es conserva actualment un llen?? de Josep Orient del segle XVII sobre l'assalt dels pirates berberiscs de 1397.

[edita] Monuments civils

• Torre del Marqu??s o de Na Blanca.

Es tracta d'una gran torre de planta quadrada i quatre plantes. Posse??x una caseta rodona en el seu cant?? nord-oest i un matac??n sobre la porta d'entrada, a l'altura del tercer pis. La porta ??s d'arc de pedra de mig punt i sobre aquesta fa??ana es troben tamb?? quatre finestres rectangulars recercades en pedra. En la fa??ana oposada tamb?? s'aprecia l'exist??ncia de diverses finestres de la mateixa proporci??. La torre posse??x merlets en les quatre fa??anes. ??s de ma??oneria, oculta sota un revoco. Destaca en la torre la interessant mostra de forja de ferro.

• Torre Nostra o Torre Nova.

A l'origen va ser una torre a??llada. Des de 1875 van arribar les primeres fam??lies i van edificar les primeres cases prenent l'alineaci?? de la torre, enfront del mar. Avui es troba envoltada d'apartaments. ??s de planta quadrada de 8,70 metres de costat i 9 metres d'altura. Posse??x murs d'un metre d'espessor de ma??oneria amb morter de cal?? amb carreus en els cantons i buits. La pedra emprada ??s calc??ria i arenisca. Les pedres arenisques constitu??xen part dels cantons (cada tres filades), aix?? com els carreus de la cornisa. La resta dels cantons ho forma pedra calc??ria. Posse??a matacans cil??ndrics en els quatre cantons i altre sobre la porta d'entrada. T?? quatre plantes, planta baixa dues plantes superiors i coberta. En l'interior disposava d'escala de caragol, situada en l'extrem oest.

La porta oberta cap a Orpesa, avui tapiada per una construcci?? adossada, era de fusta, cuirassada amb planxes de ferro.

[edita] Llocs d'inter??s

• Prat de Cabanes-Torreblanca. Declarat Parc Natural en 1989. ??s una zona de marjal, separada del mar per una estreta franja de terra. En ell es troben diferents esp??cies protegides destacant el samaruc.

[edita] Festes i celebracions

• Festes de Sant Antoni Abad i Santa Ll??cia. Celebra el dia 17 i 18 de gener. La vespra a la nit es fa el lliurament de la "Coqueta" t??pica pasta de les Festes. Durant quatre o cinc dies se celebra exhibici?? de bestiar bov?? al mat?? i tarda i "Bou Embolat" per les nits. ??s t??pica la desgustaci?? dels "Patissets de Sant Antoni".

• Carnestoltes. Amb judici al rei "Carnestoltes" cercaviles i gran ball de disfresses incloent premis espectaculars a les millors disfresses.

• La Passi?? de Torreblanca. Estrenada el 12 d'abril de 1979, se celebra en ??nica representaci?? el Dijous Sant, a les deu de la nit, en diversos escenaris naturals a l'aire lliure. Els di??legs s??n ??ntegrament en valenci??. La Passi?? de Torreblanca, consta de disset escenes i la seva durada aproximada ??s de dues hores. La majoria d'aquestes, excepte el Via Crucis i els quadres finals del Calvari transcorren en l'ampli recinte de la pla??a Major del poble.

• Verge del Carme. Torrenostra, com poble pesquer, celebra la festivitat en honor a la patrona dels pescadors el 16 de juliol amb una missa en la platja, festejos taurins i revetlles.

• Festes patronals. A la fi d'agost celebra Torreblanca les seves festes Majors en honor a Sant Bertomeu, el seu Patr??, i al Sant??ssim Sagrament, alternant-se els actes religiosos i els populars amb festejos taurins dels quals forma parteix la seva t??pica "Entr??" i "Eixida" (entrada i sortida), jonegades, exhibicions de bestiar bov?? i "Bou Embolat".

[edita] Enlla??os externs

• Ajuntament de Torreblanca
• Oficina de Turisme
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Plana Alta
Almassora | Benic??ssim | Bell-lloc | Borriol | Cabanes | Castell?? de la Plana | les Coves de Vinrom?? | Orpesa | la Pobla Tornesa | Sant Joan de Mor?? | la Serratella | la Serra d'en Galceran | la Torre d'en Dom??nec | Torreblanca | la Vall d'Alba | Vilafam??s | Vilanova d'Alcolea