Torreblanca

De Viquipèdia

Torreblanca

Localització
Municipi de la Plana Alta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Castelló de la Plana
Gentilici	Torreblanquí, torreblanquina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	29,8 km²
Altitud	31 m
Població (2006)   • Densitat	5,884 hab. 0,2 hab/km²
Coordenades	40° 13′ 14″ N 0° 11′ 43″ ECoordenades: 40° 13′ 14″ N 0° 11′ 43″ E
Distàncies	114 km de València 36 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	2 (Torreblanca i Torrenostra) 5 PSPV, 5 PP i 3 BNV Juan Manuel Peraire Persiva (PP)
Codi postal	12596
Festes majors	Del 23 d'agost a l'1 de setembre
Patró/Patrons	Sant Bertomeu i Mare de Déu del Carme
Dies de mercat	Dimarts (Torreblanca) i Divendres (Torrenostra)
Web	http://www.torreblanca.es

Torreblanca és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Cabanes, Bell-lloc i Alcalà de Xivert.

[edita] Geografia

Al sud de la Serra d'Irta, en plena Costa de la Tarongina, es troba Torreblanca, nom que tradicionalment es creu prové d'una de les antigues torres de vigilància: la Torre de Donya Blanca.

El seu clima mediterrani, l'aire del mar, a l'hivern, li dóna una temperatura molt agradable i la serralada costanera que va de nord-est a sud-oest constituïx, a manera de teló una pantalla que evita la penetració d'aires freds i li proporciona el resguard dels vents de tramuntana i ponent.

[edita] Platges

• Platja de Torrenostra

[edita] Història

Conquerida per Jaume I i repoblada per cristians. El 1379 fou saquejada per pirates barbarescs, que, segons la tradició, furtaren una custòdia amb l'Hòstia Consagrada, per la qual cosa el gremi de blanquers de la ciutat de València organitzà una expedició a les ordres d'en Jaume de Pertusa que atacà l'Alger i aconseguí de recuperar-la. Durant les guerres carlines fou escenari de forts enfrontaments bèl·lics. El seu topònim deriva de la torre que hi tingué na Blanca, i que coincidiria amb la que avui du el nom de torre del Marqués. Cal destacar el descobriment, pel marqués de Villares, d'un grup de monedes romanes de bronze amb una cronologia del 69 al 192 d.C. i un nombre superior a 200 unitats, de les quals sols es pogueren estudiar menys de la meitat.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura predominant el cultiu dels cítrics, i la consegüent indústria de manipulació dels mateixos. Existeixen també fàbriques de mobles i algunes granges. En l'actualitat s'ha desenvolupat de manera important el sector turístic en la platja de Torrenostra.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita del Calvari.

Situat a l'oest de la població es troba aquest calvari, que inclou en el seu recinte la primitiva església - fortalesa de Sant Francesc, delimitada parcialment per un tram de muralla, la Capella del Santíssim Crist del Calvari, així com el camí en zig-zag que ascendeix fins a la mateixa.

Al llarg del calvari es desenvolupen les estacions. Aquestes estan realitzades en cadirat, algunes d'elles amb dedicació i data, en tres anys des de 1739 a 1741. Queden distribuïdes en camins de suau pendent, en zig-zag, cap a la capella; amb abundància de xiprers que ho voregen. Són prismàtiques, aixecades sobre un podi quadrangular. Les estacions estan cobertes amb un capitell a quatre aigües rematat per una petita bola sobre la qual descansa una creu.

La capella és de planta quadrangular, amb fàbrica de maçoneria i reforços de cadirat en els angles. La façana és rectangular amb una portada adintelada, realitzada en pedra, en la part superior hi ha una finestra quadrada, i sobre la coberta exterior una espadanya afegida. Té una cúpula cega, que a l'exterior cobreix amb teula blava, mentre que la resta de la capella ho fa amb teula ceràmica.

• Església-fortalesa de Sant Francesc.

Construcció del s. XIV pertanyent al gòtic morellà. El seu ús era defensiu. Una església del tipus denominat de Reconquesta.

Es tracta d'una ermita de planta rectangular amb una sola nau de 16 x 6,50 metres, dividida en quatre trams per arcs fajons recolzats en pilars adossats als murs. En l'interior aquesta coberta amb voltes de creueria amb terceletes, amb plementeria de maó, les claus del qual estan decorades amb motius vegetals, en la clau principal del cor es representa una torre flanquejada per dues palmeres, escut originari de la població, al que en època posterior, en el segle XV, es van afegir els lleons alegòrics del prodigi eucarístic. Presenta una il·luminació escassa, amb una tronera en el presbiteri i un òcul als peus de l'ermita, sobre la porta actual realitzada en 1816. La porta d'accés és adintelada sense decoració rellevant. Té tres murs en talús, segons sembla afegits al fallar els murs per la col·locació de les voltes que van venir a substituir a un antic sostre molt probablement de fusta, els murs estan realitzats en maçoneria. La coberta exterior és a dues aigües. Presenta nombroses sageteres, i una barbacana lateral sobre l'antiga porta d'accés, el que li dóna el caràcter fortificat.

• Església de Sant Bertomeu.

Concebuda per Joan Barceló. El temple consta de tres naus, amb quatre trams i capelles laterals. Cal destacar les voltes amb cúpula de creuer coberta de teules vidriades en blau. La llum directa entra a través de vuit esplèndids ventanals. El temple conserva en el seu interior valuoses obres com el Salvador de Josep Ferrer, o passatges de la vida de Sant Bertomeu, del morellà Joaquim Oliet, en la cúpula. Es conserva actualment un llenç de Josep Orient del segle XVII sobre l'assalt dels pirates berberiscs de 1397.

[edita] Monuments civils

Torre del Marqués o de Na Blanca

• Torre del Marqués o de Na Blanca.

Es tracta d'una gran torre de planta quadrada i quatre plantes. Posseïx una caseta rodona en el seu cantó nord-oest i un matacán sobre la porta d'entrada, a l'altura del tercer pis. La porta és d'arc de pedra de mig punt i sobre aquesta façana es troben també quatre finestres rectangulars recercades en pedra. En la façana oposada també s'aprecia l'existència de diverses finestres de la mateixa proporció. La torre posseïx merlets en les quatre façanes. És de maçoneria, oculta sota un revoco. Destaca en la torre la interessant mostra de forja de ferro.

• Torre Nostra o Torre Nova.

A l'origen va ser una torre aïllada. Des de 1875 van arribar les primeres famílies i van edificar les primeres cases prenent l'alineació de la torre, enfront del mar. Avui es troba envoltada d'apartaments. És de planta quadrada de 8,70 metres de costat i 9 metres d'altura. Posseïx murs d'un metre d'espessor de maçoneria amb morter de calç amb carreus en els cantons i buits. La pedra emprada és calcària i arenisca. Les pedres arenisques constituïxen part dels cantons (cada tres filades), així com els carreus de la cornisa. La resta dels cantons ho forma pedra calcària. Posseïa matacans cilíndrics en els quatre cantons i altre sobre la porta d'entrada. Té quatre plantes, planta baixa dues plantes superiors i coberta. En l'interior disposava d'escala de caragol, situada en l'extrem oest.

La porta oberta cap a Orpesa, avui tapiada per una construcció adossada, era de fusta, cuirassada amb planxes de ferro.

[edita] Llocs d'interés

• Prat de Cabanes-Torreblanca. Declarat Parc Natural en 1989. És una zona de marjal, separada del mar per una estreta franja de terra. En ell es troben diferents espècies protegides destacant el samaruc.

[edita] Festes i celebracions

• Festes de Sant Antoni Abad i Santa Llúcia. Celebra el dia 17 i 18 de gener. La vespra a la nit es fa el lliurament de la "Coqueta" típica pasta de les Festes. Durant quatre o cinc dies se celebra exhibició de bestiar boví al matí i tarda i "Bou Embolat" per les nits. És típica la desgustació dels "Patissets de Sant Antoni".

• Carnestoltes. Amb judici al rei "Carnestoltes" cercaviles i gran ball de disfresses incloent premis espectaculars a les millors disfresses.

• La Passió de Torreblanca. Estrenada el 12 d'abril de 1979, se celebra en única representació el Dijous Sant, a les deu de la nit, en diversos escenaris naturals a l'aire lliure. Els diàlegs són íntegrament en valencià. La Passió de Torreblanca, consta de disset escenes i la seva durada aproximada és de dues hores. La majoria d'aquestes, excepte el Via Crucis i els quadres finals del Calvari transcorren en l'ampli recinte de la plaça Major del poble.

• Verge del Carme. Torrenostra, com poble pesquer, celebra la festivitat en honor a la patrona dels pescadors el 16 de juliol amb una missa en la platja, festejos taurins i revetlles.

• Festes patronals. A la fi d'agost celebra Torreblanca les seves festes Majors en honor a Sant Bertomeu, el seu Patró, i al Santíssim Sagrament, alternant-se els actes religiosos i els populars amb festejos taurins dels quals forma parteix la seva típica "Entrá" i "Eixida" (entrada i sortida), jonegades, exhibicions de bestiar boví i "Bou Embolat".

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Torreblanca
• Oficina de Turisme
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.