Samaruc
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Un samaruc
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Valencia hispanica |
||||||||||||||
El samaruc (Valencia hispanica) és un peix de la família Valenciidae. És d'aigua dolça i es troba en perill d'extinció ja que només es troba als marjals, aiguamolls i ullals (brolladors de rius) al País Valencià.
Freqüentment el nom samaruc s'ha utilitzat com a referent de valenciania, i existeixen nombroses associacions i símbols que prenen aquest nom.
Taula de continguts |
[edita] Característiques morfològiques
Té la boca amb dents mandibulars amb una sola punta i disposada en diverses fileres. Té una coloració terrosa-groguenca amb les aletes rematades de taronja en els mascles. Els adults poden mesurar de 4 a 8cm de llargària, i les femelles solen ser més grans que els mascles de la mateixa edat.
[edita] Costums, alimentació i reproducció
És un peix gregari, fora de l'època de zel forma grups xicotets poc cohesionats. L'alimentació es carnívora principalment. Consumeix insectes i les seues larves, cucs, crustacis, etc. Una part important de les seues preses les obté a la superfície. La reproducció té lloc entre abril i finals de l'estiu. El mascle és territorial i corteja a les femelles. Ponen fins 300 ous, d'aproximadament 2'5 mm. de diàmetre, en diverses postes, que es fixen a la vegetació. Els alevins viuen a la superfície de l'aigua, entre les plantes que suren.
[edita] Hàbitat i distribució
Zones de marjal amb aigües netes. També en ullals i sèquies alimentades per ells, i més rarament als trams mitjans de rius mediterranis. En l'actualitat, el samaruc només es troba pràcticament en aigües valencianes. El samaruc (Valencia hispanica) era molt comú en les parts centrals del País Valencià, també s'ha trobat a Peníscola, al riu Serpis, a l'altura de Lorxa i a altres llocs del País Valencià.
L'espècie més similar (del mateix gènere i amb nom de Valencia letourneuxi) es localitza a Albània i a Grècia occidental.
[edita] Interès faunístic
Des de la seua catalogació com Valencia hispanica per Valenciennes a 'Cuvier & Valenciennes' al 1846, és una espècie amb gran interès faunístic (endemisme valencià) i en greu perill d'extinció; les seues poblacions estan en marcada regressió. Està classificat amb la màxima categoria d'amenaça i de protecció per tots els decrets i convenis. Figura com En perill d'extinció al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/1990), i a l'Annex II del Conveni de Berna 82/72. És espècie prioritària als Annexos II i IV de la Directiva de Hàbitats i està Estrictament protegit al Conveni de Berna. Al Llibre Roig dels Vertebrats Espanyols figura com en perill de extinció. A nivell popular se la sol confondre amb la gambusia, peix introduït d'Amèrica, que l'ha substituït en moltes zones. Un perill afegit per a aquesta espècie és la introducció d'espècies forànies depredadores, com la que va fer la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana amb la introducció de la truita arc iris.
[edita] Vegeu també
- El fartet (Aphanius iberus) és un peix que se sol trobar en les mateixes localitzacions que el samaruc.
[edita] Enllaços externs
- Centre d'Aquicultura Experimental (en castellà), d'on s'ha extret gran part de la informació, amb permís (sempre i quan se cite a l'article).
