Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fartet - Viquip??dia

Fartet

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Fartet

Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Cyprinodontiformes
Fam??lia: Cyprinodontidae
G??nere: Aphanius
Esp??cie: A. iberus
Nom binomial
Aphanius iberus
Distribuci?? del fartet a la Pen??nsula Ib??rica (en verd).
Distribuci?? del fartet a la Pen??nsula Ib??rica (en verd).

El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol, ??s un petit peix teleosti d'aigua dol??a, ciprinodontiforme, de la fam??lia dels ciprinod??ntids que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrania ib??rica i que est?? amena??at d'extinci??.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • Mida petita (no depassa els 4,5 cm de longitud).
  • El cos, curt i rabassut, ??s recobert d'escates cicloides i de coloraci?? gris terrosa.
  • El cap ??s for??a gros i la boca petita, protr??ctil i orientada cap a dalt, amb les mand??bules prove??des de dents tric??spides.
  • Les aletes s??n arrodonides, especialment la caudal. L'aleta dorsal s'insereix cap a la meitat del cos.
  • El dimorfisme sexual ??s permanent: els mascles tenen la meitat posterior del cos i l'aleta caudal travessades per 12 franges argentines, que esdevenen m??s blavoses a l'??poca de reproducci??. Les femelles s??n mes grans que els mascles: tenen els flancs pigallats de punts i taques negres irregulars, que tendeixen a formar l??nies verticals curtes.

[edita] Reproducci??

??s una esp??cie ov??para. Es reprodueix poc abans de complir el primer any de vida. El per??ode de reproducci?? s???est??n de maig a agost. Al llarg d'aquest per??ode, les femelles fan postes fraccionades. Les postes s??n formades per grups de 10 a 15 ous min??sculs (d???aproximadament 1,2 mm de di??metre) que queden adherits entre els macr??fits. Durant la posta, el mascle fricciona la zona anal de la femella per a exercir una lleugera pressi?? i d???afavorir aix?? la sortida dels ous. Els alevins es mouen per la superf??cie.

[edita] Alimentaci??

El fartet es nodreix principalment de petits crustacis, poliquets, mol??luscs i d'altres invertebrats, si b?? tamb?? pot ingerir alguns elements vegetals (com algues i macr??fits) i detrits.

[edita] H??bitat

Habita a les salines, els aiguamolls, les llacunes litorals i els canals de desgu??s de les zones costaneres, aix?? com a les desembocadures de rius, s??quies i conreus d'arr??s. ??s un peix for??a eurihal?? i euriterm, capa?? de colonitzar des de les aig??es hipersalines fins a les dolces, i ??dhuc de viure en ambients de temperatura elevada.

[edita] Distribuci?? geogr??fica

El fartet colonitza la regi?? mediterr??nea ib??rica, si b?? tamb?? ha estat citat a la costa d'Alg??ria. A Catalunya, es troba als Aiguamolls de l'Empord??, al Delta del Llobregat (recentment reintrodu??t), en alguns indrets puntuals de la Costa Daurada i al Delta de l'Ebre, on actualment viu la poblaci?? m??s nombrosa de fartet.

[edita] Costums

??s capa?? de suportar un ampli rang de temperatura i salinitat (fins a un 50%). Pot assolir els dos anys de vida, per?? la gran majoria d???exemplars no depassa l'any.

[edita] Conservaci??

Els principals problemes de conservaci?? del fartet s??n molt similars als del samaruc: la p??rdua i el deteriorament del seu h??bitat, i la interacci?? amb la gamb??sia, un petit peix d'origen nord-americ?? molt agressiu que viu als mateixos habitats i hi competeix, despla??ant-lo, la qual cosa posa en perill les escasses poblacions existents de fartet.

L'any 1996, es va aprovar el programa LIFE de la UE anomenat "Conservaci??n de especies prioritarias en humedales mediterr??neos". Aquest programa, coordinat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, es desenvolupar?? fins al 2001 i t?? previstes diferents actuacions d'estudi, protecci?? i gesti?? del fartet, realitzades pel Departament de Biologia Animal (Vertebrats) de la Universitat de Barcelona.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre realitza un pla de reproducci?? d'aquesta esp??cie per a mantenir-ne estocs en captivitat i alliberar-los al medi natural.

[edita] Bibliografia

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, plana 41. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

[edita] Enlla??os externs