[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fartet - Viquipèdia

Fartet

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Fartet

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Cyprinodontiformes
Família: Cyprinodontidae
Gènere: Aphanius
Espècie: A. iberus
Nom binomial
Aphanius iberus
Distribució del fartet a la Península Ibèrica (en verd).
Distribució del fartet a la Península Ibèrica (en verd).

El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol, és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels ciprinodòntids que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrania ibèrica i que està amenaçat d'extinció.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • Mida petita (no depassa els 4,5 cm de longitud).
  • El cos, curt i rabassut, és recobert d'escates cicloides i de coloració gris terrosa.
  • El cap és força gros i la boca petita, protràctil i orientada cap a dalt, amb les mandíbules proveïdes de dents tricúspides.
  • Les aletes són arrodonides, especialment la caudal. L'aleta dorsal s'insereix cap a la meitat del cos.
  • El dimorfisme sexual és permanent: els mascles tenen la meitat posterior del cos i l'aleta caudal travessades per 12 franges argentines, que esdevenen més blavoses a l'època de reproducció. Les femelles són mes grans que els mascles: tenen els flancs pigallats de punts i taques negres irregulars, que tendeixen a formar línies verticals curtes.

[edita] Reproducció

És una espècie ovípara. Es reprodueix poc abans de complir el primer any de vida. El període de reproducció s’estén de maig a agost. Al llarg d'aquest període, les femelles fan postes fraccionades. Les postes són formades per grups de 10 a 15 ous minúsculs (d’aproximadament 1,2 mm de diàmetre) que queden adherits entre els macròfits. Durant la posta, el mascle fricciona la zona anal de la femella per a exercir una lleugera pressió i d’afavorir així la sortida dels ous. Els alevins es mouen per la superfície.

[edita] Alimentació

El fartet es nodreix principalment de petits crustacis, poliquets, mol·luscs i d'altres invertebrats, si bé també pot ingerir alguns elements vegetals (com algues i macròfits) i detrits.

[edita] Hàbitat

Habita a les salines, els aiguamolls, les llacunes litorals i els canals de desguàs de les zones costaneres, així com a les desembocadures de rius, sèquies i conreus d'arròs. És un peix força eurihalí i euriterm, capaç de colonitzar des de les aigües hipersalines fins a les dolces, i àdhuc de viure en ambients de temperatura elevada.

[edita] Distribució geogràfica

El fartet colonitza la regió mediterrànea ibèrica, si bé també ha estat citat a la costa d'Algèria. A Catalunya, es troba als Aiguamolls de l'Empordà, al Delta del Llobregat (recentment reintroduït), en alguns indrets puntuals de la Costa Daurada i al Delta de l'Ebre, on actualment viu la població més nombrosa de fartet.

[edita] Costums

És capaç de suportar un ampli rang de temperatura i salinitat (fins a un 50%). Pot assolir els dos anys de vida, però la gran majoria d’exemplars no depassa l'any.

[edita] Conservació

Els principals problemes de conservació del fartet són molt similars als del samaruc: la pèrdua i el deteriorament del seu hàbitat, i la interacció amb la gambúsia, un petit peix d'origen nord-americà molt agressiu que viu als mateixos habitats i hi competeix, desplaçant-lo, la qual cosa posa en perill les escasses poblacions existents de fartet.

L'any 1996, es va aprovar el programa LIFE de la UE anomenat "Conservación de especies prioritarias en humedales mediterráneos". Aquest programa, coordinat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, es desenvoluparà fins al 2001 i té previstes diferents actuacions d'estudi, protecció i gestió del fartet, realitzades pel Departament de Biologia Animal (Vertebrats) de la Universitat de Barcelona.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre realitza un pla de reproducció d'aquesta espècie per a mantenir-ne estocs en captivitat i alliberar-los al medi natural.

[edita] Bibliografia

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 41. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

[edita] Enllaços externs