Parc Natural del Delta de l'Ebre

De Viquip??dia

Arrossars del Delta de l'Ebre

Barraca tradicional del Delta

El Parc natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la prov??ncia de Tarragona, a les comarques del Montsi?? i del Baix Ebre, a la part m??s meridional del Principat de Catalunya, prop de les poblacions d'Amposta i Tortosa. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensi?? de 7.736 hect??rees.

El Delta de l'Ebre ??s la zona humida m??s gran de Catalunya i una de les m??s importants de l'Europa Occidental, despr??s del parc regional de la Camarga a Fran??a i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.

[edita] Orografia

La platja de Riumar, al Delta de l'Ebre

El riu Ebre, el m??s cabal??s de la Pen??nsula Ib??rica, ??s el principal responsable d'aquest entorn, aportant els materials arrancats del seu principi per dipositar-los ac??, en la conjunci?? amb el Mar Mediterrani. Els sediments s??n, per tant, els materials provinents dels Pirineus, el sistema Ib??ric i la Serralada Cant??brica, lloc on neix el riu i els seus afluents. La quantitat de materials sedimentats han creat una extensa plana al??luvial de m??s de 320 km?? de superf??cie que es projecta prop de 22 km dins del mar en forma de tasc?? i en la que s'han format nombrosos h??bitats. A hores d'ara, les grans centrals hidroel??ctriques han creat grans preses que han frenat el creixement del delta.

L'actual forma del delta ??s triangular amb dues sagetes menors, l'una al nord i l'altra al sud, que delimiten les badies del Fangar i dels Alfacs. El riu travessa el delta pel centre i desemboca al mar en dos bra??os que envolten l'Illa de Buda. El bra?? sud (gola de Migjorn) es tanca peri??dicament, encara que quan el riu baixa fort pot tornar-se a obrir. Moltes vegades, durant l'hivern, hom l'obre artificialment per afavorir-ne la neteja i la circulaci??. El bra?? nord se subdivideix en un de superior permanentment obert i un de central permanentment tancat. Ambd??s limiten l'Illa de Sant Antoni. Aquesta configuraci?? del delta no ha estat sempre aix??, car un sistema d'aquest tipus ??s un sistema din??mic, viu, que al llarg del temps ha adquirit diverses formes i ha sofert modificacions en el llit dels bra??os del riu i en el nombre d'aquests. El de l'Ebre ??s un exemple de delta on hom pot constatar tant la influ??ncia de les aportacions fluvials (la forma de tasc??) com els processos marins costaners (l??nia de costa recta i gran desenvolupament de les dues sagetes). El riu Ebre ??s d'una gran irregularitat en la desc??rrega de sediment, ja que experimenta grans crescudes i passa per per??odes d'estiatge molt marcats.

Els temporals de llevant i els processos costaners intervenen i han intervingut en gran manera en l'evoluci?? deltaica, i per aix?? el perfil del delta ha anat variant amb el temps. El veritable desenvolupament del delta actual s'inici?? al final de la darrera glaciaci??, quan el nivell del mar va ascendir, estabilizant-se dues vegades fins arribar a la configuraci?? actual. Hom t?? const??ncia que al segle XII el delta ja penetrava mar endins. Al segle XV l'Ebre tenia tres desembocadures -la nord, la de llevant i la de migjorn- que desguassaven respectivament a la llacuna de les Olles, a la desembocadura nord actual i a la llacuna de la Platjola. Als segles XVII i XVIII el riu continuava tenint tres desembocadures i ja s'estava formant la Punta de la Banya, per b?? que era de menys extensi?? que l'actual. El tancament de les badies durant els segles XVIII i XIX form?? les llacunes litorals del Canal Vell, l'Encanyissada i la Tancada, i la sageta litoral nord del Fangar. Aquesta evoluci?? va configurar l'actual delta que ??s l'??nic perfectament establert dels Pa??sos Catalans i de tota la Pen??nsula Ib??rica. Aix??, les llacunes litorals s??n restes d'antigues desembocadures o del tancament de badies. Les actuals sagetes litorals podrien tancar-se i les badies del Fangar i dels Alfacs podrien transformar-se en llacunes litorals que posteriorment s'anirien omplint. De tota manera, i tal com s'ha dit abans, la construcci?? d'embassaments riu amunt ha provocat una disminuci?? notable (al voltant del 15%) de l'aportaci?? de sediments, cosa que pot modificar determinades tend??ncies de creixement d'aquest delta que el riu s'encarrega d'engrandir i el mar d'erosionar.^[1]

[edita] El clima

Al Delta de l'Ebre el clima ??s mediterrani, amb temperatures moderades i elevada humitat, amb precipitacions escasses i de r??gim tempestu??s. L'estiu ??s sec, mentre que la primavera i la tardor s??n les estacions en les quals hi ha una major precipitaci??.

El fenomen m??s caracter??stic d'aquest territori ??s el vent, que sol ??sser persistent i moltes vegades intens. El m??s freq??ent ??s el procedent del nord i del nord-oest, aquest darrer amb un baix contingut d'humitat i conegut amb el nom de "vent de dalt". Els vents de l'est i del nord-est s??n els denominats "llevant" i s??n els responsables de les pluges i de l'entrada d'aigua de mar a les llacunes litorals. La freq????ncia del vent al Delta de l'Ebre ??s degut a l'encaixonament entre muntanyes en qu?? discorre la part final del riu, abans d'arribar al delta. Aquest tub natural ??s el responsable de la canalitzaci?? dels vents que hi circulen a gran velocitat, sobretot a l'hivern, que prenen una gran viol??ncia.^[2]

[edita] Les llacunes

L'Illa de Buda des de l'embarcador per visitar la desembocadura del riu Ebre.

L'Encanyissada

Totes les llacunes del Delta de l'Ebre posseeixen al seu voltant un cintur?? de vegetaci?? helof??tica molt caracter??stica, composta sobretot de canyars i canyissers que conformen la comunitat Typho-Schoenoplectetum glauci. S??n llacunes d'aig??es dolces degudes sobretot a l'aportaci?? d'aig??es provinents dels arrossars.

Les llacunes m??s importants s??n la de Canal Vell a la ribera nord de l'Ebre, Calaix Gran i Calaix de Mar a l'illa de Buda, l'Encanyissada, la Tancada, la Platjola i l'Alfacada a la ribera sud del riu.

La llacuna de les Olles ??s la m??s petita de totes les del delta, ??s molt poc salada i est?? separada del mar per una barra de sorra amb t??pica vegetaci?? psam??fila. T?? poca import??ncia per als ocells aqu??tics.

La llacuna del Canal Vell posseeix tres cubetes diferents i posseeix un abundant cintur?? de vegetaci?? helof??tica.

L'illa de Buda t?? una llacuna central d'extensi?? considerable i unes petites llacunes immergides en un dens canyisser que reben el nom local de "cremats". La gran llacuna central posseeix dues cubetes, el Calaix Gran i el Calaix de Mar, que posseixen una salinitat diferent: el de Mar ??s m??s salat, i per aix?? est?? envoltat de vegetaci?? t??pica de salobrar (comunitat Arthrocnemetum fruticosi) on predomina la salic??rnia. Aquesta cubeta rep de vegades aportacions d'aigua de mar a causa dels temporals de llevant. L'altra cubeta, el Calaix Gran, rep l'aportaci?? d'aigua dol??a dels arrossars i dels canals, ra?? per la qual es comporta de manera molt diferent, tant a nivell de poblament vegetal submergit com per l'abundant vegetaci?? helof??tica que l'envolta.

L'Alfacada ??s una petita llacuna propera a la gola de Migjorn. Est?? envoltada de vegetaci?? helof??tica i a l'hivern pot rebre aportacions d'aigua de mar quan hi ha temporals.

El Delta de l'Ebre a prop de Riumar.

La Platjola ??s una llacuna allargada de petita extensi?? que est?? comunicada amb el mar i ??s el que resta d'una antiga desembocadura del riu.

El perfil sud del Delta de l'Ebre est?? dominat per la pres??ncia de dues llacunes relativament grans: la Tancada i l'Encanyissada. La Tancada, tal com diu el seu nom, no t?? comunicaci?? directa natural amb el mar, per?? s?? que entra en contacte amb la badia merc??s a unes s??quies i canals constru??ts per l'??sser hum??. Presenta abundant vegetaci?? helof??tica i a la part sud entra en contacte amb l'explotaci?? de les salines de Sant Antoni; per aix?? en aquesta part hi trobem mostres de vegetaci?? hal??fila, a l'igual que en el costat est, on s'observen bons exemplars de jonqueres hal??files. S'hi poden distingir dues cubetes b??sicament similars.

L'Encanyissada ??s la llacuna m??s propera a la localitat de Sant Carles de la R??pita i ??s la m??s gran de totes les del Delta de l'Ebre. Tamb?? est?? dividida en dues cubetes i es comunica amb la badia dels Alfacs de manera natural per un canal situat a la part occidental de la llacuna. Posseeix un cintur?? de vegetaci?? helof??tica considerable i zones m??s petites salines.

A totes les llacunes ??s important la pres??ncia de macr??fits que no solament ofereixen protecci?? als peixos contra la calor i els depredadors, sin?? que constitueixen un recurs alimentari de primera magnitud per als ocells aqu??tics. La conservaci?? dels macr??fits ha esdevingut un tema essencial, ja que l'acci?? dels diversos productes fitosanitaris ha fet minvar considerablement en algunes llacunes el contingut de vegetaci?? submergida.^[3]

[edita] La vegetaci??

Les terres d'aquest delta presenten un gradient de salinitat notable que oscil??la des dels s??ls salats fins a les terres f??rtils considerablement aptes per al conreu, i aix?? hi genera una varietat de vegetaci?? de gran inter??s. Per aix??, la massa vegetal d'aquests indrets ofereix particularitats notables. S'hi poden trobar tots els bi??tops caracter??stics de les zones humides en una varietat i, sobretot, en una quantitat m??s gran que a les altres zones humides dels Pa??sos Catalans.

Les comunitats m??s importants s??n les salines, que apareixen en aquelles zones d'alta salinitat, cosa l??gica, d'altra banda, en un ambient en el qual la influ??ncia del mar ??s tan palpable. L'aigua marina entra per la capa fre??tica que, en evaporar-se, concentra les sals a la superf??cie. La vegetaci?? hal??fila de terrenys salins o Arthrocnemetea agrupa les comunitats vegetals Arthrocnemetum fruticosi, Schoeno-Plantaginetum crassifoliae, Salicornietum emerici i Crucianelletum maritimae, ben representades prop de les salines de Sant Antoni, a la Tancada, i a les de la Trinitat, a la Punta de la Banya.

Els canyars i els canyissers tenen una import??ncia extrema. La vegetaci?? corresponent rep el nom d'helof??tica o Phragmitetea i les seues comunitats s??n Typho-Schoenoplectetum glauci i Scirpetum maritimi-littoralis. A la zona denominada Els Ullals (surg??ncies d'aigua dol??a a la part occidental de l'hemidelta sud) s'hi pot trobar la comunitat Potamogetum denso-nodosi, rica en Nymphaea alba, un nen??far molt bell.

Les comunitats vegetals que poblen les dunes o Ammophiletea, que estan m??s o menys fixades, corresponen a les comunitats Agropyretum mediterraneum, Ammophiletum arundinaceae i Crucianelletum maritimae, com a m??s importants. S??n caracter??stiques d'aquestes zones el borr?? (Ammophila arenaria) i la lleteresa de platja (Euphorbia paralias).

Finalment, la vegetaci?? que ocupa els marges del riu pertany a la denominada rip??ria (Populetalia i Nerio Tamaricetea) i correspon a les ??niques comunitats forestals del delta, ??s a dir, als coneguts boscos de ribera, entre els quals sobresurten l'albereda (Populus alba), especialment present a l'Illa de Gr??cia, i que forma part de la comunitat Vinco-Populetum albae. Una altra comunitat d'aquest tipus que podem trobar ??s l'Arundini-Convolvuletum sepium.

A les riberes salabroses i a les dunes humides podem trobar-hi els tamarius (Tamarix gallica), pertanyents a la comunitat Tamaricetum canariensis.^[4]

[edita] Riquesa faun??stica

Paisatge t??pic del Delta de l'Ebre

La humitat del Delta de l'Ebre ??s d'import??ncia internacional per a vuit esp??cies de plantes i 69 de fauna vertebrada, essent la majoria aus. Hi ha nius de 95 esp??cies, on hivernen, reposen i s'alimenten durant les migracions de moltes altres esp??cies d'aus. El Delta de l'Ebre t?? unes 325 esp??cies d'aus de les 600 existents a Europa.

[edita] Activitat humana

El Delta de l'Ebre cobreix 320 km??: un 20% dels quals s??n ??rees naturals, un 75% ??s conreable i la resta urbana. Hi viuen unes 50.000 persones.

S'hi practica l'agricultura (cultius de regadiu, fruiters, arr??s), la pesca, l'aq??icultura i el turisme. Els camps d'arr??s cobreixen unes 21.000 hect??rees. Aix?? mateix mant?? una pesca important.

L'arrossar forma part substancial del paisatge deltaic i constitueix per si mateix una zona humida d'import??ncia capital que comporta, d'una banda, una producci?? aliment??ria enorme per a les esp??cies salvatges, i, d'una altra banda, l'exist??ncia d'una vegetaci?? caracter??stica. S??n multitud les esp??cies animals que s'aprofiten de l'arrossar en alguna ??poca del seu cicle.

El cicle arrosser exigeix inundacions peri??diques de gran quantitat de la superf??cie deltaica (40%), i el seu posterior assecament, mentre que, al seu torn, successives allaus d'aigua dol??a desemboquen a trav??s de canals i s??quies a les llacunes litorals i, m??s tard, al mar.

Malgrat la situaci?? actual, en la qual l'explotaci?? agr??cola ??s m??xima, cal tindre en compte que el conreu arrosser, i d'altres tipus, no fou implantat al delta fins a la darreria del segle XIX, amb l'obertura dels canals de la dreta i de l'esquerra, i que fins llavors el tipus d'explotaci?? havia estat molt diferent. En ??poques passades, l'aprofitament se centrava en salines (des del segle X), ramaderia (des del segle XIV) i ca??a i pesca segurament des de sempre. Aix??, doncs, fins al segle XIX l'activitat humana incid?? en el sistema deltaic aprofitant de manera natural els recursos que oferia. A partir de l'adveniment agr??cola de la zona, hi hagu?? un augment demogr??fic de summa import??ncia en poblar-se el Delta de l'Ebre amb gent provinent del Pa??s Valenci?? i de l'Empord??.

El sistema de conreu arrosser al Delta de l'Ebre ??s c??clic. Des del mes d'abril fins al setembre (??poca de recollida de l'arr??s), l'aigua dol??a circula des del riu, passant per canals i s??quies, fins als camps i desemboca a les llacunes litorals i d'aquestes al mar. Pel desembre es tanquen les comportes d'entrada i l'aigua roman estancada en camps i canals, on s'evapora durant l'hivern fins arribar a la sequedat quasi total al final de febrer. Durant el mes de mar?? els camps es treballen i es preparen per a la sembra, i en aquell moment resten totalment secs, fins que tornen a inundar-se per l'abril i recomencen el cicle. D'aquesta manera, la din??mica hidrol??gica juntament amb certs fen??mens naturals emmarquen el Delta de l'Ebre en una situaci?? at??pica, ja que la salinitat dels llacs ??s m??s alta a l'hivern que a l'estiu, mentre que hauria d'??sser a l'inrev??s, ja que l'evaporaci?? de l'estiu hauria de concentrar les sals, per?? l'aportaci?? d'aigua dol??a en aquesta ??poca fa que s'esdevingui el contrari. Aquest fenomen extremament singular, lligat al cicle de productivitat de l'arr??s, fa que els ritmes biol??gics s'alterin, de manera que hom ha pogut apreciar que el veritable regulador, el rellotge biol??gic que marca la pauta en les fluctuacions poblacionals de la fauna ??s el conreu de l'arr??s. Com a exemple hom pot esmentar el retard en la nidificaci?? de molts ocells respecte al que els correspondria en d'altres llocs de latitud similar, adequant aix?? el naixement de les cries a l'??poca de m??s productivitat de l'arrossar, cosa que els permet alimentar-les millor, fenomen que ha estat comprovat tant en ??necs com en passeriformes.^[5]

[edita] Vegeu tamb??

Parc natural

[edita] Refer??ncies

??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, planes 162-164. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, planes 166-167. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, planes 164-166. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, planes 167-168. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, planes 168-171. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.