Canal de la Dreta de l'Ebre
De Viquip??dia
El Canal de la Dreta de l'Ebre ??s una infraestructura hidr??ulica destinada b??sicament al reg, que porta aigua del riu Ebre des de l'Assut de Xerta als camps d'horta i als extensos arrossars de la part dreta del Delta de l'Ebre. Aquests espais es troben situats a diferents termes municipals de les comarques del Baix Ebre i del Montsi??. El canal t?? una capacitat aproximada de 30 metres c??bics per segon, el qual rega una superf??cie total d'uns 60.000 jornals de terra.
[edita] Localitzaci??
Aquesta infraestructura es troba ubicada a marge dret del riu Ebre. El seu punt d'inici ??s a l'assut de Xerta, situada a uns 15km riu amunt de la ciutat de Tortosa i uns 3km de la vila de Xerta. Despr??s de recorre uns 60km finalitza el seu recorregut a la localitat de Sant Jaume d'Enveja. La longitud de la xarxa de reg del canal arriba a ser superior als 300km.
[edita] Hist??ria
L???any 1778, Carles III habilita el port dels Alfacs per al comer?? amb Am??rica, amb la voluntat expl??cita de facilitar una sortida mar??tima als productes aragonesos, fet complementat amb la fundaci?? de la poblaci?? de Sant Carles de la R??pita. Per a enlla??ar l'Ebre amb el port, al mateix temps que s'evitava la perillosa barra de la desembocadura, al maig de 1780 es comen??a a construir el primer canal de navegaci?? Amposta-Sant Carles de la R??pita. Per?? ja el 1783 el canal comen??a a sofrir evidents problemes de manca de calat; constru??t al mateix nivell que el riu, els sediments que aquest transportava tamb?? obstaculitzen el canal, omplint-lo progressivament i impedint el pas d'embarcacions. Aix??, el primer canal mar??tim es converteix en l'antecedent d'una situaci?? que tornarem a trobar 80 anys m??s tard: la reconversi?? d'un canal de navegaci?? en un canal de reg.
El frac??s de tots aquests projectes i intents per promoure la navegabilitat de l'Ebre no va desesperan??ar el franc??s Isidore Pourcet, el qual va obtenir l'any 1849 la concessi?? provisional, (definitiva el 26 de Novembre de 1851), de les obres de canalitzaci?? del riu Ebre des de Saragossa al mar i d'un canal des d'Amposta als Alfacs. D'aquesta forma naixia la Reial Companyia de Canalitzaci?? de l'Ebre, legalitzada el 1852. La concessi?? del 1851 establia tamb?? els objectius de la companyia: l'execuci?? de les obres per a facilitar la navegaci?? de l'Ebre des de Saragossa fins a Amposta, construir un canal des d'Amposta als Alfacs, i tamb?? les obres necess??ries per als regs.
Acabades les obres que feien possible la navegaci??, aquesta es va iniciar r??pidament el 1858, encara que el 1856 el vapor Cinca ja havia creat un precedent. Per?? aquest desig tants segles perseguit es va fer realitat massa tard: l'establiment simultani d'una xarxa f??rria que enlla??ava Saragossa i Barcelona, (1861) oferia un transport molt r??pid i econ??mic que, juntament amb la irregularitat dels cabals i el r??gim fluvial de l'Ebre, van comportar la paralitzaci?? dels vapors i la ru??na conseq??ent de la Companyia. Aix?? es convertia en principal l'objectiu que fins aleshores s'havia considerat molt secundari: l'establiment d'una xarxa de reg per al delta de l'Ebre.
Allargant 30 km. l'antic canal d'Alimentaci?? fins a l???Illa de Buda, que estava projectat per a alimentar d'aigua al canal Mar??tim, tenia una dotaci?? major que si s'hagu??s concebut per al reg, es va fer realitat el Canal de la Dreta de l'Ebre (1856-1857) i es va construir, a partir d'ell i de l'abandonat Canal Mar??tim, tota la xarxa secund??ria de canals i desguassos, possibilitant el sanejament de l'hemidelta dret i la introducci?? del cultiu de l'arr??s.
La construcci?? d'aquesta complexa xarxa hidr??ulica es feia paral??lelament a la transformaci?? dels erms del delta en terres cultivables. I al mateix temps, encara es pugnava perqu?? s'autoritz??s el cultiu de l'arr??s. Aix??, a mesura que els canals i els desguassos s'endinsaven per l'interior del delta dret, es sanejaven les terres i es dedicaven ja al cultiu de l'arr??s. Una empresa col??lectiva que va abastar diverses generacions i va reclamar la participaci?? de molta poblaci?? forana que va acudir als pobles de la ribera, augmentant r??pidament el nombre d'habitants.
