Amposta
De Viquip??dia
|
|||||
| Localitzaci?? | |||||
|
|||||
| Municipi del Montsi?? | |||||
 |
|||||
| Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca ??? Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Montsi?? Amposta |
||||
| Gentilici | Ampost??, ampostina | ||||
| Superf??cie | 138,30 km?? | ||||
| Altitud | 8 m | ||||
| Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
19.805 hab. 143,2 hab/km?? |
||||
| Coordenades | 40?? 42??? 38??? N 0?? 34??? 51??? E | ||||
| Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? |
5 |
||||
| Agermanament | Saint-Jean-de-la-Ruelle (Fran??a) | ||||
Amposta ??s una ciutat del sud de Catalunya i capital de la comarca del Montsi??.
| Entitat de poblaci?? | Hab. (2006) |
|---|---|
| Amposta | 18.804 |
| Balada | 8 |
| Eucaliptus, els | 66 |
| Favaret | 103 |
| Poblenou del Delta, el | 161 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La ciutat est?? situada al marge dret del riu Ebre, al l??mit entre la plataforma continental i el delta de l'Ebre; de fet, la part situada m??s a l'est de la ciutat es troba constru??da sobre aiguamolls. El terme municipal, el m??s gran de la comarca del Montsi??, limita al nord amb el riu Ebre, a l'est amb Sant Jaume d'Enveja i amb el mar Mediterrani, al sud tamb?? amb el mar i amb el de Sant Carles de la R??pita i a l'oest amb els de Freginals, Masdenverge i Tortosa.
Dins el terme estan inclosos els nuclis de Balada i Poblenou del Delta i les urbanitzacions dels Eucaliptus i Favaret.
[edita] Hist??ria
[edita] ??poca antiga: ibers i romans
Hi ha abundants indicis arqueol??gics, entre els quals un poblat ib??ric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Emp??ries i una necr??polis a l'Oriola, que podrien evidenciar que Amposta s'assenta sobre l'antiga ciutat d'Ibera, primer gran assentament ib??ric a la pen??nsula Ib??rica i ciutat m??s important del territori dels Ilercavons; teoria recolzada per historiadors com Esteve, Schulten i Bosch.
Durant la segona guerra p??nica, es va produir la batalla d'Ibera (215 aC) entre romans i cartaginesos, la ciutat, aliada d'aquests darrers, va ser destru??da pels romans, provocant la fugida dels seus habitants. Aqu?? comen??a el defalliment del poble dels ilercavons, la cultura dels quals va ser absorbida pels romans.
En una terrassa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, els romans van establir-hi un punt de vigil??ncia. D'aquest assentament derivaria el nucli modern de la ciutat. De fet, el nom Amposta deriva del llat?? ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. Els romans tamb?? es van establir en una vil??la a la vora del tur?? de la torre de la Carrova.
[edita] ??poca medieval
Durant l'??poca musulmana, pel que sembla els ??rabs van establir una important fortificaci?? de vigil??ncia del riu, sobre l'antic poblat ib??ric.
El 1095 i el 1097, Ramon Berenguer III fracassa en l'intent d'apoderar-se d'Amposta, per?? aix?? no obstant fa infeudaci?? del terme d'Amposta al monestir de Sant Cugat l'any 1097, i despr??s el 1098 es fa infeudaci?? a favor d'Artal de Pallars amb la voluntat que hi constru??s un castell. L'any 1149 (el 1150 segons el calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donaci?? del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, com a recompensa per la seva ajuda en la conquesta de la zona. Aquests convertiran la Castellania d'Amposta en el centre de les seves possessions a la Corona d'Arag??. El castell?? d'Amposta ser?? a la vegada el representant del gran mestre de l'orde hospitaler a la Corona d'Arag?? i davant el rei, com fou el cas de Joan II de Ribagor??a.
L'any 1280 el rei canvia el castell d'Amposta als hospitalers per les viles d'Onda i Gallur i la ciutat torna a mans del rei, i ordena que la vila passi a regir-se pels usatges de Barcelona.
El 1461 comen??a la guerra civil catalana. Amposta pren partit pel fill del rei Joan II d'Arag??, Carles de Viana, i per aquest motiu el castell ??s posat a setge el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos despr??s, el 21 de juny de 1466, que el castell no fou capturat per les tropes reials, comandades pel futur rei Ferran el Cat??lic. Com a conseq????ncia de la destrucci?? del castell, Amposta desapareix com a punt estrat??gic militar.
[edita] Edat Moderna
L'edat Moderna ??s un per??ode de decad??ncia. Despr??s de la destrucci?? del castell, la ciutat va ser saquejada i destru??da repetides vegades durant el segle XVI, a mans de pirates turcs i berberescs. Ja durant l'edat mitjana havia sofert atacs pir??tics, per?? amb la protecci?? del castells eren infreq??ents. Fins al segle XVII la poblaci?? no es comen??a a recuperar al comen??ar l'explotaci?? econ??mica i comercial del Delta i del port dels Alfacs.
[edita] Edat contempor??nia
Durant el segle XIX comen??a el creixement urb?? i demogr??fic de la ciutat. El 1860 s'acorda comen??ar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arr??s. Amposta tamb?? comptava amb diverses ind??stries com molins d'oli i d'arr??s i de construcci?? aprofitant les mat??ries primeres del delta com la sosa i la canya.
Ja a principis del segle XX, amb el delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arr??s, Amposta comptava amb uns 4.000 habitants. El creixement de la ciutat es comen??a a intensificar, ajudat per l'alcalde Joan Palau, que comen???? la construcci?? del pont penjant, les escoles p??bliques, la xarxa d'aigua, d'electricitat i d'enllumenat. Amposta ser?? escollida capital del Montsi??, amb la implantaci?? de les comarques per la Generalitat Republicana.
El creixement de la ciutat nom??s va ser aturat per la guerra civil, que com a conseq????ncia m??s important que va tenir sobre la ciutat va ser la destrucci?? el dia 10 de Mar?? de 1938 del pont penjant per l'aviaci?? italiana al servei de l'ex??rcit nacional. El dia 18 d'Abril de 1938 la ciutat es ocupada per l'ex??rcit nacional, comandat pel general Garc??a Vali??o.
Per?? al final de la guerra, la ciutat va continuar amb el seu creixement, fins arribar als nostres dies, havent superat els 20.000 habitants.
[edita] Economia
El principal sector de l'economia de la poblaci?? era fins fa poc l'agricultura, sobretot el cultiu de l'arr??s i el regadius i activitats relacionades amb aquestes com la maquin??ria.
Actualment l'economia es troba m??s diversificada, el sector agr??cola continua existint, per?? la p??rdua de la rendibilitat i la mecanitzaci?? del camp han fet reduir el nombre de persones ocupades. La Cambra Arrosera del Montsi?? ??s una de les cooperatives m??s grans d'Espanya i la m??s gran de Catalunya, ??s a m??s tamb?? una de les principals empreses de la ciutat.
L'industria ha passat a ocupar un lloc m??s important en l'economia. L'industria tradicional era la dels tallers de maquin??ria, l'industria paperera i l'aliment??ria per?? en els ??ltims anys aquests sectors s'han desenvolupat enormement i apart han aparegut noves ind??stries com la del moble, la del metall i la construcci??.
El sector terciari est?? molt desenvolupat, i la ciutat ??s un centre important de serveis no nom??s per al Montsi??, sin?? que avarca altres poblacions de fora de la comarca. T?? els serveis propis d'una capital de comarca i apart ??s centre comercial i t?? un creixent sector tur??stic relacionat amb el Delta, el parc natural i la costa.
[edita] Arquitectura i art
Edificis religiosos:
- Esgl??sies: L'esgl??sia principal del poble ??s l'Arxiprestal de l'Assumpci??, que ??s va iniciar a mitjan segle XVIII, i no es va acabar fins un segle despr??s. Altres esgl??sies s??n la de Sant Josep, al barri del Grau i la del Sagrat Cor al barri de Valletes.
- Ermites: L'ermita de la Mare de D??u del Montsi??, de recent construcci??, es troba situada en un tur?? petit sota el Montsianell i des d'on hi ha una gran vista panor??mica.
Museus:
- Museu del Montsi??: Est?? situat a l'antic edifici de les escoles p??bliques, al parc municipal. Cont?? diverses exposicions permanents sobre arqueologia del Montsi??, fauna i flora i sobre el Delta, i apart t?? altres sales amb exposicions temporals.
- Casa de Fusta: Es un antic refugi de ca??adors, d'estil canadenc i totalment pintada de verd, i cont?? una exposici?? sobre les llacunes i la fauna del Delta.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- P??gina web de l'Ajuntament
- P??gina web d'Amposta Org: la xarxa ciutadana
- P??gina web d'Amposta Info: un portal de la ciutat
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
- Amposta 2006, Capital de la Cultura Catalana
