Almassora

De Viquipèdia

Almassora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita al nord Castelló de la Plana, a l'est la mar Mediterrània, al sud Borriana i Vila-real, i a l'oest Onda.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 2.1 Toponímia 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Patrimoni històric 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Personatges il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant aquest últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una àmplia colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.

[edita] Nuclis

• Almassora
• La Platja
• L'Horta
• El Secà
• Polígon industrial

[edita] Història

Al terme s’han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític Superior, mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, sèquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquesta època fou una plaça d'alguna importància. D’aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I el 1234. El 1237 obtingué carta de pobla a Furs d'Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l'aprofitament de les seues aigües; per aqueix motiu el 1616 va construir-s’hi una canal per dur l'aigua a la població.

[edita] Toponímia

El nom d'aquesta vila el va rebre del cèlebre Almansor, califa de Còrdova, el qual va tindre el seu palau en aquesta població. Va fer d'aquesta vila un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes de la qual existeixen en l'actualitat, contigües a la via fèrria que condueix de València a Barcelona.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1887	1990	1920	1940	1960	1981	1996	2000	2006
6.070	7.076	7.273	8.217	10.178	15.210	16.306	17.331	20.597

[edita] Economia

La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger.

La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ampli polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999	Vicente Vilar	PP
1999-2003	José Luis Agustí Calpe	PSPV
2003-2007	Vicente Casanova Claramonte	PP
2007-2011	Vicente Casanova Claramonte	PP

[edita] Patrimoni històric

• El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
• Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
• Pont de Santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
• Restes del pont de La Pila, de 1278.
• Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S’han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat.
• L’Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
• Ermita de sant Antoni. Segle XVII.
• Ermita de santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat en 1330 l'existència d'un temple. Quan la pesta del segle XVII s’utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
• Església de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
• També trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'aquestes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins 10 molins hidràulics, sèquies, etc.
• Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d'origen preromà; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
• Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.

[edita] Llocs d'interés

• Les Goles del Millars. Desembocadura del riu Millars protegit amb la figura de "Paisatge protegit".

[edita] Festes i celebracions

• Santa Quitèria. El 22 de maig. Destaca el Romiatge a l'ermita, la cavalcada del Pregó, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arròs en caldera i "els bous embolats".
• Mare de Déu del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeïda setmana de festejos on abunden els actes taurins i el "sopar de pa i porta".
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Setmana Santa. Hi ha processons amb les cofradies del Crist del Calvari, Cavallers del Sant Sepulcre i penitents de Sant Francesc.
• Sant Joan. Se celebra el solstici d'estiu.

[edita] Personatges il·lustres

• Antoni Jorques, Antoniet, pilotari.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Plana Alta
Almassora | Benicàssim | Bell-lloc | Borriol | Cabanes | Castelló de la Plana | les Coves de Vinromà | Orpesa | la Pobla Tornesa | Sant Joan de Moró | la Serratella | la Serra d'en Galceran | la Torre d'en Doménec | Torreblanca | la Vall d'Alba | Vilafamés | Vilanova d'Alcolea