Orpesa

De Viquipèdia

Orpesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Cabanes i Benicàssim.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Platjes 1.2 Nuclis de població 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Cultura 7.1 Museus 7.2 Actes culturals 8 Festes i celebracions 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situada al costat de la mar Mediterrània, compta amb unes excel·lents platges i petites cales naturals. Per les senderes properes a la Serra d'Orpesa, es pot gaudir del panorama dels camps de tarongers en un primer pla, emmarcats pel mar. En la serra es troben paratges naturals que contrastaran amb el paisatge marí. Igualment en la Muntanya del Bobalar, que cau sobre el mar i el port esportiu, pot gaudir-se de llocs com El Mirador que en dies buidats deixa entreveure la silueta del Parc natural de les Illes Columbretes en l'horitzó. És característica la vegetació autòctona d'aquests voltants.

[edita] Platjes

• Platja dels Amplaires
• Platja de Morro de Gos
• Platja de la Conxa

[edita] Nuclis de població

• Orpesa
• Les Amplaries
• El Balcó
• La Platja
• Les Platgetes
• Marina d'Or

[edita] Història

Al llarg de la seva història, Orpesa, amb la seva situació estratègica, ha estat focus d'atracció de moltes cultures. Existeixen vestigis del paleolític i íbers.

Abans de la conquesta, en 1149, va ser lliurada en donació a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital. En 1233, Jaume I va conquistar el seu castell que corona la part alta de la pintoresca població. En 1259 va passar a les mans de Ferran Pérez de Pina, en la família de la qual es manté fins a finals de segle. En 1296 passa a pertànyer a Berenguer Dalmau, de qui l'hereta el seu fill Guillem. Cap a 1330 va passar A Guillem Jàver, i en 1350 era el seu senyor Pere de Tous, romanent en aquesta família fins a finals del segle XV. En 1497 va ser comprada per Joan de Cervelló i la van heretar els seus fills. En 1589, se li va concedir carta de poblament per a millorar la situació dels veïns, i altra nova en 1609. En 1654, Felip IV crea el títol de comte de Gerard de Cervelló, títol que va obtenir grandesa d'Espanya en 1727. Per matrimoni, va passar en 1821 als comtes de Fernán-Núñez. Població de cristians, va ser lloc de freqüents atacs de pirates berberiscos; per això en el segle XVI es va construir la Torre del Rei a fi de vigilar la costa. En aquesta població, durant la guerra de les Germanies, va ser derrotat l'exèrcit d'Estellés a les mans del duc de Sogorb. A l'octubre de 1811 va mantenir una forta resistència contra la conquesta del lloc per l'exèrcit francès del Mariscal Suchet, sent destruït el castell en el curs d'aquest atac.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica d'Orpesa
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2000	2006
856	950	914	1.029	1.053	1194	1156	1.580	1.724	2.451	2.578	3.734	8.527

[edita] Economia

Entre La serra i el litoral s'obre una franja de terres conreades ocupades per tarongers i hortalisses. En les zones de secà abunda l'ametller, l'olivera i la vinya, els raïms de la qual s'utilitzen per a elaborar el conegut vi moscatell.

El sector turisme predomina sobre els altres.

[edita] Monuments

• Església de la Mare de Déu de la Paciència. En el seu interior es conserven mostres de taulells del segle XVIII i una imatge del segle XVI de la Patrona.
• Casc antic. Traçat medieval de carrers estrets i empinats, racons típics i muralles.
• Orpesa la Vella. Ruïnes dels primers assentaments humans, des dels íbers, romans i musulmans, lloc estratègic per als seus intercanvis comercials.
• Ruïnes del Castell Àrab. Castell d'origen musulmà. Situat a la part alta del Nucli antic, dominava la ciutat. Va ser conquistat pel Cid (1090) més tard pel rei Jaume I (1233). Des d'ell es poden albirar magnífiques vistes d'aquesta vila.
• Torre del Rei. És un dels edificis més emblemàtics d'Orpesa. Ferran I d'Antequera la va manar construir en 1413 per a la defensa dels atacs pirates. Més tard en 1564 la va comprar Felip II, el que li donà el seu actual nom.
• Altres torres. Les torres defensives costaneres estan situades en la platja de la Renegà, són La Cordà i La Torre Colomera.

[edita] Llocs d'interés

• El Bobalar. Situat en la part de dalt del port esportiu, posseïx un mirador des d'on es poden observar, si les condicions climatològiques no ho impedeixen, el paratge natural de Les Illes Columbretes.
• La Renegà. Paratge situat al sud de la població, amb cales, penya-segats i molta vegetació autòctona com el pi i el margalló.
• Serra d'Orpesa. La serra d'Oropesa posseïx tota classe de vegetació mediterrània, per ella es poden realitzar diferents rutes de senderisme.
• Torre de la Colomera. Microrreserva de flora

[edita] Cultura

[edita] Museus

• Museu del Ferro. Alberga més de 500 peces que representen la història del ferro dels últims 2600 anys. Se centra en el món de la reixeria, encara que també s'exposen panys, joies, objectes d'ús domèstic, dibuixos, gravats i llibres.
• Museu del Naip. [1]
• Naturhiscope (Centre d'Interpretació). És un centre d'interpretació interactiva, el qual mitjançant sons, imatges i fotografies explica les diferents etapes històriques de la vila, així com, de la riquesa del seu entorn natural. Consta de quatre plantes, la primera planta és la sala "Del Mediterràni", en la qual un adiovisual representa la mar Mediterrània i les diferents cultures que per ell han passat; la segona planta és la sala "Dels Valors", en aquesta sala els valors intangibles es converteixen en tangibles, mitjançant testimoniatges orals de la gent major d'Orpesa, audiovisuals i fotografies. La tercera planta és la de "La memòria i els somnis", aquesta sala és el pas de l'agricultura al turisme exposat en panells fotogràfics. Finalment, la terrassa, és un mirador des d'on es poden observar meravelloses vistes de la vila. [2]

[edita] Actes culturals

• Certamen d'Escultura a l'aire lliure. Cada any es realitza un concurs d'escultura en el qual hi ha molts participants, s'exposen les escultures presentades, i la guanyadora se situa en algun lloc de la localitat, ja triat anteriorment.
• Concentració de Motos i Vehicles Clàssics. El primer diumenge d'octubre. Concentració de motos i vehicles clàssics en la qual es reuneixen més d'un centenar de participants, es fa un concurs i un dinar de germanor.
• Trobada d'Oficis Artesanals Vila d'Oropesa. Darrer cap de setmana de juny. Es mostren els diferents oficis i arts que antigament existien a Orpesa. També hi ha una demostració dels balls típics regionals.
• Orfim (Festival Internacional de Música Clàssica). Agost.
• Orpesa Beach Festival. Festival de música pop-rock en la Cala del Retor.
• Recorregut Poètic. Tots els dimarts dels mesos d'estiu (juliol i agost), les nits del casc antic es converteixen en l'escenari d'un recital poètic on pot participar qualsevol persona.
• Festival Internacional de Titelles "Titelles a la Mar".

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni Abad.

Se celebra el dissabte següent al dia de Sant Antoni o el mateix dia si coincideix en dissabte. Els veïns que ho desitgen sol·liciten permís a l'Ajuntament i aquest els facilita en la porta del seu habitatge un munt de llenya per a realitzar una foguera i terra, que es posa sota la llenya per a preservar l'asfalt; més tard, amb les brases se sol rostir carn per a sopar i ja a la nit es fa la benedicció d'animals i la desfilada dels amos de mascotes amb els seus animals i de veïns disfressats que recullen els tradicionals "prim" i "coqueta" i, a més, les disfresses opten a premis. La nit acaba amb revetlla.

A l'endemà, destaca, al matí, la carrera de cavalls per la Platja de Morro de Gos amb meta en l'inici del passeig marítim i, a la tarda, els jocs destinats als més petits.

• La foguera de Sant Joan.

Se celebra la tarda-nit del 23 al 24 de juny. El seu principal al·licient és el correfocs, el lliurament de "coca" i mistela i la "cremà" de la "foguera" de llenya arran de mar i la revetlla que posa el punt i final a la jornada festiva.

A més, des de fa més de 10 anys, en Orpesa s'ha instaurat la "foguera" artística (similar a la festa de les falles de València, però més humil)que sol celebrar-se el cap de setmana més pròxim al dia de Sant Joan. Aquestes festes, paral·leles a les esmentades anteriorment, consisteixen en la tradicional "plantà" (muntatge del monument) i la "cremà" amb la destrucció total del monument per les flames, que s'acompanya d'un bonic espectacle pirotècnic. A més, ve sent habitual que es realitzin també altres activitats tals com revetlla i exhibició de balls folklòrics.

• Festes de Sant Jaume.

En honor al patró de la població. 25 de juliol. Se celebra durant uns cinc dies, sent el dia 25 de juliol el de festa major i englobant. Generalment, solen celebrar-se actes taurins, pirotècnics i revetlles.

• Verge de la Paciència. Festes Patronals. No tenen data fixa però s'inicien el dissabte anterior al primer diumenge d'octubre (dia gran) i finalitza el segon diumenge d'octubre. Els seus principals al·licients són les processons, l'ofrena, espectacles taurins, pirotècnics, tir i arrossegament, revetlles i concerts.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Plana Alta
Almassora | Benicàssim | Bell-lloc | Borriol | Cabanes | Castelló de la Plana | les Coves de Vinromà | Orpesa | la Pobla Tornesa | Sant Joan de Moró | la Serratella | la Serra d'en Galceran | la Torre d'en Doménec | Torreblanca | la Vall d'Alba | Vilafamés | Vilanova d'Alcolea