Borriol

De Viquipèdia

Borriol

Localització
Municipi de la Plana Alta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Castelló de la Plana
Gentilici	Borriolenc, borriolenca
Predom. ling.	Valencià
pressupost	5.865.000
Superfície	62,1 km²
Altitud	208 m
Població (2006)   • Densitat	4.478 hab. 72,11 hab/km²
Coordenades	40° 02′ 37″ N 0° 04′ 23″ OCoordenades: 40° 02′ 37″ N 0° 04′ 23″ O
Distàncies	81 km de València 8 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 6 PP, 3 PSPV, 1 BNV i 1 VDEB Adelino Santamaría Blasco (PP)
Codi postal	12190
Festes majors	20 d'agost
Patró/Patrons	Sant Bertomeu i Sant Roc
Web	http://www.borriol.es/

Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Sant Joan de Moró, Vilafamés, la Pobla Tornesa, Benicàssim i Castelló de la Plana.

[edita] Geografia

Està situat entre la serra del Desert de les Palmes (al sud) i la serra de Moró o també coneguda com la serra de Borriol (al nord). Un paisatge de camps de secà amb oliveres i garroferes, al costat de les muntanyes del Paratge Natural del Desert de les Palmes, conformen un paisatge típicament mediterrani.

[edita] Història

Que Borriol va ser poblat en l'antiguitat està testimoniat per les nombroses restes arqueològics trobades en el seu terme, entre elles les pintures rupestres de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i en breu podran ser visitades). S'acredita el pas de la Via Augusta per l'existència d'un miliari que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte amurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei Jaume I en 1250. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, etc. La seva població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en 1609. La seva proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En 1459, el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà predominant el cultiu d'oliveres i garroferes. La proximitat a la capital de la província ha desenvolupat el sector de la indústria auxiliar.

Actualment poques famílies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis i sustentada pel sector ceràmic.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Capella del Crist del Calvari. Va ser construïda en 1684 però en el s.XIX va ser restaurada. Està en un proper monticle des del qual hi ha bones vistes de la població i l'entorn. En Borriol durant la nit del Dijous Sant s'escenifica la Passió de Crist amb el nom de "Nova Jerusalem", en la qual adquireix especial espectacularitat el "Camí del Calvari" ja que en el cim s'escenifica la crucifixió.

• Ermita de Sant Vicent Ferrer. Del segle XVII. Consta d'una nau de tres trams, sense capelles. Conserva la pedra sobre la qual va predicar el sant titular en l'any 1410.

• Església de Sant Bertomeu. Del segle XVI amb un nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, capella de la comunió, presbiteri poligonal, volta gòtica i decoració al fresc d'escenes al·lusives a la vida del Sant.

• Església de Santa Maria. Moderna església de formigó, de planta circular de cúpula semiesfèrica. Té una moderna i interessant imatge de la Verge en esmalt.

[edita] Monuments civils

• Castell de Borriol.

Fortalesa els orígens de la qual podrien ser romans, amb estructures d'arquitectura islàmica i medieval, que se situa sobre un turó al nord de la població.

És probable que en època romana es tractés d'una torre de vigilància que enllaçava visualment amb altres torres pròximes i que tenia com missió la seguretat de la via Augusta.

El seu recinte de traça musulmana va anar profundament reformat per les posteriors construccions cristianes. De planta irregular adaptada a l'orografia, contava amb tres nivells escalonats:

• • Nivell superior o conjunt defensiu, on es mantenen torres, aljub, restes de murs i construccions auxiliars.
  • Nivell intermedi, on s'observen els canvis efectuats en les guerres civils del XIX per a adaptar-lo per a *guarnición.
  • Nivell inferior, que consisteix en una muralla que defensa el camí d'accés a la fortalesa.

• Antiga Casa Consistorial. Del segle XV destaca per un arc gòtic civil.

• Miliari romà. Segle III. Miliari de l'època de l'emperador Daci que jalonava el pas de la Via Augusta romana per Borriol.

[edita] Llocs d'interés

• Parc Natural del Desert de les Palmes.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra a principis de gener amb una monumental foguera i la popular "matxà" (desfilada de cavalleries).

• Passió de Crist. Se celebra a l'abril. Escenificació de gran espectacularitat de la Passió de Crist amb el nom de Nova Jerusalem la nit del Dijous Sant.

• Sant Vicent que se celebra en el mes d'abril.

• Sant Cristòfol. Se celebra el 10 de juliol.

• Sant Bertomeu i Sant Roc. (Finals d'agost)

• Santa Llúcia. Se celebra el 13 de desembre amb una foguera feta pels quintos de la localitat, tradició que conta amb 264 anys d'antiguitat.

[edita] Personatges il·lustres

• Sergio García. Golfista de reconegut prestigi internacional.
• Álvaro Santamaría Arández (Borriol, 1917 - Palma, 2004). Catedràtic de Geografia i Història de la Universitat de les Illes Balears.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Borriol
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.